Rèmol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Scophthalmus rhombus)
Per a altres significats, vegeu «Rèmol (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuRèmol
Scophthalmus rhombus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198732 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePleuronectiformes
FamíliaScophthalmidae
GènereScophthalmus
EspècieScophthalmus rhombus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[1]

Morfologia[modifica]

  • Talla: màxima 75 cm, comuna entre 20 i 40 cm.
  • Cos ovalat.
  • Boca terminal, molt obliqua.
  • Dents petites a les dues mandíbules i al vòmer.
  • Septe branquial sencer, sense foramen.
  • Vora posterior del preopercle lliure.
  • Dorsal i anal acaben al començament del peduncle caudal.
  • Pectoral de la cara ocular més gran que l'altra.
  • Aletes pèlviques de bases iguales i llargues.
  • Caudal arrodonida.
  • Coloració variable per tal de camuflar-se amb el substrat que l'envolta.
  • Escates petites, cicloidees (llises) a les dues cares, i sobre els radis de les aletes dorsal i anal.
  • Color marronós o grisenc, amb nombroses taques fosques i petits punts blancs, més grans a les vores de les aletes dorsal i anal.
  • Els dos ulls sobre el costat esquerre, relativament espaiats, de diàmetre inferior a l'espai interorbitari, i molt més curt que el musell.
  • Origen de l'aleta dorsal per davant de l'ull superior, amb els primers radis ramificats i lliures en l'extrem.
  • Línia lateral amb 115-125 escates, igualment desenvolupada a les dues cares, amb una curvatura sobre la pectoral i una branca al cap ben visible.[2]

Reproducció[modifica]

La seua maduresa sexual arriba devers els 3 o 4 anys. Es reprodueix de febrer a març al Mediterrani. Els ous són pelàgics.[2]

Alimentació[modifica]

S'alimenta de petits peixos i d'invertebrats bentònics i pelàgics.[3]

Hàbitat[modifica]

Demersal sobre fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 125 m, sobretot fins als 80 m. Entra de tant en tant en aigües somes.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

És present al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental.[3]

Pesca[modifica]

La seua carn és apreciada. Pesca semiindustrial i artesanal, amb arts de platja, ròssec, tremalls i palangres de fons. Es troba regularment als mercats dels Països Catalans i es comercialitza fresc. No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal. És semblant al turbot (Psetta maxima Escoftálmidos), que és més apreciat.

Referències[modifica]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 265-266.
  3. 3,0 3,1 3,2 FishBase

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]