Cap-roig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Scorpaena scrofa)
Aquest article tracta sobre el peix de roca. Si cerqueu el cap de les Illes Balears, vegeu «Cap Roig».
Infotaula d'ésser viuCap-roig
Scorpaena scrofa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198748 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereScorpaena
EspècieScorpaena scrofa Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena lutea (Risso, 1810)
  • Scorpaena natalensis (Regan, 1906)
  • Scorpaenopsis natalensis (Regan, 1906)
  • Sebastapistes scorfa (Linnaeus, 1758)[1]

El cap-roig, també anomenat comunament rascassa o escórpora, amb variants locals com escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, escorpa, gallineta, polla d'alguer, rascla, rasclot, polla de mar[2] o escórpora barbuda (Scorpaena scrofa) és un peix de la família dels escorpènids[3] present a la Mediterrània[4] (incloent-hi la costa de la Península Ibèrica i les Illes Balears)[5][6] i a l'Atlàntic oriental (des del sud de les illes Britàniques -rar-[7] fins al Senegal i el Gabon,[8] incloent-hi les illes Açores,[9] Madeira,[10] les illes Canàries, São Tomé[11] i Cap Verd).[12][1]

És molt apreciada la seva carn. Com que és un peix molt espinós, però molt gustós, se sol preparar en suquets. També és molt habitual preparar-lo en pastís.

És capturada amb soltes, tresmalls, palangres i bous d'arrossegament.[12] En cas de picada, la seva punxada pot ser molt dolorosa.[12]

Morfologia[modifica]

Els exemplars més vells poden arribar als 50 cm de llargada[13] (encara que la mida més freqüent és de 30)[14] i 2.900 g de pes.[15] Els seus trets diferencials són:

  • Cos globós i voluminós.
  • Coloració vermellosa o taronja tacada de marró i negre més o menys intensament.
  • La regió cefàlica és mig cuirassada i plena d'espines.
  • Làmines cutànies repartides per tot el cos, incloent-hi la part inferior de la mandíbula.
  • 12 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 5 radis tou a l'aleta anal.
  • Les espines de l'aleta dorsal, així com les de les ganyes, són molt fortes, esmolades i disponen de glàndules verinoses en la base.[12][16]

Ecologia[modifica]

És una espècie d'aigua marina i salabrosa, demersal, no migratori i de clima subtropical (60°N-35°S, 26°W-36°E), el qual viu sobre fons de sorra, fang o roques entre els 20 i els 500 m de fondària[13] (normalment, fins als 150),[17] on passa força desapercebuda, tot esperant a l'aguait les seues preses.[12][16]

És un peix sedentari, el qual no fa gaires desplaçaments. En sentir-se en perill, aixeca lentament les espines dorsals en senyal d'avís, i poc després, emprèn la fugida amb un cop de cua.[12] Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs.[12][16] L'aparellament ocorre entre els mesos de maig i agost.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  5. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  6. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. Pàgs. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia
  7. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37
  8. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27
  9. Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. 51, pictures pp. ISBN 972-8612-27-3
  10. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  11. Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàgs. 68-69. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  13. 13,0 13,1 Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. Pàgs. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  14. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  15. IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units
  16. 16,0 16,1 16,2 FishBase (anglès)
  17. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.

Vegeu també[modifica]