Captinyós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Scorpaena ustulata)
Infotaula d'ésser viuCaptinyós
Scorpaena notata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198746 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereScorpaena
EspècieScorpaena notata Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena afimbria (Slastenenko, 1935)
  • Scorpaena scrofa afimbria (Slastenenko, 1935)
  • Scorpaena teneriffea (Jordan & Gunn, 1898)
  • Scorpaena ustulata (Lowe, 1841)[1]
Captinyosos en una peixateria
Il·lustració de l'any 1896

El captinyós, escorpinyot, escórpora, escórpora de cap tinyós, escórpora de fang, escórpora de roquer, ullot o rasclot[2] (Scorpaena notata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.[3]

Descripció[modifica]

  • Fa fins a 24 cm de llargada màxima (normalment, 12) i 0,5 kg de pes.
  • La coloració del cos varia des de grisenca a vermella, amb taques o bandes grogues o castanyes. Una taca negra a la part posterior de l'aleta dorsal és distintiva d'aquesta espècie.
  • Nombre de vèrtebres: 24.
  • Cap gros.
  • Ulls molt grossos, gairebé circulars.
  • La pell és parcialment escatosa.
  • La mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques.
  • Hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris.
  • No presenta dimorfisme sexual.
  • Els radis dorsals contenen verí.[4][5][6][7][8]

Alimentació[modifica]

Es nodreix principalment de crustacis i peixets bentònics (sobretot, blènnids i gòbids).[9][10][11][12]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (45°N-12°N, 32°W-42°E) i típicament bentònic, el qual habita quasi tota mena de fons entre 10-700 m de fondària.[13]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'oceà Atlàntic oriental (entre la Mar Cantàbrica i el Senegal, incloent-hi Madeira, les illes Açores i les illes Canàries),[14][15][16][17][18][19] la mar Mediterrània (rar al nord de la mar Adriàtica) i la Mar Negra (la subespècie Scorpaena notata afimbria).[20]

Ús comercial[modifica]

La seua carn és saborosa i és emprada en l'elaboració de la bullabessa.[21]

Observacions[modifica]

S'adapta bé a viure en captivitat, tot i que és verinós per als humans.[22][21]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ «Captinyós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2013-12-19 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2011-01-28 a Wayback Machine. (castellà)
  7. ↑ Pesca deportiva Mar (castellà)
  8. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  9. ↑ Atlas Dr. Pez Arxivat 2010-11-05 a Wayback Machine. (castellà)
  10. ↑ Harmelin-Vivien, M.L., R.A. Kaim-Malka, M. Ledoyer i S.S. Jacob-Abraham, 1989. Food partitioning among scorpaenid fishes in Mediterranean seagrass beds. J. Fish Biol. 34:715-734.
  11. ↑ Khoury, C., 1984. Ethologies alimentaires de quelques espèces de poisons de l'herbier de Posidonies du Parc National de Port-Cros. A: Boudouresque C.F., Jeudy de Grissac A. i Olivier J. (eds.). International Workshop Posidonia Oceanica Beds, GIS Posidonie Publications, France 1, 335-347.
  12. ↑ Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  13. ↑ Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  14. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  15. ↑ Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679.
  16. ↑ Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  17. ↑ Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  18. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  19. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  20. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  21. ↑ 21,0 21,1 Göthel, H., 1992.
  22. ↑ Malawi Cichlid Homepage Arxivat 2010-08-04 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Captinyós

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Captinyós&oldid=32885924»