Scott of the Antarctic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:32, 6 juny 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaScott of the Antarctic
Fitxa
DireccióCharles Frend
Protagonistes
John Mills
Derek Bond
Harold Warrender
James Robertson Justice
Kenneth More
John Gregson
Diana Churchill
Christopher Lee
Anne Firth
Reginald Beckwith
Norman Williams
James McKechnie
Barry Letts
Dennis Vance[1][2]
ProduccióSidney Cole i Michael Balcon per a Ealing Studios
GuióIvor Montagu i Walter Meade
MúsicaRalph Vaughan Williams
FotografiaJack Cardiff, en Technicolor
ProductoraEaling Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Distributors i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1948
Durada111 min
Idioma originalAnglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCinema d'acció, aventures, drama i biogràfic
Lloc de la narracióAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0040761 Filmaffinity: 326031 Allocine: 39185 Rottentomatoes: m/scott_of_the_antarctic Letterboxd: scott-of-the-antarctic Allmovie: v43229 TCM: 21595 Archive.org: scott-of-the-antarctic TMDB.org: 43450 Modifica el valor a Wikidata

Scott of the Antarctic és una pel·lícula de l'any 1948 dirigida per Charles Frend i protagonitzada per John Mills, Diana Churchill i Harold Warrender.[3]

Argument

Anglaterra, 1904. El capità Robert Falcon Scott (John Mills), explorador de la Royal Navy, fa un primer viatge a l'Antàrtida. A l'any 1910 i amb l'Expedició Terra Nova, inicia un segon i molt accidentat viatge intentant cercar el centre del Pol Sud. Després de passar l'hivern al campament base de Cap Evans, Scott i quatre expedicionaris més assoleixen l'objectiu el 18 de gener del 1912. Però, els anglesos no han estat els primers a arribar-hi, ja que se'ls ha avançat el noruec Roald Amundsen. En el trajecte de retorn al campament, les condicions climatològiques s'endureixen considerablement i el fred es cobra una primera víctima.[3]

Context històric i artístic

El segon i definitiu viatge de l'explorador britànic Robert Falcon Scott a l'inexplorat Pol Sud és un dels més grans relats d'aventures del segle XX. Aquella accidentada i tràgica expedició ha estat novel·lada i vista pel cinema més d'una vegada. Produïda per Michael Balcon, és aquesta, potser, la millor pel·lícula sobre el capità Scott, ja que la seua sòbria realització i la magnificència dels escenaris antàrtics (en realitat, es va filmar a Noruega i al Jungfrau -cantó de Berna, Suïssa-[4]) donen sobrada credibilitat a la gesta narrada. Cal destacar-hi el responsable de la direcció artística, Arne Åkermark, però també l'equip fotogràfic, amb Jack Cardiff al davant, que confereix a la ficció uns folrats caràcters de semblança documental. Tanmateix, cal fer esment de John Mills, ja que, amb poderós èmfasi dramàtic, interpreta amb encert l'obstinat i temerari Scott. El relat, basat en els diaris de l'explorador, s'inicia el 1904 (amb el seu retorn a Anglaterra) i conclou el març del 1912 a l'Antàrtida, amb la mort del capità Scott i de quatre dels seus acompanyants, els quals es veuen atrapats en una llarga i tràgica tempesta de gel. Scott seria honorat i ascendit a la categoria dels homes llegendaris, convertint-se en el major heroi de la Royal Navy des d'Horatio Nelson.[3]

Aquesta aventura èpica i dramàtica va tindre una gran acceptació en les sales angleses, contribuint força a la popularitat de l'intrèpid i malaguanyat explorador. El film no amaga la paradoxa en la qual va caure Scott: es va quedar glaçat en descobrir que, després de dos anys de viatge, se li havia avançat un altre explorador: Roald Amundsen (el noruec havia arribat al centre del Pol Sud 34 dies abans).[3]

Frases cèlebres

«
"Dia 9 de setembre del 1904. A bord del Discovery, camí cap a casa. Tornem de les terres antàrtiques. Espero haver afegit alguna cosa al cúmul de descobriments que el capità James Cook, Sir James Clark Ross i altres exploradors van fer abans que jo. El cas és que només he pogut fregar la superfície de l'incògnit, deixo enrere un continent enorme, inhòspit, misteriós. I malgrat tots els nostres intents i propòsits, encara desconegut per l'home." (El capità Scott / John Mills)[3]
 »
«
El capità Scott al Pol Sud: "Lloat sia Déu! És un indret horrible."[5]
 »

Curiositats

  • Les temperatures registrades per Scott i el seu equip en la seua malaurada expedició són, fins avui dia, de les més baixes mai registrades.[6]
  • La bitàcola del capità Scott i molts dels efectes personals dels exploradors foren manllevats del Museu Britànic per a afegir més autenticitat a aquest gairebé documental.[6]
  • El refugi on Scott i el seu equip van romandre durant els llargs mesos d'hivern al Pol Sud encara existeix i és una atracció turística per als pocs viatgers que visiten aquesta part del planeta (l'aire fred i sec l'ha conservat exactament igual a com era fa un segle).[6]
  • En el moment de la seva mort, el 7 de juny del 2015, Christopher Lee era el darrer membre supervivent del conjunt d'actors que van participar en el rodatge del film.[6]
  • Ralph Vaughan Williams va aprofitar les seues aportacions musicals a la pel·lícula per a compondre la seua setena simfonia: Sinfonia antartica (va escriure prop de 1.000 compassos per a la banda sonora del film, tot i que menys de la meitat hi foren realment emprats).[6]
  • Kenneth More va cobrar només 300 £ pel seu paper.[6]
  • Fou la tercera pel·lícula més taquillera al Regne Unit l'any 1949.[7]

Premis

Referències

  1. ↑ IMDb (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 Filmaffinity (castellà)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 99.
  4. ↑ Filming Locations - IMDb (anglès)
  5. ↑ Quotes - IMDb (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Trivia - IMDb (anglès)
  7. ↑ National Library of Australia (anglès)

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Scott_of_the_Antarctic&oldid=17066513»