Sean Connery

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Sean Connery
Sean Connery el 1980 a l'estrena de Seems Like Old Times.
Sean Connery el 1980 a l'estrena de Seems Like Old Times.
Nom real: Thomas Sean Connery Mac Clean
Naixença: 25 d'agost de 1930 (1930-08-25) (83 anys)
Edimburg, Escòcia
Nacionalitat: Escòcia Escòcia
Cònjuge/s: Diane Cilento (1962–1973)
Micheline Roquebrune (1975-actual)
Papers importants: Agent 007 contra el Dr. No
El nom de la rosa
Indiana Jones i l'última croada
La caça de l'Octubre Roig
A la recerca d'en Forrester
Pàgina web: Lloc oficial
Premis Oscar
Millor actor secundari
1987 - Els intocables d'Elliot Ness
Globus d'Or
Millor actor secundari
1988 - Els intocables d'Elliot Ness
Cecil B. DeMille
1996 - Trajectòria cinematogràfica
Premis BAFTA
Millor actor
1986 - El nom de la rosa
BAFTA honorífic
1998 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Sean Connery a IMDb

Sir Thomas Sean Connery Kt. (Edimburg, 25 d'agost de 1930) és un actor i productor de cinema escocès. De la seva impressionant filmografia, cal destacar que ha fet d'agent 007, James Bond, set vegades. Ha guanyat, entre altres, un Oscar per al seu paper a Els intocables d'Elliot Ness el 1988, un BAFTA pel paper del frare Guillem de Baskerville a El nom de la rosa el mateix any, i dos Globus d'Or.

Abrandat militant del Partit Nacionalista Escocès, no fou fins al 5 de juliol del 2000, quan ja tenia seixanta-nou anys, que acceptà ser armat cavaller per la reina Elisabet II.[1] El 2003 després del rodatge de la pel·lícula The League of Extraordinary Gentlemen, Sean Connery va anunciar la seva retirada del cinema.

Se li ha reconegut sempre haver mantingut el seu accent escocès, no importava quina fos la nacionalitat del personatge que interpretés.[2] Malgrat que era més vell que la majoria dels Sex Symbols contemporanis, Sean Connery ha estat sovint qualificat de «Sexiest Man Alive» (l'home més sexy) per algunes revistes.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i adolescència[modifica | modifica el codi]

Sean Connery va néixer al barri de Fountainbridge a Edimburg, procedent d'un mitjà molt modest: és fill d'Euphamia C. Effie (nascuda Maclean), dona de fer feines, i Joseph Connery, obrer i camioner.[4] El seu pare era un catòlic romà d'ascendència irlandesa, i la seva mare era una protestant escocesa.[5]

Quan neix el seu germà Neil té vuit anys. Ha de guanyar-se la vida i fa de repartidor de llet (milkman)[6] al matí i aprenent de carnisser a la tarda, després de l'escola.[5] Sean Connery deixa els estudis als 17 anys i s'enrola a la marina britànica, durant 3 anys, perquè ha de ser llicenciat a causa d'una úlcera de l'estómac. És a la marina on li fan els seus dos coneguts tatuatges. El primer diu: «Dad and Mum» (Papa i mama), i el segon: «Scotland forever» (Escòcia, sempre). Després, fa de paleta, repartidor, envernissador de taüts, model per als artistes de l'Escola de les Belles Arts d'Edinburg, etc.

Va practicar igualment el culturisme i va acabar al tercer lloc del concurs de Mister Univers el 1950.[3] Un altre competidor li comenta que estaven fent proves per una obra de teatre titulada "South Pacific", representada des de 1951 fins al 1954.[7] I així, durant els anys 1950, alterna les aparicions a la televisió, al teatre a Point of departure, A witch in Time, Witness for the Prosecution d'Agatha Christie i al cinema el 1955 a Geordie de Frank Launder i Action of The Tiger de Terence Young), que són el seu aprenentatge. Va destacar al telefilm Anna Karenina produït per Rudolph Cartier per a la BBC el 1961, al costat de Claire Bloom.

Quan era jove, Sean Connery va ser un bon futbolista, i va debutar a l'equip «Bonnyrigg Rose». Durant la representació de South Pacific, va jugar un partit contra un equip local, i va ser vist per Matt Busby, manager del Manchester United.[8] Busby li va proposar un contracte de 25£ per setmana. Sean Connery va admetre haver estat temptat per aquesta oferta, però va refusar. Ho va explicar més tard: «I realised that a top-class footballer could be over the hill by the age of 30, and I was already 23. I decided to become an actor and it turned out to be one of my more intel·ligent moves. » (Em vaig adonar que un futbolista professional podia ser a dalt de tot als 30 anys, i jo ja en tenia 23. Vaig decidir fer-me actor i aquesta va ser una de les meves tries més intel·ligents).[9]

El primer paper a la televisió americana va ser en un episodi de Jack Benny. També va participar breument a l'epopeia El dia més llarg, del 1962.

Els anys James Bond: 1963-1967, 1971, 1983[modifica | modifica el codi]

El 1961, el London Express fa un concurs per trobar una nova cara per al paper de James Bond, l'agent 007, sortit de la imaginació d'Ian Fleming. Va guanyar el concurs davant de sis-cents candidats. Serà James Bond a set episodis, sis produïts per EON, la societat d'Albert R. Broccoli, i el setè produït per Warner Bros

L'actor va ser descobert per Harry Saltzman i Albert R. Broccoli després que els altres aspirants del paper de Bond fossin eliminats, incloent-hi David Niven (que interpretarà Bond a la paròdia Casino Reial el 1967), Cary Grant i James Mason. El magre pressupost va obligar els productors a contractar un actor desconegut.

Ian Fleming, el creador de James Bond va tenir reserves sobre la tria de l'actor: He's not what I envisioned of James Bond imatges (No s'assembla al James Bond que vaig imaginar) i I'm looking for a Bond and not any overgrown stunt-man (Estic buscant un Bond i no un acròbata massa gran), afegint que Sean Connery (musculat, 1,88 metres i escocès) no era refinat. Malgrat tot, la promesa de Ian Fleming li diu que Connery tenia el «carisma sexual requerit». Fleming va canviar d'opinió després de l'èxit d'Agent 007 contra el Dr. No: estava impressionat d'haver creat un hereu semi-escocès i semi-suís per al James Bond literari de les seves properes novel·les.

L'èxit de la pel·lícula li dóna immediatament una dimensió internacional i marca el començament d'una prestigiosa filmografia, amb honoraris adients a la notorietat creixent. Però el juny de 1967, després del rodatge de Només es viu dues vegades, Sean Connery deixa el paper, cansat dels arguments repetitius, de la manca de desenvolupament del personatge, de l'associació permanent entre ell i Bond als ulls del públic i de la por de quedar estancat en un paper.

La seva última participació oficial com a 007 és en el 6è episodi Diamants per a l'eternitat el 1971 (el 7è episodi de la sèrie: Al servei secret de la Seva Majestat el 1969, l'agent 007 és interpretat per George Lazenby). Li van pagar un milió de dòlars per a aquest paper. Va declinar l'oferta de 5 milions de dòlars per fer la següent pel·lícula Viure i deixar morir el 1973, que veurà el començament de la participació de Roger Moore al paper de Bond.

El remake d'Operació Tro el 1983 agafa Sean Connery fent el seu setè Bond en una pel·lícula no oficial Mai no diguis mai més. El títol de la pel·lícula prové d'un comentari de Sean Connery al final de Diamants per a l'eternitat, sobre el fet que no interpretaria "mai més" el paper de Bond[10]

Quan ja fa més de quaranta anys d'haver fet aquell paper, la interpretació de James Bond per part de Sean Connery continua sent la millor per a molta gent, malgrat les interpretacions populars de Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan, i Daniel Craig.

Els sentiments de Sean Connery sobre el personatge de James Bond van de l'afecte al ressentiment: un dia diu que detesta tant el personatge que el podria matar, però diu també que mai no ha detestat Bond, que hauria volgut simplement poder desenvolupar-ne unes altres facetes. Diu també que es preocupava sempre pel futur del personatge i de la franquícia, que sempre havia estat una de les seves icones durant massa temps per no inquietar-se'n, i que totes les pel·lícules tenien els seus punts positius.

La seva carrera després de James Bond[modifica | modifica el codi]

Encara que Bond segueixi sent el seu paper més conegut, Sean Connery ha fet una carrera brillant i ha rodat amb els més importants directors: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock (Marnie), Sidney Lumet (The Hill), John Huston (L'home que volia ser rei), Richard Lester (Cuba), Richard Attenborough (Un pont massa llunyà), Steven Spielberg (Indiana Jones i l'última croada), Jean-Jacques Annaud (El nom de la rosa) o Brian De Palma (Els intocables d'Elliot Ness), per dir-ne només alguns. Les seves interpretacions del Coronel Arbuthnott en Assassinat a l'Orient Express, de Sidney Lumet el 1974 i del xeic Mulay Hamid El Raisulil a la pel·lícula de John Milius El vent i el lleó el 1975 li donen un gran renom per part de la crítica i del públic i fan de l'ell un actor polivalent, no unit només al paper d'agent secret britànic.

El 1982 va fer una aparició a la comèdia de Terry Gilliam Els herois del temps fent d'Agamèmnon al costat dels Monty Python. A causa d'una broma del guionista: al guió, Michael Palin descriu el personatge d'Agamèmnon com Sean Connery (o algú d'una alçada equivalent, però menys cara). Quan va llegir el guió, Sean Connery va ser feliç de poder fer aquell paper secundari. La brevetat de la seva aparició a la pel·lícula ha estat vista per alguna gent com a refrescant.

Després de la seva experiència a Mai no diguis mai més el 1983 i el judici que va haver-hi pels drets d'autor, Sean Connery va tenir un període de distanciament de les majors, i no va fer més pel·lícules durant dos anys. Després de l'èxit de la producció europea El nom de la rosa el 1986, per la qual va rebre un premi BAFTA, l'interès de Connery es va revifar. El mateix any, el seu paper secundari a Highlander va demostrar la seva habilitat per interpretar mentors d'alumnes joves, i serà un paper recurrent a les següents pel·lícules.

Triant els papers amb discerniment, amb el temps modifica la seva imatge d'aventurer per presumir d'una solitud no mancada d'humor. Fa papers secundaris o simples aparicions (Cameos), però sempre de prestigi: (el Rei Artús a Lancelot o Ricard Cor de Lleó a Robin Hood: príncep dels lladres).

L'any següent, la seva interpretació d'un policia a Els intocables d'Elliot Ness li fa guanyar un Oscar al millor actor secundari. Els èxits successius de recaptació de pel·lícules com Indiana Jones i l'última croada (1989), on interpreta el professor Henry Jones, pare del personatge de Harrison Ford (encara que no tinguin més que 12 anys de diferència), La caça de l'Octubre Roig (1990), un dels episodis de la sèrie Jack Ryan creada per Tom Clancy, La casa Rússia (1991), Rock (1996) o també Entrapment (1999) el fan tornar a ser un actor capaç de fer grans papers.

Els seus papers a Indiana Jones i l'última croada i Rock són una picada d'ull al seu passat d'agent 007: Steven Spielberg i George Lucas volien que Connery fos el "pare d'Indiana Jones" perquè Bond havia inspirat directament la sèrie Indiana Jones, i el seu personatge a Rock era el d'un agent secret britànic empresonat als Estats Units des dels anys 60.

Més recentment, té baixades de recaptació i de crítica, com el Els venjadors adaptat de la sèrie britànica homònima The Avengers o encara The League of Extraordinary Gentlemen, treta dels dibuixos animats The League of Extraordinary Gentlemen d'Alan Moore. Però va tenir també èxits, per exemple, A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant el 2001.

Ha estat criticat per no desfer-se mai del seu accent escocès, fins i tot quan interpretava personatges russos o irlandesos, i sempre ha respost que era per respecte al seu país.

Jubilació[modifica | modifica el codi]

Sean Connery amb kilt a Washington el 2004.

El desembre 2004, arran d'una entrevista per al diari The Scotsman des de la seva casa a les Bahames, Sean Connery explicava que desitjava fer una pausa a la seva carrera per fer la seva autobiografia.[11] Un mes abans del seu 75è aniversari, el juliol del 2005, va decidir retirar-se de la indústria del cinema després de les desil·lusions que va tenir amb «els idiotes d'ara a Hollywood», i els trastorns del rodatge (i la decepció de la recaptació) de The League of Extraordinary Gentlemen del 2003.[11] Va fer una entrevista per a la pel·lícula inclosa al DVD, i va dir que havia rebut ofertes per fer les trilogies Matrix i El Senyor dels Anells, però les va refusar totes dues dient «no entendre-les». Quan va arribar l'èxit per aquestes pel·lícules, va decidir acceptar el paper proposat de The League of Extraordinary Gentlemen, tot i que tampoc no l'entenia.[12]

Sean Connery va sortir, malgrat tot, de la seva jubilació per fer un paper en una petita pel·lícula d'animació Sir Billi the Vet, encara no estrenada.[13]

Vida personal i política[modifica | modifica el codi]

Sean Connery va estar casat amb l'actriu australiana Diana Cilento de 1962 a 1973. Van tenir un fill, Jason Connery (nascut l'11 de juliol de 1963), que va ser educat, primer a Millfield School (Somerset), a Anglaterra, i després a la rigorosa Gordonstoun Boarding School a Escòcia, abans de fer-se igualment actor. Es van separar el 1973.

El 1974, se'n va a viure a Espanya perquè troba els impostos massa elevats i es creu víctima de discriminació política. El 1975, es va tornar a casar amb una artista franco-marroquina, Micheline Roquebrune, que és l'àvia de la periodista Stéphanie Renouvin.

A partir dels anys 1990, es compromet amb l'Independentisme escocès, fent-se un dels principals contribuents del Partit Nacional Escocès i militant activament a totes les eleccions. Aquesta postura endarrereix el seu ennobliment, que s'esdevé finalment el 5 de juliol del 2000.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Filmografia de Sean Connery
Data Títol de la pel·lícula Director Paper
1955 Lilacs in the spring Herbert Wilcox (no surt en els credits)
1957 Ruta infernal (Hell drivers) Cy Endfield Johnny Kates, xofer
Action of The Tiger Terence Young Mike
Time lock Gerald Thomas El segon soldador
No Road Back Montgomery Tully Spike
1958 Another Time, Another Place Lewis Allen Mark Trevor
L'última nit del Titanic
(A Night to Remember)
Roy Ward Baker (no surt en els credits)
1959 Darby O'Gill and The Little People Robert Stevenson Michael McBride
Tarzan's Greatest Adventure John Guillermin O'Bannion
1961 On the fiddle Cyril Frankel Pedlar Pascoe
The Frightened City John Lemont Paddy Damion
1962 El dia més llarg Ken Annakin El soldat Flanagan
'Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No) Terence Young James Bond
1963 Des de Rússia amb amor
(From Russia with love)
Terence Young James Bond
1964 Marnie (Marnie) Alfred Hitchcock Mark Rutland
Woman Of Straw Basil Dearden Anthony Richmond
Goldfinger Guy Hamilton James Bond
1965 The Hill Sidney Lumet Joe Roberts
Operació Tro (Thunderball) Terence Young James Bond
1966 Un boig encantador (Fine Madness) Irvin Kershner Samson Shillitoe
A New World Vittorio De Sica el mateix (cameo)
1967 Només es viu dues vegades (You Only Live Twice) Lewis Gilbert James Bond
1968 Shalako Edward Dmytryk Shalako
1970 Odi a les entranyes (The Molly Maguires) Martin Ritt Jack Kehoe
1971 The Red Tente Mikhail Kalatozishvili Roald Amundsen
Gran robatori a Manhattan
(The Anderson Tape)
Sidney Lumet John Anderson
Diamants per a l'eternitat
(Diamonds Are Forever)
Guy Hamilton James Bond
1972 A Spain Golf Course Raul Peña Ell mateix (Cameo)
1973 The Offence Sidney Lumet El Sergent Johnson
Zardoz John Boorman Zed
1974 Assassinat a l'Orient Express
(Murder in The Orient Express)
Sidney Lumet El Coronel Arbuthnott
1975 L'home que volia ser rei
(The Man Who Would Be King)
John Huston Daniel Dravot
Ransom Caspar Wrede Nils Tahlvik
El vent i el lleó
(The Wind and the Lion)
John Milius El xèic Mulay Hamid El Raisulil
1976 Robin i Marian (Robin and Marian) Richard Lester Robin Hood
1977 Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far) Richard Attenborough General Major Robert Urquhart
1978 El gran robatori del tren
(The First Great Train Robbery)
Michael Crichton Edward Pierce / John Simms
1979 Cuba Richard Lester El Major Robert Dapes
Meteorit (Meteor) Ronald Neame Dr. Paul Bradley
1981 Atmosfera zero (Outland) Peter Hyams O'Niel
1982 Els herois del temps (Time bandits) Terry Gilliam El rei Agamenó / El bomber
Objectiu mortal (Wrong is Right) Richard Brooks Patrick Hale
1983 Five Days One Summer Fred Zinnemann Douglas
Never Say Never Again Irvin Kershner James Bond
1985 L'espasa del cavaller (Sword of the valiant) Stephen Weeks El cavaller verd
1986 El nom de la rosa (The Name of the Rose) Jean-Jacques Annaud Guillaume de Baskerville
Els immortals (Highlander) Russell Mulcahy Juan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1987 Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables) Brian De Palma Jim Malone
1988 Més fort que l'odi (The Presidio) Peter Hyams El Coronel Alan Caldwell
1989 Negocis de família (Family Business) Sidney Lumet Jessie McMullen
Indiana Jones i l'última croada
(Indiana Jones and the last crusade)
Steven Spielberg El professor Henry Jones
1990 La caça de l'Octubre Roig
(The hunt for Red October)
John McTiernan El capità Marko Ramius
1991 Robin Hood: príncep dels lladres
(Robin Hood: Prince of thieves)
Kevin Reynolds El rei Ricard Cor de Lleó (no surt en els crèdits)
La casa Rússia (The Russia House) Fred Schepisi Bartholomew "Barley" Scott Blair
Els immortals 2: El desafiament
(Highlander II: The Quickening)
Russell Mulcahy Juan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1992 Els últims dies de l'edèn (Medicine Man) John McTiernan Robert Campbell
1993 Rising Sun Philip Kaufman El capità John Connor
1994 Causa justa (Just Cause) Arne Glimcher Paul Armstrong
1995 A Good Man in Africa Bruce Beresford Dr. Alex Murray
El primer cavaller (First Knight) Jerry Zucker El rei Artur
1996 Rock Michael Bay John Patrick Mason
Dragonheart Rob Cohen La veu de Draco (en VO)
1998 Els venjadors (The Avengers) Jeremiah Chechik Sir August de Wynter
1999 Entrapment Jon Amiel Robert Mac Dougal
Playing by Heart Willard Carroll Paul
2001 A la recerca d'en Forrester (Finding Forrester) Gus Van Sant William Forrester
2003 The League of Extraordinary Gentlemen Stephen Norrington Allan Quatermain
2009 Sir Billi the Vet Sascha Hartmann Sir Billi (Veu)

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Sean Connery als Premis Oscar el 1988.

Nombrosos premis i distincions marquen la llarga carrera de Sean Connery, dels quals es pot destacar:

Sean Connery va fundar el 1968 l'Scottish International Education Trust. És, d'altra banda doctor honoris causa de les universitats de Saint Andrews i Heriot-Watt (Escòcia) i membre honorari de la Royal Scottish Academy of Music and Drama. A França, va ser condecorat amb l'Ordre des Arts et des Lettres, i també va rebre la Legió d'honor.

Llista[modifica | modifica el codi]

Cerimònia Data Resultat Premi Categoria Pel·lícula
Oscar Estats Units Estats Units 1988 Guanyador Oscar Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
American Film Institute Estats Units Estats Units 2006 Guanyador Lifetime Achievement Award
Premis BAFTA Regne Unit Regne Unit 1998 Guanyador Premis BAFTA Millor Actor El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986)
Nominat Premis BAFTA Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
1990 Nominat Premis BAFTA Millor Actor secundari Indiana Jones i l'última croada d'Steven Spielberg (1989)
1991 Nominat Premis BAFTA Millor Actor La caça de l'Octubre Roig de John McTiernan (1990)
1998 Guanyador Accademy Fellowship
Bambi Awards Alemanya Alemanya 1985 Guanyador Bambi Award
Blockbuster Entertainment Awards Estats Units Estats Units 1997 Guanyador Blockbuster Entertainment Award Actor preferit per un paper secundari en una pel·lícula d'acció/aventures Rock de Michael Bay (1996)
2000 Nominat Blockbuster Entertainment Award Actor preferit en una pel·lícula d'acció Entrapment de Jon Amiel (1999)
European Film Awards Bandera d'Europa 1999 Guanyador Audience Award Millor Actor Entrapment de Jon Amiel (1999)
2005 Guanyador Lifetime Achievement Award
German Film Awards Alemanya Alemanya 1987 Guanyador Premi d'Or Realització Individual per un Actor El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986)
Globus d'Or Estats Units Estats Units 1966 Nominat Premi Henrietta Actor preferit
1969 Nominat Premi Henrietta Actor preferit
1972 Guanyador Premi Henrietta Actor preferit compartit amb Charles Bronson
1988 Guanyador Premi Globus d'Or Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness (1987)
1990 Nominat Golden Globe Millor Actor secundari Indiana Jones i la darrera croada de Steven Spielberg (1989)
1996 Guanyador Cecil B. DeMille Award
Hasty Pudding Theatricals Estats Units Estats Units 1984 Guanyador Man of the Year
Kansas City Film Critics Circle Awards Estats Units Estats Units 1988 Guanyador KCFCC Award Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness (1987)
Karlovy Vary International Film Festival República Txeca República Txeca 2002 Guanyador Special Prize for Outstanding Contribution to World Cinema
Laurel Awards Estats Units Estats Units 1964 Guanyador Golden Laurel Millor Nouveau Visage
Nominat Golden Laurel 3a Millor actuació en una pel·lícula d'acció 'Agent 007 contra el Dr. No de Terence Young (1963)
1965 Guanyador Golden Laurel Millor actuació en una pel·lícula d'acció Goldfinger de Guy Hamilton (1965)
Nominat Golden Laurel 3r Star Masculine
1966 Guanyador Golden Laurel Millor actuació en una pel·lícula d'acció Operació Tro de Terence Young (1965)
Nominat Golden Laurel 7è Star Masculine
1967 Nominat Golden Laurel 8è Star Masculine
1990 Nominat Golden Laurel 11è Star Masculine
London Critics Circle Film Awards Regne Unit Regne Unit 1988 Guanyador ALFS Award Actor de l'any (Amb Gary Oldman a Prick Up Your Ears) Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
MTV Movie Awards Estats Units Estats Units 1997 Guanyador MTV Movie Awards Millor duo a la pantalla amb Nicolas Cage Rock de Michael Bay (1996)
MTV Movie Awards Estats Units Estats Units 1987 Guanyador NBR Award Millor Actor secundari Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
1993 Guanyador Career Achievement Award
Razzie Awards Estats Units Estats Units 1999 Nominat Razzie Award Pitjor Actor secundari Els venjadors de Jeremiah Chechik (1998)
1993 Nominat Razzie Award Pitjor parella a l'escenari amb Catherine Zeta-Jones Entrapment de Jon Amiel (1999)
Satellite Awards Estats Units Estats Units 2001 Nominat Golden Satellite Award Millor actuació d'actor en un drama A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant (2001)
Premis Saturn Estats Units Estats Units 1982 Nominat Premis Saturn Millor actor Atmosfera zero de Peter Hyams (1981)
1995 Guanyador Lifetime Achievement Award
ShoWest Convention Estats Units Estats Units 1982 Guanyador Special Award Estrella internacional de l'any
1999 Guanyador Lifetime Achievement Award
Telegatto Itàlia Itàlia 2002 Guanyador Telegatto Premi especial del cinema a la televisió

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Robert Sellers. Sean Connery: biografía no autorizada (en castellà). Madrid: JC Clementine, 2001. ISBN 84-95121-14-X. 
  • Robert Sellers. The Films of Sean Connery (en anglès). Vision Pres, 1990. 
  • Mark Cousins. King of the Hill (en anglès). Sight and Sound, 1997. 
  • Andrew Rissik. The Films of Sean Connery (en anglès). Elm Tree Book, 1983. ISBN 84-96149-39-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]