Sean Connery
  |
||
|---|---|---|
 Sean Connery el 1980 a l'estrena de Seems Like Old Times. |
||
| Nom real: | Thomas Sean Connery Mac Clean | |
| Naixença: | 25 d'agost de 1930 Edimburg, Escòcia |
|
| Nacionalitat: |  Escòcia |
|
| Cònjuge/s: | Diane Cilento (1962–1973) Micheline Roquebrune (1975-actual) |
|
| Papers importants: | 007:Agent 007 contra el Dr. No El nom de la rosa Indiana Jones i l'última croada La caça de l'Octubre Roig A la recerca d'en Forrester |
|
| Pàgina web: | Lloc oficial | |
| Premis Oscar | ||
| Millor actor secundari 1987 - Els intocables d'Elliot Ness |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor actor secundari 1988 - Els intocables d'Elliot Ness Cecil B. DeMille 1996 - Trajectòria cinematogràfica |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor actor 1986 - El nom de la rosa BAFTA honorífic 1998 - Trajectòria cinematogràfica |
||
|
|
||
| Pàgina sobre Sean Connery a IMDb | ||
Sir Thomas Sean Connery (Edimburg, 25 d'agost de 1930) és un actor i productor de cinema escocès. De la seva impressionant filmografia, cal destacar que ha fet d'agent 007, James Bond, set vegades. Ha guanyat, entre altres, un Oscar per al seu paper a Els intocables d'Elliot Ness el 1988, un BAFTA pel paper del frare Guillem de Baskerville a El nom de la rosa el mateix any, i dos Globus d'Or.
El 5 de juliol del 2000, als 69 anys, va ser armat cavaller per la reina Elisabet II per la seva carrera al cinema. El 2003 després del rodatge de la pel·lícula The League of Extraordinary Gentlemen, Sean Connery va anunciar la seva retirada del cinema.
Se li ha reconegut sempre haver mantingut el seu accent escocès, no importava quina fos la nacionalitat del personatge que interpretés.[1] Malgrat que era més vell que la majoria dels Sex Symbols contemporanis, Sean Connery ha estat sovint qualificat de «Sexiest Man Alive» (l'home més sexy) per algunes revistes.[2]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Infància i adolescència [modifica]
Sean Connery va néixer al barri de Fountainbridge a Edimburg, procedent d'un mitjà molt modest: és fill d'Euphamia C. Effie (nascuda Maclean), dona de fer feines, i Joseph Connery, obrer i camioner.[3] El seu pare era un catòlic romà d'ascendència irlandesa, i la seva mare era una protestant escocesa.[4]
Quan neix el seu germà Neil té vuit anys. Ha de guanyar-se la vida i fa de repartidor de llet (milkman)[5] al matí i aprenent de carnisser a la tarda, després de l'escola.[4] Sean Connery deixa els estudis als 17 anys i s'enrola a la marina britànica, durant 3 anys, perquè ha de ser llicenciat a causa d'una úlcera de l'estómac. És a la marina on li fan els seus dos coneguts tatuatges. El primer diu: «Dad and Mum» (Papa i mama), i el segon: «Scotland forever» (Escòcia, sempre). Després, fa de paleta, repartidor, envernissador de taüts, model per als artistes de l'Escola de les Belles Arts d'Edinburg, etc.
Va practicar igualment el culturisme i va acabar al tercer lloc del concurs de Mister Univers el 1950.[2] Un altre competidor li comenta que estaven fent proves per una obra de teatre titulada "South Pacific", representada des de 1951 fins al 1954.[6] I així, durant els anys 1950, alterna les aparicions a la televisió, al teatre a Point of departure, A witch in Time, Witness for the Prosecution d'Agatha Christie i al cinema el 1955 a Geordie de Frank Launder i Action of The Tiger de Terence Young), que són el seu aprenentatge. Va destacar al telefilm Anna Karenina produït per Rudolph Cartier per a la BBC el 1961, al costat de Claire Bloom.
Quan era jove, Sean Connery va ser un bon futbolista, i va debutar a l'equip «Bonnyrigg Rose». Durant la representació de South Pacific, va jugar un partit contra un equip local, i va ser vist per Matt Busby, manager del Manchester United.[7] Busby li va proposar un contracte de 25£ per setmana. Sean Connery va admetre haver estat temptat per aquesta oferta, però va refusar. Ho va explicar més tard: «I realised that a top-class footballer could be over the hill by the age of 30, and I was already 23. I decided to become an actor and it turned out to be one of my more intel·ligent moves. » ( Em vaig adonat que un futbolista professional podia ser a dalt de tot als 30 anys, i jo ja en tenia 23. Vaig decidir fer-me actor i aquesta va ser una de les meves tries més intel·ligents).[8]
El primer paper a la televisió americana va ser en un episodi de Jack Benny. També va participar breument a l'epopeia El dia més llarg, del 1962.
Els anys James Bond: 1963-1967, 1971, 1983 [modifica]
En 1961, el London Express fa un concurs per trobar una nova cara per al paper de James Bond, l'agent 007, sortit de la imaginació d'Ian Fleming. Va guanyar el concurs davant de sis-cents candidats. Serà James Bond a set episodis, sis produïts per EON, la societat d'Albert R. Broccoli, i el setè produït per Warner Bros
- 1963: 007:Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No), dirigida per Terence Young
- 1964: Des de Rússia amb amor (From Russia with Love), dirigida per Terence Young
- 1965: Goldfinger, dirigida per Guy Hamilton
- 1965: Operació Tro (Thunderball), dirigida per Terence Young
- 1967: Només es viu dues vegades (You Only Live Twice), dirigida per Lewis Gilbert
- 1971: Diamants per a l'eternitat (Diamonds Are Forever), dirigida per Guy Hamilton
- 1983: Mai diguis mai més , dirigida per Irvin Kershner (no oficial)
L'actor va ser descobert per Harry Saltzman i Albert R. Broccoli després que els altres aspirants del paper de Bond fossin eliminats, incloent-hi David Niven (que interpretarà Bond a la paròdia Casino Reial el 1967), Cary Grant i James Mason. El magre pressupost va obligar els productors a contractar un actor desconegut.
Ian Fleming, el creador de James Bond va tenir reserves sobre la tria de l'actor: He's not what I envisioned of James Bond imatges (No s'assembla al James Bond que vaig imaginar) i I'm looking for a Bond and not any overgrown stunt-man (Estic buscant un Bond i no un acròbata massa gran), afegint que Sean Connery (musculat, 1,88 metres i escocès) no era refinat. Malgrat tot, la promesa de Ian Fleming li diu que Connery tenia el «carisma sexual requerit». Fleming va canviar d'opinió després de l'èxit de 007:Agent 007 contra el Dr. No: estava impressionat d'haver creat un hereu semi-escocès i semi-suís per al James Bond literari de les seves properes novel·les.
L'èxit de la pel·lícula li dóna immediatament una dimensió internacional i marca el començament d'una prestigiosa filmografia, amb honoraris adients a la notorietat creixent. Però el juny de 1967, després del rodatge de Només es viu dues vegades, Sean Connery deixa el paper, cansat dels arguments repetitius, de la manca de desenvolupament del personatge, de l'associació permanent entre ell i Bond als ulls del públic i de la por de quedar estancat en un paper.
La seva última participació oficial com a 007 és en el 6è episodi Diamants per a l'eternitat el 1971 (el 7è episodi de la sèrie: Al servei secret de la Seva Majestat el 1969, l'agent 007 és interpretat per George Lazenby). Li van pagar un milió de dòlars per a aquest paper. Va declinar l'oferta de 5 milions de dòlars per fer la següent pel·lícula Viure i deixar morir el 1973, que veurà el començament de la participació de Roger Moore al paper de Bond.
El remake d'Operació Tro el 1983 agafa Sean Connery fent el seu setè Bond en una pel·lícula no oficial Mai no diguis mai més. El títol de la pel·lícula prové d'un comentari de Sean Connery al final de Diamants per a l'eternitat, sobre el fet que no interpretaria "mai més" el paper de Bond[9]
Quan ja fa més de quaranta anys d'haver fet aquell paper, la interpretació de James Bond per part de Sean Connery continua sent la millor per a molta gent, malgrat les interpretacions populars de Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan, i Daniel Craig.
Els sentiments de Sean Connery sobre el personatge de James Bond van de l'afecte al ressentiment: un dia diu que detesta tant el personatge que el podria matar, però diu també que mai no ha detestat Bond, que hauria volgut simplement poder desenvolupar-ne unes altres facetes. Diu també que es preocupava sempre pel futur del personatge i de la franquícia, que sempre havia estat una de les seves icones durant massa temps per no inquietar-se'n, i que totes les pel·lícules tenien els seus punts positius.
La seva carrera després de James Bond [modifica]
Encara que Bond segueixi sent el seu paper més conegut, Sean Connery ha fet una carrera brillant i ha rodat amb els més importants directors: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock (Marnie), Sidney Lumet (The Hill), John Huston (L'home que volia ser rei), Richard Lester (Cuba), Richard Attenborough (Un pont massa llunyà), Steven Spielberg (Indiana Jones i l'última croada), Jean-Jacques Annaud (El nom de la rosa) o Brian De Palma (Els intocables d'Elliot Ness), per dir-ne només alguns. Les seves interpretacions del Coronel Arbuthnott en Assassinat a l'Orient Express, de Sidney Lumet el 1974 i del xeic Mulay Hamid El Raisulil a la pel·lícula de John Milius El vent i el lleó el 1975 li donen un gran renom per part de la crítica i del públic i fan de l'ell un actor polivalent, no unit només al paper d'agent secret britànic.
El 1982 va fer una aparició a la comèdia de Terry Gilliam Els herois del temps fent d'Agamèmnon al costat dels Monty Python. A causa d'una broma del guionista: al guió, Michael Palin descriu el personatge d'Agamèmnon com Sean Connery (o algú d'una alçada equivalent, però menys cara). Quan va llegir el guió, Sean Connery va ser feliç de poder fer aquell paper secundari. La brevetat de la seva aparició a la pel·lícula ha estat vista per alguna gent com a refrescant.
Després de la seva experiència a Mai no diguis mai més el 1983 i el judici que va haver-hi pels drets d'autor, Sean Connery va tenir un període de distanciament de les majors, i no va fer més pel·lícules durant dos anys. Després de l'èxit de la producció europea El nom de la rosa el 1986, per la qual va rebre un premi BAFTA, l'interès de Connery es va revifar. El mateix any, el seu paper secundari a Highlander va demostrar la seva habilitat per interpretar mentors d'alumnes joves, i serà un paper recurrent a les següents pel·lícules.
Triant els papers amb discerniment, amb el temps modifica la seva imatge d'aventurer per presumir d'una solitud no mancada d'humor. Fa papers secundaris o simples aparicions (Cameos), però sempre de prestigi: (el Rei Artús a Lancelot o Ricard Cor de Lleó a Robin Hood: príncep dels lladres).
L'any següent, la seva interpretació d'un policia a Els intocables d'Elliot Ness li fa guanyar un Oscar al millor actor secundari. Els èxits successius de recaptació de pel·lícules com Indiana Jones i l'última croada (1989), on interpreta el professor Henry Jones, pare del personatge de Harrison Ford (encara que no tinguin més que 12 anys de diferència), La caça de l'Octubre Roig (1990), un dels episodis de la sèrie Jack Ryan creada per Tom Clancy, La casa Rússia (1991), Rock (1996) o també Entrapment (1999) el fan tornar a ser un actor capaç de fer grans papers.
Els seus papers a Indiana Jones i l'última croada i Rock són una picada d'ull al seu passat d'agent 007: Steven Spielberg i George Lucas volien que Connery fos el "pare d'Indiana Jones" perquè Bond havia inspirat directament la sèrie Indiana Jones, i el seu personatge a Rock era el d'un agent secret britànic empresonat als Estats Units des dels anys 60.
Més recentment, té baixades de recaptació i de crítica, com el Els venjadors adaptat de la sèrie britànica homònima The Avengers o encara The League of Extraordinary Gentlemen, treta dels dibuixos animats The League of Extraordinary Gentlemen d'Alan Moore. Però va tenir també èxits, per exemple, A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant el 2001.
Ha estat criticat per no desfer-se mai del seu accent escocès, fins i tot quan interpretava personatges russos o irlandesos, i sempre ha respost que era per respecte al seu país.
Jubilació [modifica]
El desembre 2004, arran d'una entrevista per al diari The Scotsman des de la seva casa a les Bahames, Sean Connery explicava que desitjava fer una pausa a la seva carrera per fer la seva autobiografia.[10] Un mes abans del seu 75è aniversari, el juliol del 2005, va decidir retirar-se de la indústria del cinema després de les desil·lusions que va tenir amb «els idiotes d'ara a Hollywood», i els trastorns del rodatge (i la decepció de la recaptació) de The League of Extraordinary Gentlemen del 2003.[10] Va fer una entrevista per a la pel·lícula inclosa al DVD, i va dir que havia rebut ofertes per fer les trilogies Matrix i El Senyor dels Anells, però les va refusar totes dues dient «no entendre-les». Quan va arribar l'èxit per aquestes pel·lícules, va decidir acceptar el paper proposat de The League of Extraordinary Gentlemen, tot i que tampoc no l'entenia.[11]
Sean Connery va sortir, malgrat tot, de la seva jubilació per fer un paper en una petita pel·lícula d'animació Sir Billi the Vet, encara no estrenada.[12]
Vida personal i política [modifica]
Sean Connery va estar casat amb l'actriu australiana Diana Cilento de 1962 a 1973. Van tenir un fill, Jason Connery (nascut el 11 de juliol de 1963), que va ser educat, primer a Millfield School (Somerset), a Anglaterra, i després a la rigorosa Gordonstoun Boarding School a Escòcia, abans de fer-se igualment actor. Es van separar el 1973.
El 1974, se'n va a viure a Espanya perquè troba els impostos massa elevats i es creu víctima de discriminació política. El 1975, es va tornar a casar amb una artista franco-marroquina, Micheline Roquebrune, que és l'àvia de la periodista Stéphanie Renouvin.
A partir dels anys 1990, es compromet amb l'Independentisme escocès, fent-se un dels principals contribuents del Partit Nacional Escocès i militant activament a totes les eleccions. Aquesta postura endarrereix el seu ennobliment, que s'esdevé finalment el 5 de juliol del 2000.
Filmografia [modifica]
Premis i nominacions [modifica]
Nombrosos premis i distincions marquen la llarga carrera de Sean Connery, dels quals es pot destacar:
- 1988: Oscar al millor actor secundari i el Globus d'Or per la seva interpretació a Els intocables d'Elliot Ness ; el BAFTA al millor actor per El nom de la rosa.
- 1990: Lifetime Achievement Award, un BAFTA d'honor lliurat per la princesa Anne per la seva excepcional contribució al cinema mundial.
- 1992: Premi The Sexiest Man Alive per la revista People.
- 1996: Cecil B.DeMille Award atorgat per la Hollywood Foreign Press Association durant la cerimònia anual dels Premis Globus d'Or.
- 1997: Blockbuster entertainment award al millor paper secundaria per Rock.
- 2006: Lifetime Achievement Award atrogat per l'American Film Institute (AFI) pel conjunt d ela seva carrera.
Sean Connery va fundar el 1968 l'Scottish International Education Trust. És, d'altra banda doctor honoris causa de les universitats de Saint Andrews i Heriot-Watt (Escòcia) i membre honorari de la Royal Scottish Academy of Music and Drama. A França, va ser condecorat amb l'Ordre des Arts et des Lettres, i també va rebre la Legió d'honor.
Llista [modifica]
| Cerimònia | Data | Resultat | Premi | Categoria | Pel·lícula |
|---|---|---|---|---|---|
Oscar  Estats Units |
1988 | Guanyador | Oscar | Millor Actor secundari | Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987) |
| American Film Institute Estats Units |
2006 | Guanyador | Lifetime Achievement Award | ||
Premis BAFTA  Regne Unit |
1998 | Guanyador | Premis BAFTA | Millor Actor | El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986) |
| Nominat | Premis BAFTA | Millor Actor secundari | Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987) | ||
| 1990 | Nominat | Premis BAFTA | Millor Actor secundari | Indiana Jones i l'última croada d'Steven Spielberg (1989) | |
| 1991 | Nominat | Premis BAFTA | Millor Actor | La caça de l'Octubre Roig de John McTiernan (1990) | |
| 1998 | Guanyador | Accademy Fellowship | |||
Bambi Awards  Alemanya |
1985 | Guanyador | Bambi Award | ||
| Blockbuster Entertainment Awards Estats Units |
1997 | Guanyador | Blockbuster Entertainment Award | Actor preferit per un paper secundari en una pel·lícula d'acció/aventures | Rock de Michael Bay (1996) |
| 2000 | Nominat | Blockbuster Entertainment Award | Actor preferit en una pel·lícula d'acció | Entrapment de Jon Amiel (1999) | |
European Film Awards  |
1999 | Guanyador | Audience Award | Millor Actor | Entrapment de Jon Amiel (1999) |
| 2005 | Guanyador | Lifetime Achievement Award | |||
| German Film Awards Alemanya |
1987 | Guanyador | Premi d'Or | Realització Individual per un Actor | El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986) |
| Globus d'Or Estats Units |
1966 | Nominat | Premi Henrietta | Actor preferit | |
| 1969 | Nominat | Premi Henrietta | Actor preferit | ||
| 1972 | Guanyador | Premi Henrietta | Actor preferit compartit amb Charles Bronson | ||
| 1988 | Guanyador | Premi Globus d'Or | Millor Actor secundari | Els intocables d'Elliot Ness (1987) | |
| 1990 | Nominat | Golden Globe | Millor Actor secundari | Indiana Jones i la darrera croada de Steven Spielberg (1989) | |
| 1996 | Guanyador | Cecil B. DeMille Award | |||
| Hasty Pudding Theatricals Estats Units |
1984 | Guanyador | Man of the Year | ||
| Kansas City Film Critics Circle Awards Estats Units |
1988 | Guanyador | KCFCC Award | Millor Actor secundari | Els intocables d'Elliot Ness (1987) |
Karlovy Vary International Film Festival  República Txeca |
2002 | Guanyador | Special Prize for Outstanding Contribution to World Cinema | ||
| Laurel Awards Estats Units |
1964 | Guanyador | Golden Laurel | Millor Nouveau Visage | |
| Nominat | Golden Laurel | 3a Millor actuació en una pel·lícula d'acció | 007:Agent 007 contra el Dr. No de Terence Young (1963) | ||
| 1965 | Guanyador | Golden Laurel | Millor actuació en una pel·lícula d'acció | Goldfinger de Guy Hamilton (1965) | |
| Nominat | Golden Laurel | 3r Star Masculine | |||
| 1966 | Guanyador | Golden Laurel | Millor actuació en una pel·lícula d'acció | Operació Tro de Terence Young (1965) | |
| Nominat | Golden Laurel | 7è Star Masculine | |||
| 1967 | Nominat | Golden Laurel | 8è Star Masculine | ||
| 1990 | Nominat | Golden Laurel | 11è Star Masculine | ||
| London Critics Circle Film Awards Regne Unit |
1988 | Guanyador | ALFS Award | Actor de l'any (Amb Gary Oldman a Prick Up Your Ears) | Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987) |
| MTV Movie Awards Estats Units |
1997 | Guanyador | MTV Movie Awards | Millor duo a la pantalla amb Nicolas Cage | Rock de Michael Bay (1996) |
| MTV Movie Awards Estats Units |
1987 | Guanyador | NBR Award | Millor Actor secundari | Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987) |
| 1993 | Guanyador | Career Achievement Award | |||
| Razzie Awards Estats Units |
1999 | Nominat | Razzie Award | Pitjor Actor secundari | Els venjadors de Jeremiah Chechik (1998) |
| 1993 | Nominat | Razzie Award | Pitjor parella a l'escenari amb Catherine Zeta-Jones | Entrapment de Jon Amiel (1999) | |
| Satellite Awards Estats Units |
2001 | Nominat | Golden Satellite Award | Millor actuació d'actor en un drama | A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant (2001) |
| Premis Saturn Estats Units |
1982 | Nominat | Premis Saturn | Millor actor | Atmosfera zero de Peter Hyams (1981) |
| 1995 | Guanyador | Lifetime Achievement Award | |||
| ShoWest Convention Estats Units |
1982 | Guanyador | Special Award | Estrella internacional de l'any | |
| 1999 | Guanyador | Lifetime Achievement Award | |||
Telegatto  Itàlia |
2002 | Guanyador | Telegatto | Premi especial del cinema a la televisió |
Curiositats [modifica]
- Té un asteroide amb el seu nom: 13070 Seanconnery.[13]
Referències [modifica]
- ↑ Article de la BBC News sobre les personalitats amb accents més populars del Regne Unit. (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Bibliografia al web oficial. (anglès)
- ↑ Biografia de Sean Connery a www.filmreference.com. (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 (francès) Bibliografia sobre jamesbond007.net.
- ↑ (anglès) Biografia a Scotsman.com.
- ↑ Connery, en una entrevista el 1995 al Mail On Sunday va dir que aquest va ser el fet més significatiu de la seva carrera.
- ↑ Biografia no autoritzada. Sean Connery. Robert Sellers. Pag. 35-36
- ↑ (anglès) The Scottish Junior Football Association.
- ↑ (francès) Anècdotes de la pel·lícula Never Say Never Again a Allociné - "Sean Connery torna al servei".
- ↑ 10,0 10,1 Article "Never say never, objectiu Connery fi d'una carrera" a Scotsman.com.
- ↑ David Horiuchi. «The League of Extraordinary Gentlemen (Widescreen Edition) (2003)» (en anglès). Amazon.com. [Consulta: 10/11/2012].
- ↑ Article "Sir Sean calls 'cut' on career" a Scotsman.com.
- ↑ «(13070) Seanconnery» (en anglès). Asteroids - Dynamic Site. [Consulta: 11/11/2012].
Bibliografia [modifica]
- Robert Sellers. Sean Connery: biografía no autorizada (en castellà). Madrid: JC Clementine, 2001. ISBN 84-95121-14-X.
- Robert Sellers. The Films of Sean Connery (en anglès). Vision Pres, 1990.
- Mark Cousins. King of the Hill (en anglès). Sight and Sound, 1997.
- Andrew Rissik. The Films of Sean Connery (en anglès). Elm Tree Book, 1983. ISBN 84-96149-39-0.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sean Connery |
- Sean Connery - lloc web oficial (anglès)
- Sean Connery a Internet Movie Database (anglès)
- Sean Connery a Internet Broadway Database (anglès)
- Sean Connery a TCM Movie Database (anglès)
- Sean Connery a Allrovi (anglès)
- Fitxa personal a Allociné (francès)
- Sean Connery: Tot sobre James Bond (francès)
|
|||||||||||
