Sebastián de Aparicio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Sebastià de Aparicio

Escultura del beat a Gudiña
Religiós
Nom secular Sebastián de Aparicio Pardo
Naixement 20 de gener de 1502
A Gudiña, Galícia, Corona de Castella
Defunció 25 de febrer de 1600 (als 98 anys)
Puebla (Mèxic)
Enterrament San Francisco (Puebla)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 17 de maig de 1789, Roma per Pius VI
Festivitat 25 de febrer
Fets destacables Introductor del transport amb carretes a Mèxic
Orde Franciscans descalços
Iconografia Hàbit franciscà, amb una carreta i dos bous
Patronatge Transportistes i conductors (a A Gudiña i Puebla)

Sebastián de Aparicio Prado (A Gudiña, Ourense, 20 de gener de 1502Puebla, Mèxic, 25 de febrer de 1600) fou un frare franciscà gallec, missioner a Mèxic. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sebastián de Aparicio va néixer en 1502 a La Gudiña, en una família pobre però pietosa. Era pastor i dedicava molt de temps a la pregària i la visita a capelles i esglésies. Als quinze anys fou contractat com a servent per una dama rica de Salamanca, però l'ambient frívol de la ciutat va fer que hi renunciés. De nou al camp, va treballar vuit anys amb dos camperols, ajudant els seus pares i pagant la dot de les seves dues germanes.

San Francisco de Puebla.

Als 31 anys, morts els seus pares, va marxar cap a Amèrica. A Puebla (Mèxic) va treballar al camp i va portar mercaderies a Veracruz, Zacatecas i Ciutat de Mèxic. Per això, va obrir camins a través de boscos i muntanyes i va introduir les carretes al país: per això és conegut com a "primer charro". Amb els guanys que obtenia del transport ajudava els necessitats: feia almoina, alliberava presos i prestava diners sense interessos, la qual cosa el féu respectat pels indigenes.

A més, feia vida austera, de pregària i devoció. En 1552 va deixar la seva empresa i es va instal·lar en una granja prop de la Ciutat de Mèxic i s'hi dedicà a l'agricultura i la ramaderia. Es va casar, però d'acord amb la seva muller, va portar una vida casta. Un any després va quedar vidu i es tornà a casar, també amb vot de castedat.

Novament vidu, el 2 de juny de 1573, als 71 anys, va ingressar a l'Orde de Sant Francesc al convent de Mèxic, on fou conegut com a frare de les carretes. Hi visqué 27 anys fent-hi vida humil i austera, fins que morí el 25 de febrer de 1600, als 98 anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Aviat va prendre fama de miracler. El seu cos, incorrupte, és al temple de San Francisco de Puebla. Fou beatificat el 17 de maig de 1789 per Pius VI. A A Gudiña i Puebla, és el patró dels transportistes i automobilistes, i el dia de la seva festivitat es beneeixen els cotxes.