Sebastião Salgado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sebastião Salgado

Sebastião Salgado (esquerra) regala al president Lula da Silva el seu llibre Trabalhadores, 2006.
Nom de naixement Sebastião Ribeiro Salgado
Naixement 8 de febrer de 1944 (1944-02-08) (70 anys)
Aimorés, Minas Gerais (Brasil)
Esposa Lélia Wanick
Nacionalitat Brasil Brasil
Art Fotografia
Premis Premi Hasselblad (1989)
Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1998)

Sebastião Salgado (Aimorés, Minas Gerais, 8 de febrer de 1944) és un fotoperiodista brasiler,[1][2] membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991),[3] del Hasselblad (1989) i el Príncep d'Astúries de les Arts (1998);[4] el 2001 fou nomenat representant especial d'UNICEF,[5] i és membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar Economia a la Universitat de São Paulo el 1967 i a la Universitat Vanderbilt dels Estats Units el 1968, va realitzar una tesi doctoral sobre economia agrícola a La Sorbona de París el 1971.[6]

Va treballar a l'ONG International Coffee Organization (Organització Internacional del Cafè), amb la qual hagué de viatjar diverses vegades a l'Àfrica en missió del Banc Mundial, però el 1973 abandona la seva carrera per dedicar-se a la fotografia, que va aprendre de manera autodidacta. A partir d'aquell moment començà una llarga carrera de fotògraf, que l'ha permés treballar per les millors agències fotogràfiques: Sygma (1974-1975), Gamma (1975-1979) i Magnum (1979-1994). Aquest any va crear la seva pròpia agència fotogràfica, Amazonas Images, amb seu a París, i amb la qual pretén denunciar el treball de l'home i fer visible els que treballen i viuen a l'ombra de societat.

Tècnica i temàtica[modifica | modifica el codi]

Salgado és un fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa. En la introducció del seu llibre Exodos diu: "Més que mai, sento que solament hi ha una raça humana. Més enllà de les diferències de color, de llenguatge, de cultura i possibilitats, els sentiments i reaccions de cada individu són idèntics."

L'any 1991 la revista New Yorker va publicar una dura crítica en la que comentava la contradicció que hi havia entre els arguments de les seves fotografies i el fet que aquestes apareguessin en paper cuixé o que s'exhibissin en galeries i en museus.[6] A principis de l'any 2000, periodistes de The New York Times[7] i l'escriptora Susan Sontag[8][9] van criticar les fotografies de Salgado. El fotògraf va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana i d'exposar de manera bella les situacions dramàtiques, corrent el risc de fer perdre la seva autenticitat.

Treballa en projectes propis de llarga durada, alguns dels quals han estat publicats en llibres. Unes de les seves fotografies més conegudes són les realitzades en les mines d'or de Serra Pelada, a Brasil.[10] Sol fotografiar en blanc i negre utilitzant una càmera Leica.

Les seves imatges es caracteritzen per tenir un alt contrast, que aconsegueix utilitzant sempre les mateixes pel·lícules (Tri-X 400 i T-Max 3200, ambdues de Kodak), ja que tan sols utilitza càmeres de 35 mm. Les seves imatges, però, estan molt treballades al laboratori fotogràfic, on utilitza una tècnica de "composició química" (anomenada bleaching) similar a la de Lewis Hine i Eugene Smith, on les imatges de vegades són sobreimpreses i blanquejades per a cridar l'atenció de l'espectador sobre àrees específiques[11] (per exemple, reforçant la part blanca dels ulls). Sovint utilitza contrallums per a emfatitzar les siluetes d'allò que retrata.[12]

Obra[modifica | modifica el codi]

Exposicions

Al llarg de la seva carrera, Salgado ha fet nombroses exposicions a nivell internacional. Algunes de les vegades en que s'ha mostrat la seva obra han estat:

Llibres publicats
Sebastião Salgado en una fotografia de 2008.
  • Trabalhadores (1996)
  • Terra (1997)
  • Serra Pelada (1999)
  • Outras Américas (1999)
  • Retratos de Crianças do Êxodo (2000)
  • Exodos (2000)
  • O Fim do Pólio (2003)
  • Um Incerto Estado de Graça (2004)
  • O Berço da Desigualdade (2005)
  • África (2007)
  • Gênesis (2013)[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Biography: Sebastião Salgado» (en anglès). The Guardian, 11 de setembre de 2004. [Consulta: 4 de juliol de 2013].
  2. Speakers Sebastião Salgado: Photojournalist, a TED (anglès)
  3. Premis World Press Photo (anglès)
  4. Príncep d'Astúries de les Arts (castellà)
  5. Sebastião Salgado, Representante Especial del UNICEF (castellà)
  6. 6,0 6,1 Manuel Falces. «El fotógrafo economista» (en castellà). El País, 16 de maig de 1998. [Consulta: 4 de juliol de 2013].
  7. Sebastião Salgado: las imágenes también matan, a Cultura colectiva (castellà)
  8. Arcadi Espada. «La necesidad de la imagen: entrevista con Susan Sontag» (en castellà). Letras libres, abril 2004. [Consulta: 4 de juliol de 2013].
  9. On reading pictures. An essay on Sebastião Salgado and Susan Sontag, a Soundscapes (anglès)
  10. Miluca Martín. «Espacio Positivo repasa la obra de Sebastião Salgado» (en castellà). El País, 7 de novembre de 2003. [Consulta: 4 de juliol de 2013].
  11. Simon James. «Sebastião Salgado» (en anglès). Spot, primavera de 2001. [Consulta: 4 de juliol de 2013]., basat en una entrevista del 25 de gener a París
  12. Jori Finkel. «Back to Nature, in Pictures and Action» (en anglès). Los Angles: The New York Times, 27 de maig de 2009. [Consulta: 4 de juliol de 2013].
  13. Exposició al Círculo de Bellas Artes (castellà)
  14. Exposició a Casa Àsia
  15. Exposició a Casa Àsia, a El País (castellà)
  16. Exposició a PHotoEspaña, a El País (vídeo)
  17. Exposició a PHotoEspaña, a El Cultural d'El Mundo (castellà)
  18. Genesis, editada per Taschen (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastião Salgado