Sebastião Salgado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:23, 25 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSebastião Salgado

Sebastião Salgado (esquerra) regala al president Lula da Silva el seu llibre Trabalhadores, 2006.
Biografia
NaixementSebastião Ribeiro Salgado
8 de febrer de 1944 (1944-02-08) (80 anys)
Aimorés, Minas Gerais (Brasil)
Floruit1967 Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de bona voluntat d'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSalgado, Sebastiao Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatBrasil Brasil
ReligióCristià Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole nationale de la statistique et de l'administration économique
Universitat de São Paulo
Federal University of Espírito Santo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRealitat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotoperiodista, pintor, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata –  2011 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtFotografia
Família
CònjugeLélia Wanick
FillsJuliano Ribeiro Salgado Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webamazonasimages.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0758204 TMDB.org: 1296936
TED: sebastiao_salgado Discogs: 2369313 Modifica el valor a Wikidata

Sebastião Salgado (Aimorés, Minas Gerais, 8 de febrer de 1944) és un fotoperiodista brasiler,[1][2] membre de l'agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991),[3] del Hasselblad (1989) i el Príncep d'Astúries de les Arts (1998);[4] el 2001 fou nomenat representant especial d'UNICEF,[5] i és membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units.[1]

Biografia

Després d'estudiar Economia a la Universitat de São Paulo el 1967 i a la Universitat Vanderbilt dels Estats Units el 1968, va realitzar una tesi doctoral sobre economia agrícola a La Sorbona de París el 1971.[6]

Va treballar a l'ONG International Coffee Organization (Organització Internacional del Cafè), amb la qual hagué de viatjar diverses vegades a l'Àfrica en missió del Banc Mundial, però el 1973 abandona la seva carrera per dedicar-se a la fotografia, que va aprendre de manera autodidacta. A partir d'aquell moment començà una llarga carrera de fotògraf, que l'ha permès treballar per les millors agències fotogràfiques: Sygma (1974-1975), Gamma (1975-1979) i Magnum (1979-1994). Aquest any va crear la seva pròpia agència fotogràfica, Amazonas Images, amb seu a París, i amb la qual pretén denunciar el treball de l'home i fer visible els que treballen i viuen a l'ombra de societat.

Tècnica i temàtica

Salgado és un fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa. En la introducció del seu llibre Exodos diu: "Més que mai, sento que solament hi ha una raça humana. Més enllà de les diferències de color, de llenguatge, de cultura i possibilitats, els sentiments i reaccions de cada individu són idèntics."

L'any 1991 la revista New Yorker va publicar una dura crítica en la que comentava la contradicció que hi havia entre els arguments de les seves fotografies i el fet que aquestes apareguessin en paper cuixé o que s'exhibissin en galeries i en museus.[6] A principis de l'any 2000, periodistes de The New York Times[7] i l'escriptora Susan Sontag[8][9] van criticar les fotografies de Salgado. El fotògraf va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana i d'exposar de manera bella les situacions dramàtiques, corrent el risc de fer perdre la seva autenticitat.

Treballa en projectes propis de llarga durada, alguns dels quals han estat publicats en llibres. Unes de les seves fotografies més conegudes són les realitzades en les mines d'or de Serra Pelada, al Brasil.[10] Sol fotografiar en blanc i negre utilitzant una càmera Leica.

Les seves imatges es caracteritzen per tenir un alt contrast, que aconsegueix utilitzant sempre les mateixes pel·lícules (Tri-X 400 i T-Max 3200, ambdues de Kodak), ja que tan sols utilitza càmeres de 35 mm. Les seves imatges, però, estan molt treballades al laboratori fotogràfic, on utilitza una tècnica de "composició química" (anomenada bleaching) similar a la de Lewis Hine i Eugene Smith, on les imatges de vegades són sobreimpreses i blanquejades per a cridar l'atenció de l'espectador sobre àrees específiques[11] (per exemple, reforçant la part blanca dels ulls). Sovint utilitza contrallums per a emfatitzar les siluetes d'allò que retrata.[12]

Obra

Exposicions

Al llarg de la seva carrera, Salgado ha fet nombroses exposicions a nivell internacional. Algunes de les vegades en què s'ha mostrat la seva obra han estat:

Llibres publicats
  • Trabalhadores (1996)
  • Terra (1997)
  • Serra Pelada (1999)
  • Outras Américas (1999)
  • Retratos de Crianças do Êxodo (2000)
  • Exodos (2000)
  • O Fim do Pólio (2003)
  • Um Incerto Estado de Graça (2004)
  • O Berço da Desigualdade (2005)
  • África (2007)
  • Gênesis (2013)[18]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Biography: Sebastião Salgado» (en anglès). The Guardian, 11-09-2004. [Consulta: 4 juliol 2013].
  2. ↑ Speakers Sebastião Salgado: Photojournalist, a TED (anglès)
  3. ↑ Premis World Press Photo (anglès)
  4. ↑ Príncep d'Astúries de les Arts (castellà)
  5. ↑ Sebastião Salgado, Representante Especial del UNICEF (castellà)
  6. ↑ 6,0 6,1 Manuel Falces. «El fotógrafo economista» (en castellà). El País, 16-05-1998. [Consulta: 4 juliol 2013].
  7. ↑ Sebastião Salgado: las imágenes también matan, a Cultura colectiva (castellà)
  8. ↑ Arcadi Espada. «La necesidad de la imagen: entrevista con Susan Sontag» (en castellà). Letras libres, abril 2004. [Consulta: 4 juliol 2013].
  9. ↑ On reading pictures. An essay on Sebastião Salgado and Susan Sontag, a Soundscapes (anglès)
  10. ↑ Miluca Martín. «Espacio Positivo repasa la obra de Sebastião Salgado» (en castellà). El País, 07-11-2003. [Consulta: 4 juliol 2013].
  11. ↑ Simon James. «Sebastião Salgado» (en anglès). Spot, primavera 2001. [Consulta: 4 juliol 2013]., basat en una entrevista del 25 de gener a París
  12. ↑ Jori Finkel. «Back to Nature, in Pictures and Action» (en anglès). Los Angles: The New York Times, 27-05-2009. [Consulta: 4 juliol 2013].
  13. ↑ Exposició al Círculo de Bellas Artes (castellà)
  14. ↑ Exposició a Casa Àsia
  15. ↑ Exposició a Casa Àsia, a El País (castellà)
  16. ↑ Exposició a PHotoEspaña, a El País (vídeo)
  17. ↑ Exposició a PHotoEspaña, a El Cultural d'El Mundo (castellà)
  18. ↑ Genesis, editada per Taschen (castellà)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastião Salgado
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastião_Salgado&oldid=17521760»