Sebastocràtor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sebastocràtor (del grec sebastokrator) va ser establert pel bizantí Aleix I Comnè, emperador del 1081 al 1118. La forma femenina és sebastocratorissa. A l’Imperi Bizantí el terme cèsar (kaisar) havia anat proliferant en excés, en haver estat adaptat per a denominar un alt príncep de sang real, un regent o un emperador. El kaisar rebia una corona sense creu i era inferior en rang al Patriarca de Constantinoble, però la seva utilització excessiva va portar a Aleix I Comnè a establir aquest nou títol, purament honorífic i que derivava d'una combinació de sebast i autokrator (un neologisme que significava "Regent Majestuós" derivat de sebastos i autokratôr, les paraules gregues equivalents a augustus i imperator). Així doncs sebastocràtor remarca només un parentiu amb l'emperador i, per tant, pertanyent a la família reial, rebre el títol no significava tenir cap poder real o responsabilitat en el govern imperial. El primer a ser adjudicat va ser el germà petit d'Aleix I Comnè, el príncep Isaac Comnè.