Secció d'atletisme del RCD Espanyol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióReial Club Deportiu Espanyol
Dades
Tipusclub esportiu Modifica el valor a Wikidata
Creació1918
Activitat
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Entitat matriuRCD Espanyol de Barcelona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
Samarreta de
Colors d'equip
Seccions del RCD Espanyol
Atletisme daga Bàsquet daga Beisbol daga Ciclisme daga
Futbol (masc.) Futbol (masc. B) Futbol (fem.) Futbol sala daga
Hoquei herba daga Hoquei patins daga Rugbi daga Voleibol daga

La Secció d'atletisme del RCD Espanyol fou la branca del club dedicada a la pràctica de l'atletisme.

Història[modifica]

Miquel Moreno al 1929

La secció d'atletisme del RCD Espanyol es va fundar l'any 1918 i des dels seus inicis ha estat la secció del club que més títols i èxits ha donat a l'entitat, essent un referent per a l'atletisme català.

Als anys 20 destacaren a l'entitat atletes com Manuel Cutié, Teodor Pons, Joaquim Miquel, Pere Arbulí, Salvador Tapias i Miquel Moreno. En la prova de marxa atlètica l'entitat fou pionera amb homes com Lluís Meléndez i Albert Charlot, vencedors dels primers campionats d'Espanya de marxa a les distàncies de 5 i 50 quilòmetres respectivament.

Als anys 30 trobem atletes com Ángel Mur i José Reliegos. Els anys 40 i 50 són dels de més èxit de l'entitat, destacant a les proves de fons. Atletes com Gregorio Rojo i Constantino Miranda van participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 i guanyaren moltes ocasions els campionats d'Espanya individuals de fons i de cross. Aquests anys també destacaren Maria Victor o Ricardo Yebra.

A partir del 1950 destacà un atleta per damunt de tots, Tomàs Barris, qui va arribar a guanyar 16 títols de campió d'Espanya de diverses distàncies de mig fons i fons i obtingué 34 records d'Espanya, esdevenint el primer atleta professional del país en marxar a entrenar a Finlàndia a les ordres del tècnic Olli Virho. Miguel Navarro va guanyar cinc títols de campió d'Espanya de marató i va mantenir el rècord d'Espanya de Marató durant 8 anys des del 27 d'abril de 1958 fins al 5 de juliol de 1966 rebaixant-lo en aquell període en quatre ocasions.

Entre els finals dels 50 i els 60 trobem a Josep Coll, Antonio Amorós, Josep Molins i Francisco Aritmendi, els darrers grans campions de la secció. La secció entrà en crisi a causa de l'alt cost de manteniment i a la consegüent pèrdua de llicències i el 1972 el president Manuel Méler opta per suprimir-la.

Cal destacar, que durant els anys 50, la tradicional rivalitat futbolística entre Barça i Espanyol es traslladà al món de l'atletisme, tant a les pistes, com al cros, però sobretot al carrer, amb cèlebres duels entre ambdós clubs a la prestigiosa cursa Jean Bouin. L'inici del professionalisme a l'esport provocà que els principals atletes canviessin sovint de samarreta atrets per les ofertes de feina dels dirigents barcelonistes i espanyolistes.

L'any 2006 hi va haver un moviment intern d'una part del socis que han creat una plataforma anomenada Pro-seccions que vol que el RCD Espanyol torni a recuperar les seccions més emblematiques que ha tingut a la seva història. Dintre d'aquest moviment s'ha fet un club d'atletisme anomenat Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions que vol fer veure que l'atletisme és una secció que pot tenir un baix cost, que pot tornar a guanyar títols i ha de tenir un lloc al club. L'any 2009 es desvinculen de les plataforma Pro-seccions perquè creuen que perjudica la seva relació amb el club.

Palmarès[modifica]

Individuals[modifica]

Llista dels atletes campions de Catalunya del club[1]

100 m llisos masculins

200 m llisos femenins

400 m llisos

  • 1925 Màxim García 55"
  • 1928 Joaquim Miquel 52"8
  • 1948 Joan Victor 52"4

800 m llisos

1.500 m llisos

5.000 m llisos

  • 1920 Diodor Pons 17’20" 0
  • 1926 Salvador Tapias 15’42"2
  • 1930 Martí Serra 16’ 31" 0
  • 1932 Antoni Gràcia 16’21"4
  • 1943 Gregorio Rojo 16’25"4
  • 1944 Gregorio Rojo 15’42"8
  • 1945 Gregorio Rojo 15’49"8
  • 1947 Constantino Miranda 15’10"0
  • 1950 Ricardo Yebra 15’34"0
  • 1951 Josep Coll 14’53"4
  • 1952 Ricardo Yebra 15’25"2
  • 1953 Ricardo Yebra 15’35" 8
  • 1955 Antonio Amorós 14’48"8
  • 1956 Antonio Amorós 14’48"2
  • 1965 Jesús Fernandez 14’47"2

10.000 m llisos

  • 1925 Pere Arbulí 34’02"2
  • 1930 Martí Serra 34’23"0
  • 1944 Francesc Camí 33’51"4
  • 1945 Constantino Miranda 33’37"0
  • 1947 Ricardo Yebra 33’06"2
  • 1948 Constantino Miranda 31’51"6
  • 1950 Josep Coll 31’03"8
  • 1952 Josep Coll 31’34"0
  • 1953 Josep Coll 31’59"6
  • 1956 Antonio Amorós 30’55"2
  • 1957 Antonio Amorós 30’41"4
  • 1961 Miguel Vidal 31’58"8

110 m tanques

400 m tanques

  • 1963 Josep Girbau 54"4
  • 1968 Enrique Tristán 55"7
  • 1969 Enrique Tristán 56"5

3.000 m obstacles


Gran fons

Salt d'alçada

Salt amb perxa

Salt de llargada

  • 1928 Ramon Mongrell 6,04 m.

Triple Salt

Llançament de pes

  • 1929 Willy Stoessel 11,26 m
  • 1943 Juan Ramón Gimeno 11,88 m.
  • 1944 Juan Ramón Gimeno 11,88 m.

Llançament de disc

  • 1929 Willy Stoessel 36,62 m.
  • 1944 Bonaventura Pujol 34,40 m.
  • 1948 Ernest Pons 35,89 m.

Llançament de javelot

  • 1946 José Cordoba 46,74 m.
  • 1949 José Cordoba 44,99 m.
  • 1968 Josep Maria Sanza 55,98 m.
  • 1970 Josep Maria Sanza 60,10 m.

Llançament de martell

Marxa atlètica

Cross individual masculí

Cross individual femení

Equips[modifica]

  • Campionat d'Espanya de relleus 4 x 100 m llisos (2): 1948 (J.Parellada-V.Torres-A.Murga-F.Sánchez) 45"8, 1963 (J.López-R.Porta-V.Febrer-F.Font) 43"6
  • Campionat d'Espanya de relleus 4 x 400 m llisos (1): 1925 (J.Baides- A.Solanes- J.Barberà-M.García)
  • Campionat de Catalunya de cros per equips (24): 1920, 1922, 1924, 1925, 1926, 1929, 1932, 1942, 1945, 1946, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1965, 1967.[2]
  • Campió per equips de la Cursa Jean Bouin: 1921, 1922, 1923, 1924, 1927, 1929, 1941, 1943, 1945, 1946, 1948, 1949, 1951, 1952, 1953, 1954, 1957, 1966.

Jean Bouin[modifica]

Individual masculí

Individual femení

Bibliografia[modifica]

  • Cent anys d'Història del RCD Espanyol de Barcelona. Segura Palomares, Joan. Barcelona: Fundació Privada del RCD Espanyol (2000)
  • El Atletismo Olímpico Español. Amberes 1920/Barcelona 1992. Editat per RFEA ISBN 84-604-3552-0

Referències[modifica]

  1. «Campionat de Catalunya». fcatletisme.cat. Arxivat de l'original el 2016-10-20. [Consulta: 7 setembre 2016].
  2. «Historial del Campionat de Catalunya de cros per equips en a plana web oficial de la FCA». Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 20 octubre 2016].