Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Secretaris d'Estat van ser durant la Monarquia Absolutista borbònica (1714-1833) els càrrecs institucionals que exercien les funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut. Instaurats amb l'adveniment de la Casa de Borbó personificada en Felip V, el sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya -règim polisinodial- fou minoritzat (a excepció del Consell de Castella) i la Secretaria d'Estat i del Despatx esdevingué la institució que assumí la major preeminència en la nova estructura governativa. Instaurada com a Secretaria del Despatx Universal primer, llavors des del 1705 desdoblada en dos, i des de 1714 en quatre (Estat, Hisenda, Justícia i una en conjunt per a Guerra, Marina i Índies).

En la monarquia absoluta la seva figura era en certa manera comparable al que posteriorment representaria el President del Consell de Ministres, càrrec que equival al de Primers Ministres i que també s'anomena President del Govern. En alguna ocasió, els secretaris d'Estat han esta denominats Primers Ministres, Ministres d'Estat, o Ministres Plenipotenciaris; històricament ocuparen una posició equivalent a les dels Privats durant el govern de la Casa d'Àustria, per bé que aquests no eren càrrecs institucionalitzats.

Taula de continguts

Antecedents [modifica]

El treball dels secretaris que portaven a terme la gestió diària dels assumptes havia estat sempre imprescindible, i va produir la formació d'una classe de lletrat s que va permetre l'ascens social des de posicions no privilegiades o des de la baixa noblesa. Existien des de la Baixa Edat Mitjana i alguns secretaris reials van aconseguir una elevada confiança dels reis que no van delegar en vàlids. Francisco de los Cobos va ser secretari fidel i Mayordomo Major del Reino durant el regnat de l'emperador Carles V. Martí de Gaztelu va tenir també posicions de poder durant el regnat de Felip II, que també recorreria a homes com Joan de Idiáquez, Mateu Vázquez o Antonio Pérez del Hierro, aquest darrer protagonista de l'enfrontament amb Felip II de Castella que desembocaria en les Alteracions d'Aragó (1590).

Els Borbons: Secretaria d'Estat i del Despatx [modifica]

Articles principals: Jean Orry i Decrets de Nova Planta

Les Secretaries d'Estat i de Despatx van ser alts departaments administratius durant la Monarquia Absolutista borbònica. El ministre enviat per Lluís XIV Jean Orry les va organitzar per convertir-les en departaments amb competències en els diferents sectors de l'administració (1714). Les primeres secretaries van ser les següents: Estat, Justícia i Afers Eclesiàstics, Hisenda, Guerra, Marina i Índies. Al capdavant de cadascuna es va situar un secretari d'Estat i Despatx, nomenat pel monarca, que els podia substituir quan ho considerés oportú. Al llarg del segle XVIII, el sistema de secretaries va experimentar successives transformacions. El poder i el grau de competència dels secretaris va créixer en detriment de la importància dels consells. Va ser habitual que diverses secretaries es posessin sota un mateix secretari, que d'aquesta manera es convertia en l'home fort del govern. Durant el regnat de Carles III d'Espanya es va introduir la novetat del despatx col.lectiu (des 1763), espècie de consell de secretaris que es reunia setmanalment per discutir tots els assumptes. Aquesta mesura es va reforçar amb la creació, pel comte de Floridablanca, de la Junta Suprema d'Estat (1787), reunió institucionalitzada de tots els secretaris per deliberar sobre els assumptes que superaven l'àmbit de cada secretaria . També a Floridablanca es va deure la fórmula més acabada del sistema, organitzat en set secretaries: Estat, Guerra, Hisenda, Marina, Gràcia i Justícia d'Espanya, Gràcia i Justícia d'Índies, Comerç i Navegació de Índies. Amb l'esfondrament de la monarquia absoluta i la constitució del regne constitucional d'Espanya(1833) les secretaries d'Estat foren suprimides i es crearen els ministeris, reunits en el Consell de Ministres o gabinet, dirigit per un president del Consell (o cap de govern).

Secretaris en els diferents regnats [modifica]

Secretaries d'Estat i del Despatx

  • 1700 - 1703, set.
  • 1703, set. - 1704, ago. Va se desdoblada en 2 (extra-oficialment)
  • 1704, ago. - 1705, feb.
  • 1705, feb. - 1705, jul
  • 1705-1714 – Reial Decret 11-VII-1705: la Secretaria és desdoblada en 2
  • 1714, 30 nov. – 1724, 14 gen. – Va se desdoblada en 4
    • Secretaria del Despatx d'Estat: José de Grimaldo
    • Secretaria del Despatx d'Hisenda:
    • Secretaria del Despatx de Justícia: Manuel de Vadillo y Velasco
    • Secretaria del Despatx de Guerra: Miguel Fernández Durán
    • Secretaria del Despatx de Marina i Índies: Bernanrdo Tinajero
  • 1724, 14 gen. – 1724, 4 nov. – Juan Bautista Orendayn y Azpilcueta

Felip V (1700-1746) [modifica]

Ferran VI (1746-1759) [modifica]

Carles III d'Espanya (1759-1788) [modifica]

Carles IV d'Espanya (1788-1808) [modifica]

Junta Central Suprema i Governativa del Regne (1808-1810) [modifica]

Consell de Regència (1810-1814) [modifica]

Pedro Quevedo Quintano, Bisbe de Orense (s'incorpora el 29 de maig de 1810), Francisco Saavedra, Francisco Javier Castaños, Antonio Escaño, Esteban Fernández de León (renúncia), Miguel Lardizàbal Uribe (substitueix Esteve Fernández de Lleó )

Pedro Agar, Joaquín Blake (el 8 d'abril de 1811 se l 'autoritza a prendre el comandament de tropes i abandonar interinament la Regència), Gabriel Ciscar Ciscar; diumenge Mariano Traggia, Marquès de Palau (interí fins l'arribada de Joaquín Blake) (28 d'octubre de 1810 / 29 d'octubre de 1810), José María Puig (interí fins a l'arribada de Gabriel Císcar) (28 d'octubre de 1809 / 4 de gener de 1811); Ramon Rufino Patiño Osorio, Marquès de Castelar (interí fins a l'arribada de Joaquín Blake) (29 octubre 1810 / 8 de desembre de 1810)

Juan María de Villavicencio; Pere Alcántara de Toledo i Salm-Salm, Duc del Infantado (s'incorpora el 15 de juny de 1812), Joaquín Mosquera i Figueroa; Enrique José O'Donnell Anethan, Comte de la Bisbal (fins al 29 agost de 1812), Ignacio Rodríguez de Rivas, Juan Pérez Villamil (s'incorpora el 29 de setembre de 1812)

Lluís de Borbó i Vallábriga, Cardenal i Arquebisbe de Toledo.

Josep I Bonaparte (1808-1813) [modifica]

Nomenats per Ferran VII (1808-1813) [modifica]

10 d'octubre de 1813 - 6 de desembre de 1813 • Juan O'Donojú O'Ryan (Interí)

Ferran VII d'Espanya (1814-1820) [modifica]

Ferran VII (Trienni Liberal, 1820-1823) [modifica]

Ferran VII (Dècada Ominosa, 1823-1833) [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Secretari_d%27Estat_(Monarquia_Absolutista_borbònica)&oldid=11435761»