Sedaví

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sedaví
Escut de Sedaví
(En detall)
Localització

Localització de Sedaví respecte del País Valencià Localització de Sedaví respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Carrer de Sedaví
Carrer de Sedaví
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Sud
Manc. de l'Horta Sud
Catarroja
Gentilici Sedavienc, sedavienca
Predom. ling. Valencià
Superfície 1,83 km²
Altitud 9 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.201 hab.
5.574,32 hab/km²
Coordenades 39° 25′ 30″ N, 0° 23′ 06″ O / 39.42500°N,0.38500°O / 39.42500; -0.38500Coord.: 39° 25′ 30″ N, 0° 23′ 06″ O / 39.42500°N,0.38500°O / 39.42500; -0.38500
Distàncies 5,2 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 PP, 3 PSPV, 1 COMPROMÍS, 1 EUPV
Rafael Pérez Martínez (PP) (2011)
Codi postal 46910
Codi territorial 46223
Festes majors Segona quinzena de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu del Rosari i Sant Torquat
Web

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme, estret i allargat i el seu relleu és totalment pla i cobert per sediments de l'època quaternària, encara en procés de rebliment o curullament en l'extrem oriental del terme, ocupat avui per arrossars, propers a l'Albufera.

La seua altitud mitjana es manté per sota dels 10 m. El clima és típicament mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 10º i els 25º de juliol.

Història[modifica | modifica el codi]

Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi, errònia, que puga derivar de la producció de seda i vi, la hipòtesi més versemblant però, és que el seu topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que hi va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. Amb aquest mot apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252; després de l'ocupació cristiana va ser atorgada pel rei Jaume I el 1239 a un cavaller de Lleida anomenat Octavià.

A les primeries del segle XV, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui va vendre'l el 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, el 1528, va deixar-la en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu fou heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinatge roman fins a l'abolició dels senyorius.

En 1739, el senyor autoritzà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va anomenar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urbà: però no és fins a 1750 que se li atorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Cavanilles aporta la xifra de 185 veïns, l'any 1784; la població que dóna Madoz, a mitjan segle XIX, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, en comptabilitza 1.887.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.827 1.988 2.009 2.550 2.767 2.987 3.544 5.450 8.213 8.069 8.353 8.991 9.575

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l'arròs, ha sofert en el present segle una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada entorn del ram del moble i la fusta. No existeixen cultius de secà i els cultius de regadiu es reparteixen entre l'arròs, el taronger, el blat de moro i les hortalisses, que són els que major extensió ocupen. La ramaderia tot just està representada per alguns caps de boví estabulat, per a la producció de llet.

La indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'augment de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dóna renom al poble i en aquesta indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realitza en petits tallers d'origen artesanal i familiar, ampliats a empreses mitjanes en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més d'assortir el mercat nacional.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
1983 - 1987 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
1987 - 1991 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
1991 - 1995 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
1995 - 1999 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
1999 - 2003 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
2003 - 2007 Manuel Corredor i Sanchis PSPV
2007 - 2011 Rafael Pérez Martínez PP
Des del 2011 Rafael Pérez Martínez PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Nostra Senyora del Roser, únic monument destacable, data de finals del segle XVIII.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les festes populars i patronals de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del mes de setembre (encara que comencen sempre a finals de la primera). Hi tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i esportives, com una competició de futbol, a més dels actes religiosos en honor a la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Altres festes populars, o de barriada, són les que, a finals d'agost i principis de setembre, se celebren en honor de Sant Roc, organitzades pels clavaris.

Sedaví celebra així mateix les festes falleres que culminen el 19 de març.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Socialista històrica, es va afiliar al PSOE l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política. En 1979 va ser la primera dona en Espanya nomenada consellera d'un govern preautonòmic, el del País Valencià, que presidia el socialista José Luis Albiñana.

En 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per València en les Corts Generals. Allí va romandre fins a 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per València durant les dos primeres legislatures. En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegació de les Corts. A més, Adela Pla ha representat a Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mèxic, Sidney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que li va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993. Va ser nomenada jutge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort l'any 2005, eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedaví Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]