Sedecies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la Bíblia, Sedecies fou el vintè i últim rei de Judà 597 aC-587 aC sota l'imperi de Babilònia.

El seu nom real era Matanià (en hebreu יהויכין בן-יהויקים Mattanyāhû ben Yôšiyyāhû) i descendia del Rei David d'Israel, pertanyent a la tribu de Judà. El seu pare era el rei Josies i la seva mare es deia Hamutal. Els seus germans foren els reis Joahaz de Judà i Joiaquim, i el seu nebot Jeconies també esdevingué rei.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu pare va plantar cara al faraó Necó d'Egipte, que volia creuar el regne de Judà per anar a lluitar contra Babilònia, i resultà mort a la batalla de Meguidó. Després de les exèquies reials, el seu germà Joahaz fou proclamat rei de Judà però poc després les tropes egípcies van entrar a Jerusalem i el van empresonar.

Aleshores un altre germà seu, Eliaquim, es va oferir com a rei tributari del faraó. D'aquesta manera, Necó va coronar-lo rei de Judà, al qui canvià el nom pel de Joiaquim. El seu germà, Joahaz, van endur-se'l cap a Egipte presoner, on va morir.

Durant la guerra egípcio-babilònica, les tropes de Nabucodonosor II de Babilònia van ocupar el regne de Judà, vassall dels seus enemics egipcis. El tercer any de l'ocupació, Joiaquim va rebel·lar-se però fou mort. Aleshores, Nabucodonosor II, rei de Babilònia, va coronar rei de Judà un fill de Joiaquim i nebot de Matanià, anomenat Jeconies.

Tres mesos després, Nabucodonosor II decidí saquejar els tresors del Temple de Jerusalem. Jeconies va queixar-se i va ser deportat a Babilònia, juntament amb disset mil jueus més (la seva dona, el seu fill Salatiel, la resta de la família reial, tots els oficials i tots els notables, els artesans i els serrallers, els guerrers experimentats i els homes sabis). Tan sols a la gent més pobra se li va permetre quedar-se a les seves llars.

Nabucodonosor II va nomenar rei de Judà Matanià, a qui va canviar el nom per Sedecies, per regnar en aquell indret pobre i sense gaire futur. Nou anys després, i davant la llunyania de la capital de l'imperi, Sedecies va sublevar-se i va negar-se a pagar els tributs al rei de Babilònia.

L'exèrcit de Nabucodonosor II va assetjar Jerusalem i no va poder entrar a la ciutat fins dos anys més tard. Sedecies aconseguí escapar durant el saqueig de la ciutat, però fou arrestat prop de Jericó.

Els babilonis van dictar sentències contra la família reial sublevada; tots els fills de Sedecies foren degollats en presència seva i a Sedecies li tragueren els ulls i se l'emportaren encadenat cap a Babilònia.

Jerusalem fou incendiada juntament amb el Temple de Salomó i el palau reial, que foren saquejats i enrunats. Tots els líders de la rebel·lió foren degollats i tots els sacerdots foren deportats a Babilònia.



Precedit per:
Jeconies
Rei de Judà
Succeït per:
Administració babilònica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedecies