Seforis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Seforis o Sepforis (Sepphoris, Σεπφώρις) fou una ciutat de Galilea esmentada sovint de Flavius Josefus.

Fou probablement un establiment militar assiri fundat al segle VII aC que va continuar sota babilonis, perses i selèucides. Fou ocupada pels macabeus el 104 aC i els jueus la van anomenar Tzippori.

Antígon de Judea hi va establir una guarnició per fer front a Herodes el gran però aquest la va ocupar (37 aC). Herodes i va residir ocasionalment però va quedar dins el domini romà incorporat a la província de Síria. Ocupada vers el 4 aC pel cap de bandits o rebels jueus, Judes fill d'Ezequies, Varus, governador de Síria (6-4 aC i 2-1 aC) la va incendiar; fou restaurada per Herodes Antipes que li va conferir estatus de ciutat independent (any 1) i la va anomenar Autocratis; Tibèries va restar la capital fins al temps de Neró en què Herodes el jove va establir a Seforis la residència reial i segurament es va dir Nerònies.

El 66 no es va unir a la Gran Revolta Jueva i va obrir les portes als romans el 67. Llavors fou anomenada Eirenòpolis (ciutat de la pau). Vers el 125 el nom fou canviat a Diocesarea que després de la revolta de Bar Kochba (132–135) fou refugi de molts jueus i va esdevenir centre de vida espiritual jueva.

El 363 fou destruïda per un terratrèmol però reconstruïda Vers el 635 fou ocupada pels àrabs. Durant el període àrab (amb un parèntesi de domini dels croats) i després otomà es va dir Saffuriya. Va passar als britànics el 1918 i fou part d'Israel el 1948.

Les primeres excavacions es van fer el 1931 per Leroy Waterman

Coord.: 32° 45′ 08″ N, 35° 16′ 52″ E / 32.75222,35.28111

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seforis