Sega Game Gear

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sega Game Gear
Vista frontal
Fabricant Sega
Tipus Consola portàtil
Generació Tercera
Dates de llançaments Japó 6 d'octubre del 1990
Estats Units Europa Països Catalans 1991
Austràlia 1992
Vendes 8,65 milions
Mèdia Cartutx
CPU Zilog Z80

La Sega Game Gear és una consola portàtil creada per Sega, que volia competir contra la Game Boy de Nintendo. Aquesta és la tercera consola portàtil disponible comercialment en color, després de la Lynx d'Atari i la Turbo Express. En la seva primera fase de la consola es coneixia per "Project Mercury". Va ser llançada al Japó el 6 d'octubre de 1990. A l'Amèrica del Nord i Europa va ser llançada al 1991 i a Austràlia el 1992. El suport que se li va donar a la Game Gear va expirar al 1997.

Història[modifica | modifica el codi]

Era una videoconsola portàtil de 8 bits creada per la companyia Sega, que va ser coetània de la Game Boy. Amb ella, Sega volia fer front a la Game Boy de Nintendo. L'estratègia de Sega va ser llançar al mercat una portàtil molt superior al seu gran rival, la Game Boy i amb un gran catàleg de jocs, ja que les conversions de Master System a la Game Gear eren molt fàcils de realitzar.

El seu disseny era modern i atractiu, a pesar que la seva grandària prou superior a la de la Game Boy de Nintendo. La seva pantalla era en color, la qual cosa va suposar una fita, que va compartir amb la consola Lynx, en el món de les consoles portàtils. Permetia de connectar-li un adaptador per a utilitzar-la com televisor. A diferència de la Game Boy, aquesta era retroil·luminada. A més, les seves característiques tècniques eren molt superiors a les de la Game Boy. La Game Gear tenia total compatibilitat amb la Sega Master System si se li adaptava un econòmic adaptador anomenat master gear converter, ja que el maquinari d'ambdós màquines era semblant, adaptat a un grandària menor, per això es van poder realitzar conversions massives de jocs de Master System a Game Gear.

No obstant això, la Game Boy va ser la que es va imposar. La GB era molt més barata que la Game Gear, les seves piles duraven molt mes (la Game Gear tenia una duració de 2 a 3 hores), i la Game Boy cabia en un butxaca, cosa que era impossible per a la Game Gear. Així Nintendo va aconseguir que la seva petita i inferior Game Boy, triomfés aclaparadorament sobre la magnifica Game Gear. Un altre factor que va afavorir a la Game Boy va ser el popular Tetris i les extremadament populars mascotes i videojocs exclusius de Nintendo.

Fins i tot així, la vida de la Game Gear no va ser curta, Sega va treure accessoris que la feien molt atractiva per a cert públic, com ara un sintonitzador de TV (que en feia un televisor portàtil), de ràdio o un adaptador per a poder jugar amb tots els jocs de la Master System II.

Actualment es considera com un artefacte per a col·leccionistes de consoles.

Especificacions tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Proccessador: Zilog Z80 (8 bits)
  • Velocitat del processador: 3,58 MHz (NTSC)
  • Resolució: 160 x 144 píxels
  • Colors disponibles: 4.096
  • Colors en pantalla: 32
  • Sprites màxims: 64
  • Mida de l'sprite: 8x8 o 8x16
  • Mida de pantalla: 3,2 inxes (81 mm)
  • So: 4 canals
  • RAM: 24 KB
  • Bateries: 6 'AA'
  • Generador extern: MK-2103 10v DC 0.85A, posició central

Emulació[modifica | modifica el codi]

Fins al 2006, els emuladors per la Game Gear han sigut fets per GP2X, GP32, Nintendo Gameboy Advance, Nintendo DS, Symbian, Windows Mobile, PC i PlayStation Portable.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sega Game Gear