Segart

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segart
Localització

Localització de Segart respecte del País Valencià Localització de Segart respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Camp de Morvedre
Sagunt
Gentilici Segartí, segartina
Predom. ling. Valencià
Superfície 6,60 km²
Altitud 300 m
Població (2007)
  • Densitat
139 hab.
21,06 hab/km²
Coordenades 39° 41′ 00″ N 0° 22′ 25″ OCoordenades: 39° 41′ 00″ N 0° 22′ 25″ O
Distàncies 36 km de València
12 km de Sagunt
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
4 BLOC i 1 PP
Vicent de Paul Garriga (BLOC)
Codi postal 46592
Festes majors Finals de juliol començament d'agost
Web

Segart és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Estivella, Albalat dels Tarongers, Nàquera i Serra (els dos darrers de la comarca del Camp de Túria).

Taula de continguts

[edita] Geografia

El poble es troba situat als peus de la muntanya El Garbí (601 metres). El relleu és accidentat doncs s'estén sobre el vessant esquerre de l'actual Parc Natural de la Serra Calderona, en el vessant que baixa cap al riu Palància. Destaca la muntanya de la Mola i del Puntal de l'Abella. Entre els barrancs estan els de la Font del Llavaner, El Meliquet i de Segart.

El mitjà climàtic és propi de zones mediterrànies, doncs, a pesar de la seva altitud, es troba a una desena de quilòmetres del mar. La vegetació està composta per pins, romaní i altres espècies.

[edita] Nuclis de població

  • Segart
  • La Malla
  • El Murtal
  • El Rodeno

[edita] Història

Té el seu origen en l'època islàmica, a la qual pertany el seu castell; després de la conquesta Jaume I (1208-1276) fou donada pel bisbe de Vic de qui va passar a mans d'Adam de Paterna; més endavant, Pere el Cerimoniós (1319-1387) va entregar-la a Bernat de Ripax i, posteriorment, passà a pertànyer a Morvedre, de la qual es va independitzar el 1535 per a convertir-se en un annex d'Albalat de Tarongers; lloc de moriscos (40 focs el 1609) de la fillola de Sogorb, restà despoblat després de l'expulsió, a conseqüència de la qual cosa Joan de Vilarrasa , senyor de la baronia d'Albalat i Segart, donà carta de població el 1611 i repoblà amb cristians catalans; el 1846 abastà la seua independència d'Albalat dels Tarongers; en el segle XIX s'ha deixat sentir l'emigració devers Sagunt i València.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
160 155 190 181 168 212 183 158 156 139

[edita] Economia

A falta de cap activitat industrial i l'escassa importància de la ramadera, l'agricultura és el motor econòmic del poble, cítrics, ametlers, garroferes, oliveres i vinyet en són els conreus més habituals.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
José García Andrés
1991-1995
José García Andrés
1995-1999
José García Andrés
1999-2003
José García Andrés
2003-2007
José García Andrés
2007-2011
Vicent de Paul Garriga

[edita] Monuments

  • Església de la Immaculada Concepció. 1796-1802.
  • Castell de Segart. Musulmà. En estat de ruïna, tot i que conserva part de les muralles i de la torre major.
  • Calvari. Viacrucis amb interès arquitectònic que acaba en una ermita.

[edita] Llocs d'interés

  • El Garbí. Des del seu cim s'albira una espectacular panoràmica de la costa de Sagunt a València encara que es pot pujar pel terme municipal de Segart aquesta muntanya divideix els termes d'Estivella i Albalat dels Tarongers.

[edita] Enllaços externs