Segart
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Camp de Morvedre | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Morvedre Sagunt |
||
| Gentilici | Segartí, segartina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 6,60 km² | ||
| Altitud | 300 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
139 hab. 21,06 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 41′ 00″ N 0° 22′ 25″ O | ||
| Distàncies | 36 km de València 12 km de Sagunt |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
4 4 BLOC i 1 PP Vicent de Paul Garriga (BLOC) |
||
| Codi postal | 46592 |
||
| Festes majors | Finals de juliol començament d'agost | ||
| Web | |||
Segart és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Estivella, Albalat dels Tarongers, Nàquera i Serra (els dos darrers de la comarca del Camp de Túria).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El poble es troba situat als peus de la muntanya El Garbí (601 metres). El relleu és accidentat doncs s'estén sobre el vessant esquerre de l'actual Parc Natural de la Serra Calderona, en el vessant que baixa cap al riu Palància. Destaca la muntanya de la Mola i del Puntal de l'Abella. Entre els barrancs estan els de la Font del Llavaner, El Meliquet i de Segart.
El mitjà climàtic és propi de zones mediterrànies, doncs, a pesar de la seva altitud, es troba a una desena de quilòmetres del mar. La vegetació està composta per pins, romaní i altres espècies.
[edita] Nuclis de població
- Segart
- La Malla
- El Murtal
- El Rodeno
[edita] Història
Té el seu origen en l'època islàmica, a la qual pertany el seu castell; després de la conquesta Jaume I (1208-1276) fou donada pel bisbe de Vic de qui va passar a mans d'Adam de Paterna; més endavant, Pere el Cerimoniós (1319-1387) va entregar-la a Bernat de Ripax i, posteriorment, passà a pertànyer a Morvedre, de la qual es va independitzar el 1535 per a convertir-se en un annex d'Albalat de Tarongers; lloc de moriscos (40 focs el 1609) de la fillola de Sogorb, restà despoblat després de l'expulsió, a conseqüència de la qual cosa Joan de Vilarrasa , senyor de la baronia d'Albalat i Segart, donà carta de població el 1611 i repoblà amb cristians catalans; el 1846 abastà la seua independència d'Albalat dels Tarongers; en el segle XIX s'ha deixat sentir l'emigració devers Sagunt i València.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 160 | 155 | 190 | 181 | 168 | 212 | 183 | 158 | 156 | 139 |
[edita] Economia
A falta de cap activitat industrial i l'escassa importància de la ramadera, l'agricultura és el motor econòmic del poble, cítrics, ametlers, garroferes, oliveres i vinyet en són els conreus més habituals.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | ||
| 1983-1987 | ||
| 1987-1991 |
José García Andrés
|
|
| 1991-1995 |
José García Andrés
|
|
| 1995-1999 |
José García Andrés
|
|
| 1999-2003 |
José García Andrés
|
|
| 2003-2007 |
José García Andrés
|
|
| 2007-2011 |
Vicent de Paul Garriga
|
[edita] Monuments
- Església de la Immaculada Concepció. 1796-1802.
- Castell de Segart. Musulmà. En estat de ruïna, tot i que conserva part de les muralles i de la torre major.
- Calvari. Viacrucis amb interès arquitectònic que acaba en una ermita.
[edita] Llocs d'interés
- El Garbí. Des del seu cim s'albira una espectacular panoràmica de la costa de Sagunt a València encara que es pot pujar pel terme municipal de Segart aquesta muntanya divideix els termes d'Estivella i Albalat dels Tarongers.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||

