Segestes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segestes fou un cap dels queruscs, sogre i enemic d'Armini.

La filla de Segestes estava casada amb Armini i sembla que Segestes no estava d'acord amb aquest enllaç que havia estat imposat per Armini a la força. Aquesta diferència personal va posar a Segestes al partit romà. L'any 9 va advertir a Quintili Var de la conspiració dels caps queruscs Armini, Sigimer i altres i li va aconsellar el seu arrest abans de la revolta, consell que malauradament pels romans no fou seguit.

El 14 la tribu de la qual Segestes era cap el va forçar a la guerra contra els romans, però va actuar com a traïdor i va enviar informació a Germànic Cèsar sobre els plans i moviments dels queruscs. Probablement la seva traïció fou descoberta i fou atacat al seu poble, sent rescatat amb dificultats per un destacament enviat per Germànic Cèsar; Segestes amb els seus fills, esclaus i clients fou portat al campament romà; August li va donar la ciutadania romana i Segestes va oferir negociar la pau amb els germànics.

August li va assignar una residència segura a Narbona i va perdonar al seu fill Sigimon (Segimundus) que s'havia revoltat. La filla de Segestes i dona d'Armini, tot i que afavoria més aviat la causa del seu marit que la del pare, va caure en mans del romans, i fou enviada amb un fill a Ravenna.