Segismundo Casado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segismundo Casado (Nava de la Asunción, Província de Segòvia, 6 d'octubre de 1893 - Madrid, 18 de desembre de 1968), fou un militar espanyol. Fill de militar, va ingressar als quinze anys en l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid. Era membre de la maçoneria, diplomat d'Estat Major i comandant de l'escorta del president de la República (1934-1936) a l'esclatar la guerra civil provocada per la revolta militar contra el govern legal de la República. Va lluitar en el bàndol republicà. En 1936 és ascendit a tinent coronel. Entre octubre i novembre de 1936 es va encarregar d'entrenar i organitzar les Brigades Mixtes de l'Exèrcit Popular Republicà. Va participar en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama. També va participar en la batalla de Brunete. Posteriorment va ser cap del XVIII i del XXI Cossos d'exèrcit i posteriorment de l'Exèrcit d'Andalusia.

El 17 de maig de 1938, en el front d'Aragó, va ser ascendit a coronel i, substituint al general Miaja, se li va assignar la Prefectura de l'Exèrcit del Centre. Rotundament contrari als comunistes i convençut de la inutilitat de prosseguir la lluita fins al final, - creia que la guerra continuava en benefici de la Unió Soviètica - es rebel·la contra el govern de Negrín. El 4 de març de 1939 Casado, convençut que el President del Govern Juan Negrín estava planejant la presa del poder pels comunistes, va conduir un Cop d'estat contra el govern legítim de la II República amb el suport de la fracció moderada i pro-Occidental del Partit Socialista Obrer Espanyol, liderada per Julián Besteiro, i els desil·lusionats líders anarquistes. Així, en la nit del 5 al 6 de març de 1939 crea a Madrid el Consell Nacional de Defensa que, gràcies al suport de la 14ª Divisió manada pel líder anarquista Cipriano Mera, derrota a les tropes fidels al govern de la República a la capital.

La lluita acaba el 12 de març. El General José Miaja a Madrid es va unir a la rebel·lió el 6 de març a l'ordenar l'arrests dels militants comunistes en la ciutat. Negrín, preparant-se per a fugir a França, va ordenar Luis Barceló, comandant del 1r Cos de l'Exèrcit del Centre, tractar de reconquistar el control de la capital. Les seves tropes van entrar a Madrid i va haver un ferotge combat per diversos dies en la capital. Les tropes anarquistes dirigides per Cipriano Mera van gestionar per a derrotar el 1r Cos, i Barceló va ser capturat i afusellat. El triomf, saludat des del periòdic "El Socialista", com una victòria que impedia que l'Espanya republicana es convertís en una colònia soviètica, li va permetre al Consell Nacional de Defensa - liderat per Julián Besteiro - negociar amb Franco, amb la pretensió d'obtenir una pau negociada. No obstant això, no s'obté cap resultat, ja que el govern de Burgos només acceptava la rendició incondicional.

Davant la imminent entrada de les tropes de Franco a Madrid, Segismundo Casado va marxar cap a València, i des d'aquí es va exiliar a Marsella. Posteriorment, es va establir a Gran Bretanya, Veneçuela i Colòmbia. Va tornar a Espanya en 1961, sent jutjat i posteriorment absolt per un Consell de Guerra. Va intentar que se li reconegués el seu grau militar i que se li permetés el reingrés en l'exèrcit, sense fortuna. Va publicar les següents obres: Organización del Ejército francés (1931), The Last Days of Madrid (publicado en Londres en 1939) y sus memorias Así cayó Madrid (1968).