Segon Imperi Búlgar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Българско царство
Bălgarsko tsarstvo

Imperi

Flag of Palaeologus Emperor.svg
1185 – 1422 Ottoman flag.svg

Escut de Bulgaria

Escut

Ubicació de Bulgaria
El segon Imperi Búlgar vers el 1340
Capital Veliko Tărnovo (1185-1393)
Idioma oficial Búlgar
Religió Església Ortodoxa
Forma de govern Monarquia
Tsar (Emperador)
 • 1185-1190 Pere IV (primer)
 • 1397–1422 Constantí II (darrer)
Període històric Edat Mitjana
 • Restabliment 1185
 • Setge de Tarnovo 1422

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).[1] Com a successor del Primer Imperi Búlgar, arribà al seu màxim poder sota els regnats de Kalojan i d'Ivan II, per caure posteriorment en un període de decadència que finalitzà amb la conquesta de l'imperi Otomà a finals del segle XIV. Fou el precedent del Principat que originà el Regne de Bulgària el 1878.


El 1018 l'emperador Basili II de Bizanci derrotà els búlgars i conquerí el Primer Imperi Búlgar, que passà a formar part de l'imperi Bizantí. L'Església Ortodoxa Búlgara fou subordinada a l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble, i a l'aristocràcia i als familiars del deposat tsar búlgar se'ls donaren títols de l'aristocràcia bizantina.

El Segon Imperi Búlgar[modifica | modifica el codi]

El 1185 els bulgars, dirigits pels germans Ivan i Pere Asen, s'aliaren amb els valacs i es revoltaren contra el domini bizantí, formant el Segon Imperi Búlgar a la zona septentrional. La capital Târnovo, que es convertí en un important focus cultural. El tsar Kalojan Asen (1197-1207) aprofità la destrucció de l'imperi Bizantí durant la Quarta Croada per estendre els seus dominis pel baix Danubi, Sofia, Macedònia i la Tràcia fins a la mar de Màrmara. El mateix 1204 es féu coronar pel legat del Papa Innocenci III.

El succeí Ivan II Asen (1218-1241), durant el regnat del qual el país visqué un moment de gran esplendor política i cultural, expansionant els seus dominis per Albània, l'Epir (1230), Macedònia i Tràcia. Però després del restabliment de l'imperi Bizantí, els seus successors no pogueren conservar un territori tan extens, que fou reconquerit pels bizantins. La situació empitjorà a partir del 1272, quan els mongols envairen els territori i el Segon Imperi Búlgar fou desmembrat en diversos principats.

El 1280 la dinastia Asen fou derrocada i substituïda per Georgi I Terter de Bulgària, que fou derrocat per un usurpador. El 1300 però, Todor Svetoslav I Terter de Bulgària, fill de Georgi I Terter de Bulgària, es féu de nou amb el poder i el 1304 aconseguí derrotar l'imperi Bizantí a la Batalla de Skafida. A partir del 1323 la dinastia sismànida es féu amb poder, posició de la qual no fou desplaçada fins al 1396, quan el territori fou conquerit pels turcs otomans. El 1330 els serbis derrotaren els búlgars a la Batalla de Kjustendil i s'annexaren els territoris de la Macedònia búlgara. La situació empitjorà encara més a partir del 1340, quan els otomans iniciaren la invasió d'Europa: el 1382 s'apoderaren de Sofia i el 1393 de la capital, Veliko Tărnovo. El darrer territori en resistir els turcs fou el principat de Vidin, que caigué el 1396. A partir d'aleshores i fins al 1878, el territori formà part de l'imperi Otomà.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tjutjundžiev, Ivan; Plamen Pavlov. Bǎlgarskata dǎržava i osmanskata ekspanzija 1369–1422 (en bulgarian), 1992. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segon Imperi Búlgar Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Bakalov, Georgi; Milen Kumanov. Elektronno izdanie – Istorija na Bǎlgarija (en bulgarian). Sofia: Trud, Sirma, 2003. ISBN 9844830679. 
  • Božilov, Ivan. Familijata na Asenevci (1186–1460) (en bulgarian), 1985. 
  • Canev, Stefan. Bǎlgarski hroniki (en bulgarian). Sofia, Plòvdiv: Trud, Žanet 45, 2006. ISBN 954-528-610-5. 
  • Delev, Petǎr; Valeri Kacunov, Plamen Mitev, Evgenija Kalinova, Iskra Baeva, Bojan Dobrev. Istorija i civilizacija za 11. klas (en bulgarian). Trud, Sirma, 2006. 
  • Fine, Jr., John V.A.. The Early Medieval Balkans. Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press, 1991. ISBN 978-0472081493. 
  • Fine, Jr., John V.A.. The Late Medieval Balkans. Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press, 1987. ISBN 0-472-08260-4. 
  • Bǎlgarite i Bǎlgarija (en bulgarian). Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria, Trud, Sirma, 2005. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]