Segona Batalla de Càpua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segona Batalla de Càpua
Segona guerra púnica
Data 211 aC
Localitat Càpua, Itàlia
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Barca Api Claudi Pulcre
Quint Fulvi Flac

La segona batalla de Càpua fou un enfrontament que tingué lloc el 211 aC, en el marc de la segona guerra Púnica, entre forces de la República Romana i Cartago. Després d'un intent fallit l'any anterior, aquest cop els romans aconseguiren recuperar el control de la ciutat.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Tres anys després de la desfeta romana a la batalla de Cannae, els romans estaven dedicant tots els seus esforços en evitar enfrontaments directes amb Anníbal alhora que intentaven recuperar el control d’aquelles ciutats itàliques que, aprofitant la feblesa de Roma, s’havien passat de bàndol.

D’entre aquestes ciutats, els cònsols romans estaven particularment ansiosos per recuperar Càpua i fer pagar així l'ofensa de que una ciutat tan propera a Roma hagués estat capaç de rebel·lar-se i escapar sense càstig per un període de tres anys.

El primer intent de recuperar la ciutat fou el 212 aC, durant la Primera Batalla de Capua, però l’arribada d’Anníbal frustrà els plans dels romans. Aquest cop però, es tingueren en compte tots els detalls necessaris per dur a terme el setge, establint un magatzem de gra a Casilinum i fortificant tant la boca del riu Vulturnus com l’antic campament de Puteoli, per assegurar el control del riu i del mar.

L’Arribada d’Anníbal[modifica | modifica el codi]

A les tropes consolorars se’ls uní també Gai Claudi Neró, sumant tres exèrcits treballant alhora en diferents posicions, que fortificaren amb una estacada, una trinxera i diverses torres. Els ciutadans de Càpua intentaren obstruir els treballs però foren rebutjats i veieren obligats a refugiar-se dins la ciutat. La intenció dels romans, mes que prendre la ciutat a l’assalt, era rendir-la de gana gràcies al bloqueig.

Anníbal, que en aquells moments intentava rendir la ciutadella de Tàrent, veient la concentració de tropes romanes a Càpua i temerós que la caiguda de la ciutat influís en la resta d’aliats, acudí en el seu socors fent avançar la cavalleria i la infanteria lleugera a marxes forçades.

Un cop acampat en una vall rere el mont Tifata, va fer arribar un missatger als defensors amb l’hora precisa en la que atacaria als romans, i així des de Càpua organitzaren al mateix temps una sortida amb tots els seus efectius, incluint el contingent de cartaginesos de la ciutat, mentre els no combatents es disposaven a les muralles picant tota mena d’objectes i amb gran cridòria, per confondre als romans.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Api Claudi s’enfrontà a aquestes forces de Càpua i els rebutjà fàcilment de l’estacada. Però Anníbal i els seus veterans posaren en dificultats a Fulvi, que intentava impedir que s’obrissin pas cap a la ciutat. La sisena legió de Fulvi començà a cedir i un destacament de celtíbers, amb tres elefants, trencaren la línia romana i arribaren a l’estacada.

Davant d’això, Fulvi ordenà que es reagrupessin les files rera dels celtíbers i quan aquests estigueren aïllats del cos principal cartaginès foren rodejats i juntament amb els seus elefants foren tots morts abans de poder arribar al campament romà.

Mentre, a l’altra banda del campament, els ciutadans de Càpua havien estat perseguits en retirada fins a les mateixes portes de la ciutat, on només les ballestes i escorpins que defensaven les portes mantingueren als romans a certa distància. El propi Api Claudi caigué ferit per una javelina.

Veient que Càpua tornava a tancar les portes i que el destacament dels seus celtibers havia estat aniquilat, Annibal decidi aturar l’atac i retirar-se, doncs els romans defensaven fermament les seves posicions. Fulvi Flac decidí no perseguir a l’enemic.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En un darrer intent d’alliberar la ciutat, Anníbal dirigí les seves tropes cap a la mateixa ciutat de Roma, confiant que els cònsols aixequessin el setge per perseguir-lo. Malgrat tot, els romans, si bé enviaren part de les forces per defensar Roma, mantingueren posicions davant la ciutat i aquesta es rendí poc després de la partida del cartaginès.

Referències[modifica | modifica el codi]

{{Tit Livi |Història de Roma, Vol 3}}