L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.[1] El 23 de maig de 1618, representants conspicus de l'aristocràcia bohèmia (disconforme amb l'elecció de Ferran, duc d'Estíria i catòlic convençut i defensor de la contrareforma, com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual incloïa Bohèmia), van prendre dos governadors imperials i al seu secretari i els van llançar per les finestres del castell de Hradcany, a Praga.
Tot i que van caure sobre un munt de fems i cap d'ells va sofrir lesions serioses (al contrari que en la primera defenestració de Praga, esdevinguda el 30 de juliol del 1419[2] i en la qual van morir set regidors), aquest esdeveniment, conegut com la segona defenestració de Praga, es pren com a punt de referència del començament de la rebel·lió bohèmia, tot i que, de fet, ja s'estava gestant molt de temps abans. Ben aviat el conflicte bohemi es va estendre a la totalitat dels Països Txecs, (Bohèmia, Silèsia, Lusàcia i Moràvia), que ja estaven dividits per enfrontaments entre catòlics i protestants.
