Segona llengua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una segona llengua és qualsevol idioma adquirit després d'haver après la llengua materna. Aquesta segona llengua s'utilitza per conveniència, necessitat (en el cas dels immigrants) o, més habitualment, com a lingua franca.

La majoria de vegades és difícil, però no impossible, aconseguir la mateix fluïdesa i comprensió que la que es té en la llengua materna. És relativament més fàcil aprendre un nou idioma abans de la pubertat, ja que s'assimila instintivament com una altra llengua materna.

La dificultat per aprendre una segona llengua quan s'és adult, especialment si es tracta d'una llengua que pertany a una família lingüística diferent a la de la llengua materna, sol ser la causa de l'aparició de dialectes i criolls, com el francès crioll, el spanglish o el swenglish.

La segona llengua més estesa al món actualment és l'anglès, tant per la quantitat d'informació publicada en suports físics o digitals en aquesta llengua com per la influència mundial que tenen avui en dia els països anglosaxons.

Històricament, la segona llengua més estesa a Europa fou el llatí. S'usava en camps tan variats com la teologia (sobretot per l'Església Catòlica), el dret, la medicina i en la classificació taxonòmica d'animals, plantes... (nom científic).

El francès fou durant un temps la segona llengua de gran part d'Europa, principalment durant el període en què Anglaterra i França es trobaven sota la mateixa corona. Més endavant, la influència d'aquest idioma es va anar estenent amb la colonització de parts d'Àsia, Amèrica i Àfrica.

Cal distingir el concepte de segona llengua del de bilingüisme, car un mateix individu pot tenir més d'una llengua materna, i en aquest cas no s'aplica la denominació de segona llengua.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]