Segona mutació consonàntica germànica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La segona mutació consonàntica és un conjunt de modificacions fonètiques que afectaren les consonants de l'antic alt-alemany (actualment conegut sovint simplement com a "alemany") tot separant-lo del baix alemany a través d'una isoglossa coneguda com a línia Benrath. S'esdevingué després de les modificacions descrites per les lleis de Grimm i de Verner (que hom agrupa sota el nom de "primera mutació consonàntica") entre els segles IV i VIII. Afectà tot el lèxic del moment, però també manlleus posteriors.

L'estudi d'aquestes modificacions és bàsic per a la comprensió de les especificitats fonètiques de l'alemany respecte les altres llengües germàniques.

Mecanismes generals[modifica | modifica el codi]

Les consonants afectades són les resultants de la primera mutació consonàntica. Sa principal modificació consisteix en una africació de les oclusives.

Hom distingeix els canvis en funció de si les consonants són sordes, sonores, simples o geminades i segons llur posició (a l'inici o després de consonant líquida, entre vocals, al final). Les sonores seguiren evolucions diferents en funció dels dialectes.

Taula sinòptica de les evolucions[modifica | modifica el codi]

Simples

sordes

Gem.

sordes

Sonores

simples

Sonores

gem.

Fricatives simples
Fricatives

gem.


Inic. Intervoc.
Fin.
1
2
3
*p →
pf
ff
f
ppf
*b →
p
p / b
b
pp
*θ →
d
*θθ →
tt
*t →
ts
ss
s
tts *d →
t
t / d
d
tt
*f →
b
*ff →
ff
*k →
kx
xx
x
kkx
*g →
k
k /g
g
kk
*x →
x
*xx →
xx

Exemples[modifica | modifica el codi]

Per constatar l'evolució de les consonants de l'alt alemany és possible de contrastar-hi mots en la majoria de llengües germàniques i, en fi, un gran nombre de les indoeuropees. Si hom se centra en l'evolució de *p :

  • inicial: el manlleu llatí puteus « pou » esdevingué phuzza (recordatori : ph = /pf/ i zz /tts/) ;
  • després de líquida: hëlphan « ajudar » però gòtic hilpan, anglès (to) help, neerlandès helpen, noruec hjelpe. L'actual helfen ve de hëlfan (veure més amunt) ;
  • intervocàlic: offan « obert » (modern: offen) però anglès i neerlandès open, noruec åpen, islandès opinn, antic grec ὑπό hupó « sobre » (el mot és una preposició / adverbi provinent del matèix ètim; l'/h/ inicial hi és secundària) ;
  • final: buoh « llibre » (on l'h final val /x/; modern : Buch), mentre que l'antic anglès bōc, neerlandès boek, islandès bók.

Taula d'exemples[modifica | modifica el codi]

Comparació de mots alemanys, neerlandesos i anglesos que mostren la segona mutació consonàntica que el primer patí:

Català Alemany Neerlandès Anglès
corriol Pfad pad path
arma waffe wapen weapon
aigua Wasser water water
aquell(a) das dat that
fer machen maken make
dia Tag dag day
dos zwei twee two
cor Herz hart heart

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joseph Wright, An Old High German Primer, Oxford, 1906 ;
  • Philippe Marcq et Thérèse Robin, Linguistique historique de l'allemand, Armand Colin, Paris, 1997 ;
  • Robert S. P. Beekes, Vergelijkende taalwetenschap (« Grammaire comparée [des langues indo-européennes] »), Het Spectrum, Utrecht, 1990.