Seguim la flota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Follow the Fleet
Seguim la flota
Seguim la flota.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Mark Sandrich

Producció: Pandro S. Berman

Guió: Allan Scott
Dwight Taylor
basat en l'obra de Shore Leave i Allan Scott

Música: Irving Berlin

Fotografia: David Abel

Muntatge: Henry Berman

Protagonistes: Fred Astaire
Ginger Rogers
Randolph Scott
Harriet Nelson
Betty Grable

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1936
Gènere: Musical
Duració: 110 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: RKO

Pàgina sobre “Follow the Fleet a IMDb

Valoracions
IMDb 7.4/10 stars

Seguim la flota (títol original en anglès Follow the Fleet)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1936 per Mark Sandrich. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Let Face the Music and Dance; però, per damunt de tot, destaca el prodigiós sentit del ritme de la parella protagonista Ginger Rogers i Fred Astaire.

Fred Astaire era l'elegància personificada en una silueta que semblava creada per a la dansa, i va trobar la seva parella perfecta en Ginger Rogers. De totes les dones que van ballar al seu costat, ella va ser l'única capaç d'esdevenir la seva ombra, el complement ideal per a una coreografia que els convertia en un sol cos, dotat de quatre cames que es movien amb una prodigiosa harmonia.

Argument[modifica | modifica el codi]

Quan una flota de l'armada nord-americana amarra al port de San Francisco, un mariner només pensa a recuperar l'amor amb la seva antiga parella de ball. La relació es va trencar quan ell es va enrolar. La trama, una previsible successió d'embolics, no importa gaire. Els sentiments que el film provoca no procedeixen tant de la trajectòria sentimental dels personatges com de la seva facilitat per integrar els números musicals en el context de la trama, tan lleugera com els passos de ball.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Fred Astaire i Ginger Rogers ja havien coincidit a Volant cap a Rio de Janeiro i, tot i que la protagonista absoluta de la pel·lícula era Dolores del Río, van cridar l'atenció dels directius de la RKO. La parella era explosiva, i la seva compenetració, absoluta: la feliç coincidència entre tots dos revolucionaria el panorama del cinema musical dels anys trenta. L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida, i després vindrien títols com Roberta, Barret de copa i Seguim la flota, que consolidarien una col·laboració que faria història.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seguim la flota Modifica l'enllaç a Wikidata