Segundo Blanco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segundo Blanco González (1899, Gijón - 1957, Mèxic) fou un anarquista espanyol. Mestre Nacional de professió, que en la seva joventut, sent perseguit polític, va haver de treballar en múltiples labors com va ser mestre aparellador, activitat que va alternar amb els estudis nocturns. Es va encarregar durant la dictadura de Primo de Rivera de mantenir l'estructura de la CNT en Astúries i va arribar a ocupar el càrrec de Secretari General del sindicat en 1926. Aquest mateix any va ingressar a la presó, cosa que va tornar a fer en 1931 i 1934.

A l'inici de la Guerra Civil Espanyola va presidir el Comitè de Guerra de Gijón, ocupant posteriorment de la Conselleria d'Indústria en el Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó, romanent en el càrrec fins a la caiguda de Gijón, el 20 d'octubre de 1937. També va formar part de la Comissió de Guerra una vegada que aquest es va transformar en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó.

Després de la caiguda del front nord, va fugir a França i va passar a Catalunya i, des d'allí, es va reincorporar a la lluita a València, on va ser responsable de Defensa del Comitè Nacional de la CNT. A l'abril de 1938 va formar part del govern de Juan Negrín ocupant la cartera d'Instrucció i Sanitat Pública. La seva activitat com a ministre d'Instrucció Pública i Sanitat va estar marcada per la penúria de mitjans i la dificultat d'atendre els serveis bàsics d'una població que disminuïa amb cada reculada del front militar i en un territori que es fracturava constantment.

Acabada la Guerra Civil, Segundo Blanco va creuar de nou els Pirineus i es va instal·lar a la ciutat d'Orleans. La invasió de França pels exèrcits de l'Alemanya nazi el va portar a residir a Mèxic, on va morir en 1957. Durant el seu exili es va alinear amb la fracció política del moviment llibertari, mantenint per un temps el seu càrrec als governs de Juan Negrín i defensant la unitat d'acció amb els partits polítics, per la qual cosa va ser expulsat de la CNT.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Avelino González Mallada
Secretari General de CNT
CNT

1926
Succeït per:
Joan Peiró i Belis
Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Hernández Tomás
Ministre d'Instrucció Pública i Sanitat
Segona República Espanyola

1938-1939
Succeït per:
José del Río Rodríguez