Segura (planta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Botonets
Feverfew.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Asterids
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Gènere: 'Tanacetum'
Espècie: ''T. parthenium''
Nom binomial
Tanacetum parthenium
(L.) Sch. Bip.

Els Botonets (Tanacetum parthenium; sinònim Chrysanthemum parthenium (L.) Pers., Pyrethrum parthenium Sm.) és una planta medicinal tradicional que es troba en molts jardins antics i que també es fa servir com a planta ornamental. La planta és un subarbust que fa uns 45 cm d'alt amb les fulles que tenen un flaire de llimona està coberta per flors del tipus de la margarita. S'estèn ràpidament i en poc temps pot ocupar una àmplia.[1]

Cultiu[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia perenne que s'ha de plantar en un lloc a ple sol distanciant les plantes uns 40 cm. pot resistir gelades de fins -30ºC i s'ha de tallar arran de terra quan arriba la tardor. És originària del Balcans, Anatòlia i el Caucas.[2]

Usos[modifica | modifica el codi]

Fulles de botonets

Ja el grec del segle primer Dioscorides la feia servir com antiinflamatori.[3]

En anglès el seu nom "feverfew" deriva del llatí febrifugia, que significa "reductora de la febre."[4] S'ha usat per abaixar la febre i per combatre el mal de cap i l'artritis[5] i els problemes digestius, malgrat que les proves científiques no li donen més duport que l'efecte placebo.[6][7][8]

Els ingredients actius dels botonets inclouen la partenolida i la tanetina.[9] En el cas de la partenolida s'ha mostrat científicament que indueix l'apoptosi en algunes cèl·lules de càncer in vitro .[10][11][12]

L'ús a llarg termini dels botonets seguit d'una interrupció brusca pot donar problemes per la salut.

Les dones embarassades no haurien de prendre els botonets.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. National Center for Complementary and Alternative Medicine. «FeverFew». [Consulta: 18 July 2012].
  2. Jeffrey C. «Tanacetum parthenium». Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops, 2001.
  3. Government of Saskatchewan: Agricultural (Herbs and Spices) Feverfew Information [Web Article]. http://www.agriculture.gov.sk.ca/Default.aspx?DN=5a05a8da-ff3e-490b-b280-35f7b22b803b Retrieved : 06/01/2012
  4. «Feverfew». University of Maryland. [Consulta: October 6, 2011].
  5. University of Maryland Medical Center. «Feverfew». [Consulta: 18 July 2012].
  6. Pittler, MH; Ernst, E. «Feverfew for preventing migraine». Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 2004, pàg. CD002286. DOI: 10.1002/14651858.CD002286.pub2. PMID: 14973986.
  7. «Feverfew». National Center for Complementary and Alternative Medicine, July 2010. [Consulta: October 6, 2011].
  8. Pareek A, Suthar M, Rathore GS, Bansal V. «Feverfew (Tanacetum parthenium L.): A systematic review». Pharmacogn Rev, vol. 5, 9, January 2011, pàg. 103–10. DOI: 10.4103/0973-7847.79105. PMC: 3210009. PMID: 22096324.
  9. Meschino Health. «Comprehensive Guide to Feverfew». [Consulta: 18 July 2012].
  10. Guzman ML, Rossi RM, Karnischky L, et al.. «The sesquiterpene lactone parthenolide induces apoptosis of human acute myelogenous leukemia stem and progenitor cells». Blood, vol. 105, 11, June 2005, pàg. 4163–9. DOI: 10.1182/blood-2004-10-4135. PMC: 1895029. PMID: 15687234.
  11. Guzman ML, Jordan CT. «Feverfew: weeding out the root of leukaemia». Expert Opin Biol Ther, vol. 5, 9, September 2005, pàg. 1147–52. DOI: 10.1517/14712598.5.9.1147. PMID: 16120045.
  12. Lesiak K, Koprowska K, Zalesna I, Nejc D, Düchler M, Czyz M. «Parthenolide, a sesquiterpene lactone from the medical herb feverfew, shows anticancer activity against human melanoma cells in vitro». Melanoma Res., vol. 20, 1, February 2010, pàg. 21–34. DOI: 10.1097/CMR.0b013e328333bbe4. PMID: 19949351.
  13. Yao M, Ritchie HE, Brown-Woodman PD. «A reproductive screening test of feverfew: is a full reproductive study warranted?». Reprod. Toxicol., vol. 22, 4, November 2006, pàg. 688–93. DOI: 10.1016/j.reprotox.2006.04.014. PMID: 16781113.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segura (planta)