Seguretat emocional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La seguretat emocional és un constructe multiconceptual que parla de la necessitat bàsica humana de viure de manera serena davant els diferents reptes i conflictes que planteja el cicle vital. El sentiment de seguretat emocional permet no només viure amb més serenor sinó també afrontar els conflictes personals i familiars amb l'ús de mecanismes neuronals més elaborats del còrtex (sentit comú) i evitar que el cervell rèptil controli exclusivament la resposta emocional. O sigui, prioritzar la via tálamo-córtico-amigdalar per sobre de la extralemniscal a l'hora de prendre decisions (familiars).[1]

Maslow[2] veu la persona insegura com un individu darwninista, que viu en conflicte permanent i en recerca constant del propi benefici. Per la seva banda, Bolby[3] destaca la importància dels vincles afectius quan es mantenen sense la necessitat de ser qüestionats així com quan es renoven, els quals resulten una eina fonamental de seguretat emocional. Aquesta seguretat emocional podria veure's com l'aplicació actualitzada d'un concepte sociològic similar de vincle comunitari (1).

“El conflicte de parella fa sentir als nens que la seva seguretat està en perill”. De fet, els aspectes bàsics de la seguretat emocional dels pares està sent amenaçada. No oblidem que el divorci es dóna en un 50% de les parelles i al mateix temps és la segona causa externa de generació d'estrès segons l'escala de Holmes i Rahe.[4]

El concepte implica considerar un grau adaptatiu de reactivitat emocional, comportament emocional i les representacions internes. De fet la seguretat emocional dels pares i professors facilita el desenvolupament de la seguretat emocional dels fills. Per això, s'hauria de procurar nodrir-la com a pares si es vol desenvolupar una millor seguretat emocional als fills.

Concepte similar al de vincle dins concepte de sentiment de comunitat aportat pel sociòleg Tönnies[5] quan parla de comunitat com a reciprocitat del goig i del treball., (…) on el plaer és més important (…) l'infant gaudeix de la protecció personal, la mare gaudeix de la possessió (emocional) i posterior obediència, i el pare defensa les possessions (materials o simbòliques).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. a Simon, 1997, LeDoux, J. E. (1992). Emotion and the Amygdala. En: Aggleton, J. P. (ed), The Amygdala: Neurobiological Aspects of Emotion, Memory and Mental Dysfunction (pp. 339-351). New York: Wiley-Liss. Referenciat a Simon ( 1997)
  2. Maslow, A. H. (1942) The dynamics of psychological securiy-insecurity. Character and Personality, 10. 331-344. (Citat a Alegre, 2008).
  3. Bolby, J. (1973). Attachment and los. Vol. 2. Separation. New York, Basic Books. (Citat a Alegre, 2008).
  4. Holmes, T. H. i Rahe, R. H. (1967). The social readjustment rating scales. Journal of Psychosomatic Research, 11, 213-218.Extracte el 21 de novembre de 2012
  5. Tönnies, F (1984). Comunitat i associació. Edicions 62: Barcelona

Bibliografia[modifica | modifica el codi]