Seient de sogra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Echinocactus grusonii
Seient de la sogra

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Cactaceae
Tribu: Cereeae
Gènere: Echinocactus
Espècie: E. grusonii
Nom binomial
Echinocactus grusonii
Hildm., 1891

El seient de sogra (Echinocactus grusonii) és un cactus de la tribu de les cèries, subtribu equinocactines, gènere echinocactus, espècie grusonii

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom Echinocactus procedeix del grec echinos, porc espí, i cactus, a causa de la presència de múltiples espines. El nom específic grusonii és en honor a Hermann Gruson, col·leccionista de cactus alemany del segle XIX.

Lloc d'origen[modifica | modifica el codi]

Mèxic central, des de l'estat de San Luis Potosí fins al d'Hidalgo.

Descripció[modifica | modifica el codi]

vista superior

Planta esfèrica, aplanada a l'àpex, coneguda a casa nostra per seient de la sogra i als països anglosaxons per "golden barrel". De creixement molt lent, la tija pot arribar als 80 cm de diàmetre i a 1 m d'alçària. Els exemplars joves estan recoberts de tubercles, que aviat s'alineen i es converteixen en unes costelles agudes, en nombre de fins a trenta. De les arèoles, que tenen una mena de llana groguenca que es torna grisosa amb el temps, en surten 8-10 espines radials d'aproximadament 3 cm de llargada i 3-5 espines centrals de fins a 5 cm. Les espines, en forma d'alena de sabater, al principi són de color groc or i es van tornant blanquinoses. Les flors, petites i de color terrós, groguenques a l'interior, es disposen en corona al voltant de l'àpex i només apareixen en exemplars d'una certa edat. A Catalunya, se'n poden veure bones col·leccions a l'aire lliure als jardins botànics Pinya de Rosa, Marimurtra i Mossèn Costa i Llobera.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

Suporta temperatures mínimes d'entre 0 i 3 °C. Només els exemplars més vells produeixen brots nous. Normalment, la propagació es fa per llavor. Per arribar a uns 10 cm de diàmetre calen uns quatre anys. Sota el sol intens de l'estiu es crema amb facilitat quan es cultiva en torreta, per la qual cosa li convé protecció.

Flor

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seient de sogra