Selçuk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple d'Àrtemis, mesquita seljúcida d'Isa Bey, i castell otomà
Situació del districte
Mesquita Isa Bey al turo Ayasoluk

Selçuk o Selcuk (abans Aya Soluk, Ayasuluk, Ayasulugh, Ayatholugh, Ayaslug i altres, àrab Afsus o Ufsus, grec Ayios Theologos Άγιος Θεολόγος, Sant Joan Evangelista o Sant Joan Apòstol, italià medieval Altoluogo) és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir., situada a la desembocadura del Kücük Menderes (clàssic Kaystros) i al peu del Bülbül Dagh (clàssic Koressos). La seva població era de 2.793 habitants el 1900 i de 4035 el 1935. El 2006 s'estimava en 23.000 habitants.

Porta aquest nom després del 1914 i fins llavors es deia Aya Soluk. Està propera a l'antiga ciutat grega d'Efes, a l'anomenada Casa de la Verge Maria, i a diversos monuments seljúcides, i per tant és un lloc molt visitat. La basílica local de Sant Joan Apòstol, suposadament seria el lloc d'enterrament del sant que va viure i morir a la ciutat. Es troba al peu del turó Ayasoluk que té construïts diversos edificis el principal dels quals és la mesquita d'estil seljúcida d'Isa Beg I (1375) i la gran fortalesa otomana; al peu del turó el Panayir Daghi (clàssica Pion) on es pot veure la cova on segons la tradició haurien dormit el "set dorments". Al Bülbül Dagh hi ha un petit edifici (Panaya Kapulu) on segons la tradició hauria viscut i mort la Verge Maria. La ciutat té aeroport a uns 3 km.

Història[modifica | modifica el codi]

Efes fou atacada rarament pels àrabs; l'atac més important fou el del 798. Després del 1071 fou ocupada pels seljúcides però recuperada per croats i bizantins el 1097. Vers el 1300 es va fundar el principat d'Aydin que va incloure Efes. Ayasuluk fou visitada per Ibn Battuta el 1333 que diu que tenia 15 portes i era un centre comercial amb consolats venecians i genovesos; es va entrevistar amb l'emir Khizir Beg. Sembla que havia substituït al port de l'antiga Efes que s'havia cobert pels al·luvions del Kaystros. Efes estava a 15 km al sud-est i havia sorgit allí el port de Kishadasi (italià medieval Scala Nova). El 1391 va passar a domini otomà amb tot l'emirat, però derrotats els otomans per Tamerlà el juliol del 1402 a Ankara, l'emirat d'Aydin fou restaurat; el 1425 va retornar als otomans i constituïda en kada del sandjak d'Aydin que després fou integrat al eyalat d'Anadolu, rebatejat més tard wilayat d'Aydin. No obstant la fortalesa d'Ayasuluk estava sota dependència directa del Kapudan Pasha (gran almirall cap de la marina) i agregada com a tal al sandjak de Sughla (Izmir). Els canvis geològics que es van produir a la desembocadura del Kaystros, van tornar a malmetre el port i van crear unes maresmes i la ciutat va declinar progressivament fins a esdevenir només un llogaret als segles XVIII i XIX.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selçuk Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 37° 56′ 59″ N, 27° 22′ 12″ E / 37.94972°N,27.37000°E / 37.94972; 27.37000