Selaginel·la
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
Selaginel·la (Selaginella) és l'únic gènere de la família de les selaginel·làcies.
Malgrat que en total hi ha unes 700 espècies, només dues es troben a Catalunya: Selaginella denticulata de la terra baixa mediterrània i Selaginella selaginoides dels Pirineus.
Etimològicament Selaginella prové del llatí selago- . Plini anomenava així a una espècie de sabina i altres botànics antics anomenaven, igualment, als licopodis. –ella indica en llatí un sufix de diminutiu.
Morfològicament tenen un aspecte semblant al dels licopodis, però solen aparèixer estructures com els rizòfors que surten de les tiges, es claven a terra i produeixen rels. Les fulles es disposen en quatre rengles, de formes i mides molt diverses diverses (generalment de dues menes) i tenen un apèndix basal anomenada lígula. Són plantes heterospòries i, per tant, tenen un protal·lus endospòrics reduïts. Hi ha estròbils de megasporofil·les i microsporofil·les
Algunes espècies de Selaginel·la que viuen en llocs desèrtics, tenen una extraordinària capacitat per a rehidratar-se ràpidament, com l'anomenada Falsa Rosa de Jericó (Selaginella lepidophylla) dels deserts de Mèxic.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selaginel·la |
