Selecció catalana de bàsquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catalunya Catalunya

Flag of Catalonia.svg

Rànquing FIBA (no reconeguda)
Zona FIBA FIBA Europa
Federació nacional Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ)
Entrenador Catalunya Salva Maldonado
Àlies La selecció
Jocs Olímpics
Participacions 0
Medalles Cap
Campionats del món
Participacions 0
Medalles Cap
Eurobasket
Participacions 0
Medalles Cap

La Selecció Catalana de Bàsquet és una selecció esportiva de Catalunya. Competeix sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Basquetbol (FCB). Actualment no està reconeguda internacionalment per la FIBA pel que només pot disputar partits amistosos. Malgrat això, compta amb una llarga trajectòria esportiva que es remunta als anys 20 del segle XX.

Història[modifica | modifica el codi]

1920-1940: Orígens[modifica | modifica el codi]

El 25 de març de 1927 per primera vegada la Selecció Catalana juga un partit internacional.[1] Es va enfrontar a l'Hindú Club de Buenos Aires, un dels millors conjunts de l'època. Els argentins foren els vencedors de forma clara: 50-16. Per la selecció catalana jugaren Moncho, Prats, Rodoreda, Estany, Gelabert i Ramis. Malgrat la derrota, aquest primer enfrontament internacional va servir al combinat català per a aprendre noves tècniques i tàctiques per aquell nou esport, que tot just comptava amb cinc anys de vida a Catalunya.

La segona participació va arribar amb motiu de l'Exposició Universal, el 8 de desembre de 1929. Es va inaugurar una pista a Montjuïc i es va perdre enfront l'Ambrosiana de Milà per 42-29, amb Guix, Romeva, Pla, Colomer, Muscat, Carbonell, Ramis i Domingo. El 13 de juliol de 1930 arriba la primera victòria de la Selecció Catalana, en vèncer el Foyer Alsacien de Mulhouse, 5 cops campió francès i imbatut des de 1927, per 29-26. Els artífexs d'aquella victòria foren: Muscat, Pla, Carbonell, Colomer i Guix. El 17 de juliol de 1932, Catalunya derrota el CA Colonne francès per 31 a 22, amb Carbonell, Martínez, Muscat, Guix, Tomàs i Massagué.

A l'abril del 1933, la Federació contacta amb l'AS Bourse de París i derrota els equips B i A per 40-12 i 30-23 respectivament. Hi jugaren Brotons, Martínez, Carbonell, Muscat, Font, Tomàs i Arnaud. Aquest any, patrocinat pel diari L'Instant, es disputa a la pista del Gran Price el primer enfrontament Catalunya-Castella amb victòria castellana per 29-33. Els catalans foren Maunier, Font, Mitchell, Muscat, Brotons, Tomàs i Martínez.

El 1935 es disputà el Campionat d'Europa a Ginebra. La selecció espanyola, amb Muscat, Maunier i Carbonell, va quedar segona, perdent la final amb Letònia per 24-18. Aquell mateix any, el 31 de maig, a Ginebra, la Selecció Catalana derrota la de Ginebra per 29-25 amb Maunier, Font, Carbonell, Muscat i Arnaud.

El 1936 es disputa un Torneig Interciutats a Ginebra amb els equips de Barcelona, Brussel·les, Lieja, Berna, Lausana, Ginebra, París, Berlín, Varsòvia, Lió, Madrid i Mulhouse. Els resultats foren els següents:

  • Barcelona 24 - Varsòvia 38
  • Barcelona 50 - Berna 11
  • Barcelona 52 - Lieja 14
  • Barcelona 35 - Madrid 12
  • Barcelona 19 - Mulhouse 36
  • Barcelona 16 - Ginebra 32

La selecció catalana es classificà al final en un meritori 4rt lloc, per darrere de Varsòvia (primera) i per davant de Madrid (vuitena).

L'any 1937, la Selecció Espanyola, formada pràcticament per jugadors catalans, participa en la III Olimpíada Obrera a Anvers i aconsegueix el títol de campió, vencent França a al final per 24-23. Els jugadors catalans foren Martínez, Mirambell, Brotons, Vila, Centelles, Ramon, Redon i Dalmau. Cal destacar que amb França hi jugaren els catalano-francesos Arnaud i Maunier.

La Guerra Civil representa una forta ruptura per la selecció catalana de la mateixa manera que per tot el bàsquet català. Tot i això va jugar alguns partits aïllats com el Juventus de Sabadell 42 - Selecció Catalana 23.

Pel que fa a les noies, el debut de la Selecció Catalana femenina tingué lloc el 3 d'agost de 1935 en imposar-se a l'Algèria Sports per 20-17. Van jugar Valls, Cabanes, Sugrañes, Mirapeix, Franco i Morros.

1940-1970: Temps de dictadura[modifica | modifica el codi]

Conclosa la guerra continua, amb força dificultats, la trajectòria de la Selecció Catalana.

Al Gran Price de Barcelona, la Selecció Catalana femenina derrotà per 25 a 9 el RCD Espanyol, l'any 1941. A la selecció jugaren Olivart, Soley, Morros, Jordà i Vàsquez.

L'any 1942, podem destacar el triomf enfront l'Urania Genève Sport per 28-11, amb Martínez, Vidal, Carretero, Maneja, Kucharski i Ferrando, dins d'un festival organitzat per Educación y Descanso.

El 1944, doble confrontació catalano-castellana. Al Gran Price de Barcelona, Catalunya 55 - Castella 44. Al Frontón Recoletos de Madrid, Castella 34 - Catalunya 32. Els catalans foren Martínez, Vidal, Maneja, Carretero, Kucharski, Duñach, Esteve, Peón, Ferrando i Carreras. Una nova confrontació tingué lloc el febrer de 1947, al Frontón Fiesta Alegre de Madrid, amb victòria catalana per 26 a 21. Els catalans foren, Martín, Carreras, Galvé, Ferrando, Kucharski, Dalmau, Baró i Pagan.

El 1947 la Federació Espanyola va rebre la invitació per participar en el Torneig de Niça. Es va decidir enviar la Selecció Catalana amb Bassó, Martín, els germans Carreras, Ollé, Gubern, Dalmau, Navarrete, Baró, Maneja, Galvé i Ferrando; sota les ordres de Ferran Font. Hi participaren també el Virtus Bologna, Urania Genève, AS de Mònaco, la Selecció Francesa, i Erste Dieragige d'Amsterdam. La selecció catalana va classificar-se en segona posició. El setembre d'aquell any la Federació Catalana va celebrar el 25è aniversari amb un torneig disputat a Montjuïc amb la participació de l'AS Mónaco i el Villeurbanne.

El 1951 Catalunya s'enfronta al Montgat en l'homenatge a Arno Jager. El 6 de gener d'aquell any, a Madrid, Castella 37 - Catalunya 33. Uns mesos més tard a la plaça de braus de Las Arenas de Barcelona, Catalunya 39 - Castella 37. Aquell mateix any, el campió argentí, Palermo venç Catalunya per 42 a 47. El gener de 1952, el campió brasiler, Flamengo, també viatja a Catalunya i derrota la selecció al Pavelló d'Esports de la Gran Via. El 1953 Castella derrota Catalunya a Madrid (64-55) i a Barcelona (60-66).

Un cop acabats els Jocs del Mediterrani, el 2 de gener de 1956 a Barcelona, Catalunya 84 - Castella 74, amb en Canal, Dalmau, Brunet, els germans Martínez, Faxeda, Bonareu, González, Lloret i Ballesté. La selecció espanyola, amb molts catalans (Kucharski, Canal, Brunet, Hernández, Bonareu, Alfons i Josep Lluís Martínez) havia resultat vencedora dels esmentats jocs disputats a Barcelona el 1955. En plena eufòria pel bàsquet, els americans del NATS de Syracuse van meravellar a Montjuïc enfront les seleccions de Catalunya i Espanya i el YCO Elizalde de Manila també derrota la selecció catalana. El 4 de març de 1957 es disputa un memorable Castella-Catalunya amb 89-86 després de dues pròrrogues. Els catalans foren Canal, Kucharski, Bonareu, Bonet, Enseñat, Lluís, Messeguer, Auladell, Soro i Lloret.

Malgrat aquests encontres, la Selecció Catalana no va tenir pràcticament actuacions durant el franquisme el que suposà una important aturada respecte al gran impuls que havia iniciat a les dècades anteriors. A més, el naixement de la Lliga va afavorir d'un mode directe l'enfrontament entre clubs, en lloc dels de seleccions. Així els tradicionals Catalunya-Castella dels anys 40 i 50 deixaren de disputar-se.

1970-2000: La represa[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada de l'autonomia, la Federació Catalana torna a emprendre l'activitat de la selecció nacional. Això es produeix l'abril de 1980 amb quatre partits contra la Selecció d'Euskadi. Els resultats foren, a Valls : Catalunya 102-Euskadi 84 ; a Vic : Catalunya 99-Euskadi 92 ; a Vitòria : Catalunya 101-Euskadi 96 i a Bilbao : Catalunya 124-Euskadi 129.

El 28 d'aquell més, Catalunya s'enfrontà a la Unió Soviètica a Badalona, perdent per 97-109 amb el que era un dels millors equips del moment. En la selecció hi participaren els següents jugadors : Costa, Mora, Filbà, Delgado, Estrada, Epi, Jiménez, Creus, Alcañiz, Germán, Garcia i López Abril.

Però malgrat aquest primer intent, la selecció no ha pogut tenir un desenvolupament més o menys programat. L'atapeïment dels calendaris espanyol i internacional fan pràcticament impossible disposar de dates i jugadors per jugar els partits.

El juny de 1982 es disputa el Trofeu Barcelona amb els següents resultats:


Trofeu Barcelona
Partit Resultats
Catalunya - Brasil 81 - 76
Txecoslovàquia - França 88 - 78
Catalunya - França 111 - 98
Brasil - Txecoslovàquia 85 - 76
Catalunya - Txecoslovàquia 110 - 94
França - Brasil 121 - 116
Campiona : Catalunya

Catalunya en resultà vencedora amb els jugadors: Solozábal, Flores, Epi, Jiménez, De la Cruz, Estrada, Pagès, Creus, Delgado i Costa.

Pau Gasol

El 26 de desembre de 1987, Catalunya va perdre amb la potentíssima Iugoslàvia per 95-120. Els internacionals foren: Jofresa, Epi, Creus, Crespo, Freixenet, Ferran Martínez, Pagès, Trumbo, White i Pardo.

El 24 de maig de 1992 la Selecció Catalana perdé amb Croàcia a Badalona per 118-82. Per Catalunya formaren: Villacampa, Rosa, Morales, Ferran Martínez, Solozábal, Ruf, Rafael Jofresa, Tomàs Jofresa, Talaveron, Pérez, Cargol i Ortiz.

El 1999 la selecció disputa un amistós a Manresa on s'enfronta al TDK Manresa en partit d'homenatge a Joan Creus.

2000-actualitat[modifica | modifica el codi]

El dia 27 de juny del 2002 es va batre el rècord d'assistència en l'esport de la cistella a l'estat espanyol amb els 16.471 espectadors que van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona per a veure Catalunya. En l'aspecte esportiu tant la selecció masculina com la femenina es van imposar a Croàcia per 82-75 i 76-62 respectivament. L'acte es va muntar per celebrar els 75 anys del primer partit de la selecció catalana i comptà amb la presència destacada de Pau Gasol.

Rudy Fernàndez jugà també amb la selecció
Joan Carles Navarro jugador de la selecció

El 30 de juny de 2005 al Pavelló Olímpic de Badalona es disputaren els darrer partits de la selecció catalana (a data de juny del 2006). La selecció masculina s'imposà a Cuba per 101 a 70. Per la seva banda, la selecció femenina catalana va perdre amb Cuba per 68-78 en partit que serví d'homenatge a la gran jugadora Marta Valls.


Copa de les Nacions de bàsquet[modifica | modifica el codi]

Des del 2008 les federacions catalana, basca i gallega organitzen la Copa de les Nacions, tant en bàsquet femení com en masculí. L'únic primer lloc obtingut per la Selecció Catalana va ser en la III Copa de les Nacions (edició de 2010) en derrotar en la final a Lituània per 78-67.

L'equip[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història han passat jugadors d'alta qualitat per la selecció catalana, i actualment n'hi ha de molt destacats, com ara Marc Gasol, Pau Gasol, Rudy Fernàndez, Joan Carles Navarro, Raül Lòpez, o Ricky Rubio (tots els quals han jugat o juguen a l'NBA).

De tota manera, l'oposició del CSD al reconeixement internacional de la selecció catalana n'invalida la participació en partits oficials, i fa que normalment la selecció no pugui mostrar tot el seu potencial.

Així, l'equip que va participar en l'última Copa de les Nacions (edició de 2010) fou:[2]

Dorsal Jugador Posició Club
5 Daniel Rodríguez Base Servindustria Tarragona 2017
7 Marc Blanch Aler Bàsquet Mallorca
8 Joaquim Colom Base Ayuda en Acción Fuenlabrada
9 Roger Fornas Pivot BC River Andorra
10 Xavier Rabaseda Aler CB Cornellà
11 Andreu Matalí Pivot BC River Andorra
12 Josep Ortega Pivot CB Sant Josep Girona
15 Edgar San Epifanio Aler CB Cornellà
16 Guillem Rubio Pivot Unicaja Màlaga
23 David Navarro Escorta CB Sant Josep Girona
- Salva Maldonado Entrenador Ayuda en Acción Fuenlabrada

Jugadors seleccionables amb la selecció catalana[modifica | modifica el codi]

El potencial real dels jugadors catalans a la selecció catalana és molt superior, així alguns jugadors seleccionables són,

# Nom Alçada Club
Bases
1 Víctor Sada 1,93m Catalunya FC Barcelona
2 Ricky Rubio 1,90 m Estats Units Minnesota Timberwolves
3 Raül López 1,82 m País Basc CB Bilbao Berri
4 Albert Oliver 1,88 m Espanya CB Gran Canaria
5 Josep Franch 1,90 m Catalunya Cajasol Sevilla
6 Pau Ribas 1,93 m País Valencià València Bàsquet
Escortes
7 Ferran Laviña 1,93 m Catalunya FC Barcelona B
8 Rafael Martínez 1,90 m País Valencià València Bàsquet
9 Roger Grimau 1,96 m País Basc CB Bilbao Berri
10 Àlex Llorca 1,92 m Catalunya Força Lleida Club Esportiu
Alers
11 Joan Carles Navarro 1,92 m Catalunya FC Barcelona
12 Àlex Mumbrú 2,02 m País Basc CB Bilbao Berri
13 Sergi Vidal 1,99 m Espanya Unicaja de Màlaga
14 Jordi Grimau 1,95 m Espanya CB Murcia
15 Ivan Garcia 2,05 Galícia Club Ourense Baloncesto
Aler-pivot
17 Guillem Rubio 2,02 m País Basc Gipuzkoa Basket
18 Jordi Trias 2,06 m Andorra Bàsquet Club Andorra
19 Albert Miralles 2,06 m Catalunya Joventut de Badalona
20 Xavi Rey 2,08 m Espanya CB Gran Canaria
Pivots
21 Marc Gasol 2,15 m Estats Units Memphis Grizzlies
22 Pau Gasol 2,15 m Estats Units Los Angeles Lakers
23 Nacho Llovet 2,01 m Catalunya Joventut de Badalona
24 Albert Moncasi 2,10 m País Valencià CB Lucentum Alacant

Pavellons[modifica | modifica el codi]

Els següents pavellons han estat utilitzats per disputar partits de la selecció catalana:[cal citació]

Pavelló Capacitat
Palau Sant Jordi 17.000
Pavelló Olímpic de Badalona 12.500
Palau Blaugrana 8.250

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guiu i Torras, Joan; Gasulla, Albert. Selecció catalana - Hindú Club de Buenos Aires: 80 anys : primer partit internacional de Catalunya, 25 de març de 1927. Fundació del Bàsquet Català, 2007. 
  2. «Plantilla III Copa de les Nacions (PDF)».