Selecció de bàsquet d'Espanya
Espanya  España |
|
|
|
|
| Rànquing FIBA | 3r |
|---|---|
| Zona FIBA | FIBA Europa |
| Federació nacional | Federació Espanyola de Basquetbol (FEB) |
| Entrenador | Juan Antonio Orenga |
| Àlies | La ÑBA, La roja |
| Jocs Olímpics | |
| Participacions | 10 |
| Medalles | Plata (1984), Plata (2008), Plata (2012) |
| Campionats del món | |
| Participacions | 9 |
| Medalles | Or (2006) |
| Eurobasket | |
| Participacions | 26 |
| Medalles | Or (2009) Plata (1935, 1973, 1983, 1999, 2003, 2007) Bronze (1991, 2001) |
La Selecció espanyola de bàsquet és l'equip format per jugadors de nacionalitat espanyola que representen la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) a les competicions internacionals organitzades per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) i el Comitè Olímpic Internacional (COI): els Jocs Olímpics, el Campionat mundial de Bàsquet i l'Eurobàsquet, entre altres.
Taula de continguts |
Selecció masculina [modifica]
La Selecció espanyola és hui dia la tercera millor selecció del món, segons el rànquing que el·labora la FIBA.[1]
La selecció espanyola es va formar, com equip nacional, en 1935, a fi de participar en el primer Campionat d'Europa de la història, el disputat a Ginebra l'estiu de 1935, i en el qual va assolir una històrica segona posició. El primer partit de la història de la selecció va ser un amistós disputat setmanes abans de l'Europeu, el 1935, en el qual es va enfrontar a la selecció de Portugal. L'èxit de l'Eurobasket va donar a la Selecció la possibilitat de participar en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936, els primers en què va haver-hi competició de bàsquet. Espanya, subcampiona d'Europa, era una de les favorites a aconseguir medalla, però no va poder assistir als Jocs a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola dies abans de l'inici dels Jocs.
L'èxit més important a la història de la selecció espanyola va ser la victorià al Campionat Mundial de Bàsquet celebrat a Japó el 2006, guanyant la final (47-70).[2] Pocs dies després d'este triomf aconsegueix el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.[3]
A més d'este campionat, la selecció va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Los Ángeles al 1984, com també hi va aconseguir huit medalles al Eurobasket: sis de plata i dos de bronze, i als Jocs Mediterranis va guanyar la medalla d'or al 1955, la de plata al 1987 i la de bronze al 2005. L'any 2008 va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín en un partit contra els Estats Units (107-118). L`última medalla que ha guanyat ha sigut la d'or del Eurobasket del 2009, que va jugar la final contra Sèrbia amb el resultat de 85-63.
Plantilla actual [modifica]
- Selecció convocada per als Jocs Olímpics de 2012
| Dorsal | Jugador | Posición | Naixement | Alçada | Equip |
|---|---|---|---|---|---|
| 4 | Pau Gasol | Aler pivot (4) | Sant Boi (Barcelona), 1980 | 2,15 m. | Los Angeles Lakers |
| 5 | Rudy Fernández | Escorta (2) | Palma de Mallorca, 1985 | 1,95 m. | Real Madrid |
| 6 | Sergio Rodríguez | Base (1) | Tenerife 1986 | 1,91 m. | Real Madrid |
| 7 | Juan Carlos Navarro | Escorta (2) | Sant Feliu (Barcelona), 1980 | 1,92 m. | FC Barcelona |
| 8 | José Manuel Calderón | Base (1) | Villanueva de la Serena (Badajoz) 1981 | 1,91 m. | Detroit Pistons |
| 9 | Felipe Reyes | Pivot (5) | Còrdova, 1980 | 2,06 m. | Real Madrid |
| 10 | Víctor Claver | Aler (3) | València, 1988 | 2,05 m. | Portland Trail Blazers |
| 11 | Fernando San Emeterio | Aler (3) | Santander 1984 | 1,99 m. | Saski Baskonia |
| 12 | Sergi Llull | Escorta (2) | Maó (Menorca) 1987 | 1,90 m. | Real Madrid |
| 13 | Marc Gasol | Pivot (5) | Sant Boi (Barcelona), 1985 | 2,15 m. | Memphis Grizzlies |
| 14 | Serge Ibaka | Aler pivot (4) | Brazzaville, República del Congo 1989 | 2,08 m. | Oklahoma City Thunder |
| 15 | Víctor Sada | Base (1) | Badalona (Barcelona), 1984 | 1,92 m. | FC Barcelona |
Selecció femenina [modifica]
La secció femenina de la selecció espanyola no va aconseguir classificar-se per a mundials fins al Campionat mundial de bàsquet femení celebrat el 1994 a Austràlia, després de guanyar el Europeu de Perusa al 1993, però des de llavors no sols es va classificar per als tres campionats següents, sino que també va aconseguir un vuitena posició al Campionat mundial de bàsquet femení de 1994 celebrat a Australia, i dues cinquenes posicions consecutives al Campionat d'Alemanya 1998 i Xina 2002. La secció femenina de la selecció espanyola ocupa el sisé lloc al rànquing de la FIBA.[4]
A més de l'or al campionat europeu de 1993, la selecció femenina va guanyar la medalla de plata a l'europeu del Campionat Europeu de Bàsquet Femení de 2007 i tres bronzes europeus consecutius al 2001, 2003 i 2005, com també un altre bronze als Jocs Mediterranis de 2005.
Altres seleccions [modifica]
La Federació Espanyola de Bàsquet hi te, també, una Selecció Espanyola Sènior, a més de les seleccions com les "Sènior B", "sub-20", "sub-18", "sub-16" i "sub-15" (masculines i femenines). A la secció femenina, també hi ha una categoria més, la "sub-19".
Controvèrsia [modifica]
Actualment està formada en gran part per jugadors de la província de Barcelona, que no poden jugar amb la selecció catalana de basquetbol ja que no està reconeguda internacionalment, tot i l'ampli suport d'una part de la població per tal que hi hagi seleccions catalanes.[5][6] Segons la Llei espanyola 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consejo Superior de Deportes autoritzar la inscripció en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la FIBA, de les federacions espanyoles, sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors; també té la competència de permetre la participació de les seleccions espanyoles a competicions internacionals.[7]
Pel que fa a Catalunya, la competència és del Parlament de Catalunya que te competències plenes en matèria d'esport i que va legislar el 31 de juliol del 2000 al respecte, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d’àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació" Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya diu al article 25.2 "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya", essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de 20 seleccions catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consejo Superior de Deportes i la federació espanyola permeten a les seleccions catalanes disputar partits, encara que eviten que juguin contra la selecció estatal o a dates designades per partits de les seleccions membres de la FIFA.
Referències [modifica]
- ↑ (anglès) Ranking FIBA masculí
- ↑ (castellà) Crónica final mundial 2006
- ↑ (castellà) Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2006
- ↑ (anglès) Ranking FIBA femenino
- ↑ «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes» (en català). [Consulta: 13/12/2009].
- ↑ http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf Llei de l'esport a Catalunya
- ↑ «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en castellà). noticiasjuridicas.com. [Consulta: 13/12/2009].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció de bàsquet d'Espanya |
|
|||||
