Selecció de futbol d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Selecció de futbol d'Espanya
Bandera de Selecció de futbol d'Espanya
Àlies La Roja, La Furia Roja[1]
Associació Real Federación Española de Fútbol
Confederació UEFA
Seleccionador Vicente del Bosque (2008-)
Capità Iker Casillas
Més participacions Iker Casillas (153)
Màxim golejador David Villa (56)[2]
Classificació FIFA 1r[3]
Millor clas. FIFA 1 (juliol de 2008 – juny de 2009, octubre de 2009 – març de 2010, juliol de 2010 -)
Pitjor clas. FIFA 25 (març de 1998)
Equipació
Primera equipació
Equipació
Segona equipació
Primer partit
Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Espanya 1 - 0 Dinamarca Dinamarca
(Estadi de La Butte, Brussel·les, Bèlgica; 28/8/1920)
Major victòria
Segona República Espanyola Espanya 13 - 0 Bulgària Bulgària
(Chamartín, Madrid, Espanya; 21/5/1933)
Major derrota
Bandera de l'Estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Espanya 1 - 7 Itàlia Itàlia
(Estadi Olímpic, Amsterdam, P. Baixos; 4/6/1928)
Copa del Món
Participacions 13 (Primera en 1934)
Millor resultat Campió (2010)
Eurocopa
Participacions 9 (Primera en 1964)
Millor resultat Campió (1964, 2008 i 2012)
Copa Confederacions
Participacions 2 (Primera en 2009)
Millor resultat Tercera (2009)
Jocs Olímpics d'estiu
Participacions 10 (Primera en 1920)
Millor resultat Medalla d'or Medalla d'or (1992)
Manolo el del Bombo, cèlebre aficionat de la selecció espanyola.

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja,[4] La fúria roja,[5] o als seus inicis com La fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.[6]

Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.

Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sudàfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionats d'Europa, guanyant-ne tres, al 1964, 2008 i 2012 i aconseguint el sots-campionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua.[7] i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.[8]

Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.

La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.

A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0. Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Va repetir campionat d'Europa el 2012 guanyant a la final per 4-0 a Itàlia.

El seu major èxit als Jocs Olímpics d'estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.

Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.

El 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.

Participacions a la Copa del Món[modifica | modifica el codi]

  • 1930 - No hi participà
  • 1934 - Quarts de final - 5è lloc
  • 1938 - Retirada durant la qualificació per la Guerra Civil
  • 1950 - Lligueta final - 4t lloc
  • 1954 - No s'hi classificà
  • 1958 - No s'hi classificà
  • 1962 - Primera fase - 13è lloc
  • 1966 - Primera fase - 10è lloc
  • 1970 - No s'hi classificà
  • 1974 - No s'hi classificà
  • 1978 - Primera fase - 10è lloc
  • 1982 - Segona fase - 12è lloc
  • 1986 - Quarts de final - 7è lloc
  • 1990 - Vuitens de final - 12è lloc
  • 1994 - Quarts de final - 8è lloc
  • 1998 - Primera fase - 17è lloc
  • 2002 - Quarts de final - 5è lloc
  • 2006 - Vuitens de final - 9è lloc
  • 2010 - Campió
  • 2014 -

Participacions a l'Eurocopa[modifica | modifica el codi]

  • 1960 - Retirada durant la qualificació
  • 1964 - Campió
  • Des de 1968 a 1976 - No es classificà
  • 1980 - Primera fase - 7è lloc
  • 1984 - Final - 2n lloc
  • 1988 - Primera fase - 6è lloc
  • 1992 - No s'hi classificà
  • 1996 - Quarts de final - 6è lloc
  • 2000 - Quarts de final - 5è lloc
  • 2004 - Primera fase - 10è lloc
  • 2008 - Campió
  • 2012 - Campió

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Actualitzades el 25 de juny de 2013.
  • Primer partit
28 d'agost de 1920 Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Espanya 1–0 Dinamarca Dinamarca Estadi de La Butte, Brussel·les, (Bèlgica)
Patricio (54')


  • Victòria més gran
21 de maig de 1933 Segona República Espanyola Espanya 13–0 Bulgària Bulgària Chamartín, Madrid, (Espanya)
Chacho (6', 9', 21', 68', 77' i 87')
Elícegui (41', 43' i 59')
Luís Regueiro (29' i 76')
Bosch (85')
Mishtalov (46' p.p.)


  • Derrota més gran
4 de juny de 1928 Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931) Espanya 1–7 Itàlia Itàlia Estadi Olímpic, Amsterdam, (Països Baixos)
Yermo (49') Magnozzi (14')
Schiavo (18')
Baloncieri (25')
Bernardini (39')
Rivolta (71')
Levratto (75' i 82')


Plantilla actual[modifica | modifica el codi]

Nota: S'utilitzen banderes autonòmiques pels territoris de parla catalana i banderes estatals per la resta.

Plantilla seleccionada per a disputar la Copa Confederacions 2013 al juny del 2013. Les dades s'han actualitzat el 25 de juny.

# Nom Data de naixement Club Partits (gols) Debut
Porters
1 Iker Casillas 20 de maig de 1981 (32 anys) Espanya Real Madrid 146 0(0) contra Suècia, 6 de juny de 2000
23 José Manuel Reina 31 d'agost de 1982 (30 anys) Anglaterra Liverpool FC 028 0(0) contra Uruguai, 17 d'agost de 2005
12 Víctor Valdés 14 de gener de 1982 (31 anys) Catalunya FC Barcelona 015 0(0) contra Corea del Sud, 3 de juny de 2010
Defenses
15 Sergio Ramos 30 de març de 1986 (27 anys) Espanya Real Madrid 106 0(9) contra Xina, 26 de març de 2005
3 Gerard Piqué 2 de febrer de 1987 (26 anys) Catalunya FC Barcelona 055 0(4) contra Anglaterra, 11 de febrer de 2009
17 Álvaro Arbeloa 17 de gener de 1983 (30 anys) Espanya Real Madrid 050 0(0) contra Itàlia, 26 de març de 2008
2 Raül Albiol 4 de setembre de 1985 (27 anys) Espanya Real Madrid 040 0(0) contra Dinamarca, 13 d'octubre de 2007
18 Jordi Alba 21 de març de 1989 (24 anys) Catalunya FC Barcelona 020 0(4) contra Escòcia, 11 d'octubre de 2011
19 Nacho Monreal 26 de febrer de 1986 (27 anys) Anglaterra Arsenal FC 013 0(0) contra Macedònia, 12 d'agost de 2009
5 César Azpilicueta 28 d'agost de 1989 (23 anys) Anglaterra Chelsea FC 003 0(0) contra l'Uruguai, 6 de febrer de 2013
Migcampistes
8 Xavi Hernández 25 de gener de 1980 (33 anys) Catalunya FC Barcelona 124 (12) contra Països Baixos, 15 de novembre de 2000
6 Andrés Iniesta 11 de maig de 1984 (29 anys) Catalunya FC Barcelona 085 (11) contra Romania, 27 de maig de 2006
10 Cesc Fàbregas 4 de maig de 1987 (26 anys) Catalunya FC Barcelona 083 (13) contra Costa d'Ivori, 1 de març de 2006
16 Sergio Busquets 16 de juliol de 1988 (24 anys) Catalunya FC Barcelona 057 0(0) contra Turquia, 1 d'abril de 2009
20 Santi Cazorla 13 de desembre de 1984 (28 anys) Anglaterra Arsenal FC 056 0(9) contra Perú, 31 de maig de 2008
4 Javi Martínez 2 de setembre de 1988 (24 anys) Alemanya Bayern de Munic 012 0(0) contra Aràbia Saudita, 29 de maig de 2010
Davanters
9 Fernando Torres 20 de març de 1984 (29 anys) Anglaterra Chelsea FC 104 (36) contra Portugal, 6 de setembre de 2003
7 David Villa 3 de desembre de 1981 (31 anys) Espanya Atletico de Madrid 091 (57)[2] contra San Marino, 9 de febrer de 2005
21 David Silva 8 de gener de 1986 (27 anys) Anglaterra Manchester City 074 (20) contra Romania, 15 de novembre de 2006
11 Pedro Rodríguez 28 de juliol de 1987 (25 anys) Catalunya FC Barcelona 029 (13) contra Aràbia Saudita, 29 de maig de 2010
13 Juan Mata 28 d'abril de 1988 (25 anys) Anglaterra Chelsea FC 027 0(8) contra Turquia, 28 de març de 2009
22 Jesús Navas 21 de novembre de 1985 (27 anys) Anglaterra Manchester City 026 0(2) contra Argentina, 14 de novembre de 2009
14 Roberto Soldado 27 de maig de 1985 (28 anys) Londres Tottenham Hotspur FC 011 0(6) contra Letònia, 2 de juny de 2007

Recentment convocats[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han estat convocats durant els darrers dotze mesos.

# Nom Data de naixement Club Partits (gols) Debut Darrera convocatòria
Porters
David de Gea 7 de novembre de 1990 (22 anys) Anglaterra Manchester United 000 0(0) encara no ha debutat contra França, 27 de març del 2013
Defenses
Carles Puyol Capità 13 d'abril de 1978 (35 anys) Catalunya FC Barcelona 100 0(3) contra Països Baixos, 15 de novembre de 2000 contra l'Uruguai, 6 de febrer del 2013
Juanfran Torres 9 de maig de 1985 (27 anys) Espanya Atlético de Madrid 005 0(0) contra Sèrbia, 26 de maig de 2012 contra el Panamà, 14 de novembre del 2012
Martín Montoya 14 d'abril de 1991 (22 anys) Catalunya FC Barcelona 000 0(0) encara no ha debutat contra el Panamà, 14 de novembre del 2012
Migcampistes
Xabi Alonso 25 de novembre de 1981 (31 anys) Espanya Real Madrid 107 (15) contra Equador, 30 d'abril de 2003 pre-convocatòria per a la Copa Confederacions 2013, 2 de juny de 2013
Javi García 8 de febrer de 1987 (26 anys) Anglaterra Manchester City 001 0(0) contra Sèrbia, 26 de maig de 2012 pre-convocatòria per a la Copa Confederacions 2013, 2 de juny de 2013
Beñat Etxebarria 19 de maig de 1987 (26 anys) Espanya Betis 004 0(0) contra Sèrbia, 26 de maig de 2012 pre-convocatòria per a la Copa Confederacions 2013, 2 de juny de 2013
Mario Suárez 24 de febrer de 1987 (26 anys) Espanya Atlético de Madrid 001 0(0) contra l'Uruguai, 6 de febrer de 2013 contra l'Uruguai, 6 de febrer del 2013
Markel Susaeta 14 de desembre de 1987 (24 anys) Espanya Athletic Club 001 0(1) contra Panamà, 14 de novembre de 2012 contra el Panamà, 14 de novembre del 2012
Davanters
Álvaro Negredo 20 d'agost de 1985 (27 anys) Anglaterra Manchester City 014 0(6) contra Armènia, 10 d'octubre de 2009 contra França, 27 de març del 2013
Isco Alarcón 21 d'abril de 1992 (20 anys) Espanya Real Madrid 001 0(0) contra l'Uruguai, 6 de febrer de 2013 contra França, 27 de març del 2013
Fernando Llorente 26 de febrer de 1985 (28 anys) Italia Juventus 021 0(7) contra Xile, 19 de novembre de 2008 contra Puerto Rico, 15 d'agost de 2012

Jugadors[modifica | modifica el codi]

Actualitzat el 25 de juny del 2013. Jugadors en actiu en negreta.

Jugadors amb més participacions[modifica | modifica el codi]

# Nom Periode Participacions
1 Iker Casillas 2000- 146
2 Andoni Zubizarreta 1985-1998 126
3 Xavi Hernández 2000- 124
4 Xabi Alonso 2003- 107
5 Sergio Ramos 2005- 106
6 Fernando Torres 2003- 104
7 Raúl González 1996-2007 102
8 Carles Puyol 2000- 100
9 David Villa 2005- 91
10 Fernando Hierro 1989-2002 89
11 Andrés Iniesta 2006- 85
12 Cesc Fàbregas 2006- 83
13 José Antonio Camacho 1975-1988 81
14 Rafael Gordillo 1978-1988 75
15 David Silva 2006- 74
16 Emilio Butragueño 1984-1992 69
Carlos Marchena 2002-2011 69
18 Luis Arconada 1977-1985 68
19 Míchel 1985-1992 66
20 Luis Enrique 1991-2002 62
Miguel Ángel Nadal 1991-2002 62
22 Víctor Muñoz 1981-1988 60
Joan Capdevila 2002-2011 60
24 Sergio Busquets 2009- 57
25 Carlos Santillana 1975-1985 56
Julio Salinas 1986-1996 56
Sergi Barjuán 1994-2002 56
Santi Cazorla 2008- 56
29 Gerard Piqué 2009- 55
30 Rafael Alkorta 1990-1998 54
Abelardo Fernández 1991-2001 54
32 Joseba Etxeberria 1997-2004 53
Míchel Salgado 1998-2006 53

Jugadors amb més gols[modifica | modifica el codi]

Posició Jugador Periode Gols (partits)
1 David Villa 2005- 57 [2] (91)
2 Raúl González 1996-2007 44 (102)
3 Fernando Torres 2003- 36 (104)
4 Fernando Hierro 1989-2002 30 (89)
5 Fernando Morientes 1998-2007 27 (47)
6 Emilio Butragueño 1984-1992 26 (69)
7 Alfredo Di Stéfano 1957-1961 23 (31)
Julio Salinas 1986-1996 23 (56)
9 Míchel 1985-1992 21 (66)
10 Zarra 1945-1951 20 (20)
David Silva 2006- 20 (74)
12 Isidro Lángara 1932-1936 17 (12)
13 Luis Regueiro 1927-1936 16 (25)
Pirri 1966-1978 16 (41)
15 Santillana 1975-1985 15 (56)
Xabi Alonso 2003- 15 (107)
17 Luis Suárez 1957-1972 14 (23)
18 Estanislau Basora 1949-1957 13 (22)
Pedro Rodríguez 2010- 13 (29)
Julen Guerrero 1993-2006 13 (41)
Cesc Fàbregas 2006- 13 (83)
22 Joseba Etxeberria 1997-2004 12 (53)
Luis Enrique 1991-2002 12 (62)
Xavi Hernández 2000- 12 (124)
25 Kubala 1953-1961 11 (19)
Alfonso 1992-2000 11 (38)
Amancio 1962-1974 11 (42)
Andrés Iniesta 2006- 11 (85)
29 Poli Rincón 1983-1986 10 (22)
Dani 1977-1981 10 (25)
Agustín Gaínza 1945-1955 10 (33)

Seleccionadors[modifica | modifica el codi]

Actualitzat el 25 de juny del 2013.
Seleccionador Període Partits Guanyats Empatats Perduts Gols a favor Gols en contra % Partits guanyats
Francesc Bru 1920 5 4 0 1 9 5 80,00%
Julián Ruete 1921-1922 4 4 0 0 11 2 100,00%
José Ángel Berraondo 1921-1928 6 2 3 1 14 12 33,33%
Manuel Castro González 1921-1927 10 9 0 1 21 7 90,00%
José María Mateos 1922-1933 23 16 3 4 64 24 69,56%
Salvador Díaz Iraola 1922 1 1 0 0 4 0 100,00%
Luis Argüello Brage 1923 2 1 0 1 3 1 50,00%
Pedro Parages 1923-1924 3 1 1 1 3 1 33,33%
José García Cernuda 1923-1924 2 1 1 0 3 0 50,00%
Luis Colina Álvarez 1924 1 1 0 0 2 1 50,00%
José Rosich Rubiera 1924 1 1 0 0 2 1 50,00%
Julián Olave Videa 1924 1 1 0 0 2 1 50,00%
Fernando Gutiérrez Alzaga 1925 3 3 0 0 6 0 100,00%
Ricardo Cabot Montalt 1925 2 2 0 0 2 0 100,00%
Ezequiel Montero Román 1926-1927 4 3 0 1 9 5 75,00%
Fred Pentland 1929 1 1 0 0 ? ? 100,00%
Amadeo García Salazar 1934-1936 12 6 2 4 30 15 50,00%
Eduardo Teus López 1941-1942 6 3 2 1 15 10 50,00%
Jacinto Quincoces 1945 2 1 1 0 6 4 50,00%
Luis Casas Pasarín 1946 1 0 0 1 0 1 0,00%
Pablo Hernández Coronado 1947-1962 6 2 0 4 9 10 33,33%
Guillermo Eizaguirre 1948-1956 19 8 6 5 40 33 42,10%
Félix Quesada 1951 3 1 2 0 9 6 33,33%
Luis Iceta 1951 3 1 2 0 9 6 33,33%
Paulino Alcántara 1951 3 1 2 0 9 6 33,33%
Ricardo Zamora 1952 2 1 1 0 6 0 50,00%
Pedro Escartín 1952-1961 12 7 3 2 18 10 58,33%
Luis Iribarren Cavanilles 1953-1954 4 1 2 1 8 6 25,00%
Ramón Melcón Bartolomé 1955 2 0 1 1 2 3 0,00%
José Luis del Valle 1955 1 1 0 0 3 0 100,00%
Emilio Jiménez Millas 1955 1 1 0 0 3 0 100,00%
Juan Touzón Jurjo 1955 1 1 0 0 3 0 100,00%
Manuel Meana 1957-1959 12 7 3 2 35 16 58,33%
José Luis Costa 1959-1960 12 8 0 4 35 21 66,66%
José Luis Lasplazas 1959-1960 12 8 0 4 35 21 66,66%
Ramón Gabilondo 1959-1960 12 8 0 4 35 21 66,66%
José Villalonga 1962-1966 22 9 5 8 35 28 40,90%
Domènec Balmanya 1966-1968 11 4 3 4 11 9 36,36%
Eduardo Toba 1968-1969 4 1 2 1 5 4 25,00%
Luis Molowny 1969 4 2 1 1 3 3 50,00%
Salvador Artigas 1969 4 2 1 1 3 3 50,00%
Ladislao Kubala 1969-1980 68 30 22 16 - - 44,11%
José Santamaría 1980-1982 24 10 8 6 - - 41,66%
Miguel Muñoz 1982-1988 63 32 16 15 104 60 50,79%
Luis Suárez 1988-1991 27 15 4 8 - - 55,55%
Vicente Miera 1991-1992 8 4 2 2 - - 50,00%
Javier Clemente 1992-1998 62 36 20 6 - - 58,06%
José Antonio Camacho 1998-2002 44 28 9 7 - - 63,63%
Iñaki Sáez 2002-2004 23 15 6 2 - - 65,21%
Luis Aragonés 2004-2008 54 38 12 4 - - 70,37%
Vicente del Bosque 2008-? 75 63 6 6 188 45 84%

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

Objecció de consciència[modifica | modifica el codi]

Oleguer Presas va protagonitzar un debat sobre si volia jugar amb la selecció espanyola o no,[9][10] encara que finalment hi va anar convocat.[11]

Tant a Catalunya[12][13] com al País Basc,[14][15] hi ha un fort sentiment per tal que els jugadors catalans i bascos tinguin la possibilitat de decidir si jugar amb la selecció espanyola o amb la pròpia en competicions oficials. Actualment amb aquesta última només poden jugar a la Copa de les Regions de la UEFA, a nivell amateur.[16] Segons la Llei 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consell Superior d'Esports l'autorització perquè les federacions autonòmiques s'inscriguin en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la UEFA o la FIFA, i sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors.[17] A nivell individual, la federació espanyola té potestat sancionadora per a evitar la insubmissió de jugadors a la seva selecció, com ara la inhabilitació per a competir fins a un total de cinc anys, segons el codi disciplinari de 2011,[18] malgrat que mai s'ha sancionat a ningú per aquest fet. No obstant això, els triomfs de la selecció espanyola són celebrats per milers de residents a Catalunya [19] com al País Basc.[20]

Pel que fa a Catalunya en concret, la competència és de la Generalitat de Catalunya que té competències plenes en matèria d'esport. El Parlament de Catalunya així va legislar el 31 de juliol de 2000, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació"[21] Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el seu article 25.2 diu "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya",[22] essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de vint seleccions esportives catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consell Superior d'Esports [23][24] i la federació espanyola[25] permeten a les seleccions catalanes disputar partits de caràcter amistós.

Evasió d'impostos[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de l'Eurocopa 2012, sortí a la llum un conveni de doble imposició signat entre Espanya i Polònia, que permetria no haver de declarar en territori espanyol els 300.000 euros de prima que s'enduria cada jugador si guanyés el campionat. A priori, aquest fet podria donar lloc a l'evasió del tipus impositiu espanyol del 52% per a meritar els guanys en el polonès, que se situa al 20%. Tot i així, els governs de Polònia i Ucraïna ja van anunciar que durant el campionat hi hauria exempció fiscal total per als jugadors, les federacions i l'organització de la UEFA.[26]

Un fet semblant va succeir a l'Eurocopa 2008, en la què la selecció no va tributar cap impost a la Hisenda espanyola per l'existència d'un conveni de doble imposició amb Àustria. En canvi, però, va tributar el 20% dels guanys a l'agència tributàtia austriaca, que aleshores no va dictar cap amnistia fiscal pels participants al campionat.[26][27]

Ara bé, el cas més polèmic ocorregut fins al moment va ser a la Copa del Món de 2010 a Sud-àfrica, en la que es van declarar els 600.000 euros que va percebre cada jugador en guanyar el campionat a la Hisenda sudafricana, fruit d'un conveni de doble imposició signat el febrer de 2008. D'aquesta forma únicament tributaren un gravamen del 21%, en comptes del 43% que estarien obligats a pagar a l'Estat espanyol.[28][27] La preocupació va arribar fins i tot al Congrés de Diputats, on el diputat Gaspar Llamazares (IU) va interpelar al Govern si «era una pràctica normal o només es donava en casos puntuals entre els integrants de qualsevol selecció nacional que representi a Espanya en les diferents competicions internacionals estudiar fórmules per a tributar fiscalment fora del nostre país a tipus més baixos que els que la nostra legislació estipula per al conjunt dels treballadors en funció del seu nivell d'ingressos?».[29][30]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La prensa cubana dice que la "Furia Roja" fue el "mejor equipo" de la Eurocopa» (en castellà), 30/6/2008. [Consulta: 15/1/2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 Algunes estadístiques comptabilitzen un gol menys, ja que consideren que el primer gol del partit Espanya - Polònia del 8/6/2010 va ser en pròpia porteria. (Resum de l'Espanya - Polònia) (anglès) Estadístiques: «Perfil de David Villa amb la selecció» (en castellà). sportec.es. [Consulta: 5/4/2010]., «RFEF» (en castellà). Real Federación Española de Futbol.
  3. «Classificació Mundial de la FIFA» (en castellà). FIFA.com. [Consulta: 21/9/2011].
  4. «La 'Leyenda Roja', en Telecinco» (en castellà). Informativos Telecinco, 14/6/2009. [Consulta: 15/1/2010].
  5. «Neix la fúria Roja» (en castellà). [Consulta: 15/1/2010].
  6. Rivas, Jon. «El inspirador de la "furia española" fue un vasco» (en castellà). Diari El Mundo, 15/6/2009. [Consulta: 15/1/2010].
  7. «Classificació Mundial de la FIFA» (en castellà). FIFA.com. [Consulta: 15/1/2010].
  8. «Espanya guanya el seu primer mundial contra una Holanda que perd els papers». El Punt. [Consulta: 12/7/2010].
  9. «Oleguer Presas no jugarà amb la 'Selección Española'». Racó Català, 19 de març 2005. [Consulta: 6/6/2012].
  10. «Oleguer Presas: "Al no deixar-nos tenir seleccions ens estan negant la identitat"». Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. [Consulta: 6/6/2012].
  11. «Oleguer acude a la llamada de la Selección» (en castellà). El País, 12 de desembre 2005. [Consulta: 18/12/2009].
  12. «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes». [Consulta: 13/12/2009].
  13. «Llei de l'esport a Catalunya» (pdf). Gencat.cat. [Consulta: 6/6/2012].
  14. «Esait afirma que 'seguirá luchando' por la oficialidad de la selección vasca» (en castellà). El Mundo, 26 de juliol 2009. [Consulta: 13/12/2009].
  15. Tió, Jordi. «Los jugadores de la selección vasca reclaman la oficialidad» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 8 d'octubre 2006. [Consulta: 13/12/2009].
  16. «UEFA Regions Cup» (en castellà). [Consulta: 13/12/2009].
  17. «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en castellà). noticiasjuridicas.com. [Consulta: 13/12/2009].
  18. «Desertar de la selecció espanyola de futbol té un càstig de cinc anys sense competir». diari Ara, 4 de setembre 2011. [Consulta: 5/9/2011].
  19. «Miles de barceloneses celebran el triumfo de España sobre Holanda» (en castellà). La Vanguardia, 11 de juliol 2010. [Consulta: 12/7/2010].
  20. «Millones de españoles celebran en las calles que somos campeones del mundo» (en castellà). Marca.com, 11 de juliol 2010. [Consulta: 12/7/2010].
  21. http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf
  22. [enllaç sense format] http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf
  23. http://paper.avui.cat/esports/detail.php?id=145480
  24. [enllaç sense format] http://paper.avui.cat/esports/detail.php?id=1662
  25. [enllaç sense format] http://www.avui.cat/cat/notices/2007/09/sense_catalunya_eua_5798.php
  26. 26,0 26,1 Casulleras, Josep. «La selecció espanyola pot evitar els impostos per les primes de l'Eurocopa». Vilaweb, 5 de juny 2012. [Consulta: 6/6/2012].
  27. 27,0 27,1 Díaz, Jose Félix. «La Selección tributará en Sudáfrica las primas del Mundial para ahorrarse impuestos» (en castellà). El Confidencial, 5 de novembre 2010. [Consulta: 6/6/2012].
  28. «La Selección regatea al fisco: tributará en Sudáfrica las primas del Mundial para ahorrar impuestos» (en castellà). El Economista, 5 de novembre 2010. [Consulta: 6/6/2012].
  29. «Els futbolistes de la selecció espanyola podrien tributar a Sud-àfrica les primes del mundial». El Punt Avui, 11 de novembre 2010. [Consulta: 6/6/2012].
  30. «IU pregunta si la selección tributará la prima del Mundial en Sudáfrica» (en castellà). El Mundo, 12 de novembre 2010. [Consulta: 6/6/2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció de futbol d'Espanya