Selecció de futbol d'Espanya

Selecció de futbol d'Espanya

Àlies	Los Hispanos La Furia Roja La Roja
Associació	Real Federación Española de Fútbol
Confederació	UEFA
Seleccionador	Julen Lopetegui (2016-)
Capità	Sergio Ramos
Més participacions	Iker Casillas (153)
Màxim golejador	David Villa (56)
Codi FIFA	ESP
Classificació FIFA	1r
Millor clas. FIFA	1 (juliol de 2008 – juny de 2009, octubre de 2009 – març de 2010, juliol de 2010 -)
Pitjor clas. FIFA	25 (març de 1998)
Primera equipació Segona equipació
Primer partit
Espanya 1 - 0 Dinamarca (Estadi de La Butte, Brussel·les, Bèlgica; 28/8/1920)
Major victòria
Espanya 13 - 0 Bulgària (Chamartín, Madrid, Espanya; 21/5/1933)
Major derrota
Espanya 1 - 7 Itàlia (Estadi Olímpic, Amsterdam, P. Baixos; 4/6/1928)
Copa del Món
Participacions	13 (Primera el 1934)
Millor resultat	Campió (2010)
Eurocopa
Participacions	9 (Primera el 1964)
Millor resultat	Campió (1964, 2008 i 2012)
Copa Confederacions
Participacions	2 (Primera el 2009)
Millor resultat	Tercera (2009)
Jocs Olímpics d'estiu
Participacions	10 (Primera el 1920)
Millor resultat	Medalla d'or (1992)

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja, La fúria roja, i com La fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.

Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.

Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sud-àfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionat d'Europa, guanyant-ne tres, el 1964, 2008 i 2012 i aconseguint el subcampionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua. i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.

Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.

La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.

A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0. Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Va repetir campionat d'Europa el 2012 guanyant a la final per 4-0 a Itàlia.

El seu major èxit als Jocs Olímpics d'estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.

Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.

El 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.

Manolo el del Bombo, famós aficionat de la selecció d'Espanya.

Participacions a la Copa del Món

• 1930 - No hi participà
• 1934 - Quarts de final - 5è lloc
• 1938 - Retirada durant la qualificació per la Guerra Civil
• 1950 - Lligueta final - 4t lloc
• 1954 - No s'hi classificà
• 1958 - No s'hi classificà
• 1962 - Primera fase - 13è lloc
• 1966 - Primera fase - 10è lloc
• 1970 - No s'hi classificà
• 1974 - No s'hi classificà
• 1978 - Primera fase - 10è lloc
• 1982 - Segona fase - 12è lloc
• 1986 - Quarts de final - 7è lloc
• 1990 - Vuitens de final - 12è lloc
• 1994 - Quarts de final - 8è lloc
• 1998 - Primera fase - 17è lloc
• 2002 - Quarts de final - 5è lloc
• 2006 - Vuitens de final - 9è lloc
• 2010 - Campió
• 2014 - Primera fase - 23è lloc

Participacions en l'Eurocopa

• 1960 - Retirada durant la qualificació
• 1964 - Campió
• Des de 1968 a 1976 - No es classificà
• 1980 - Primera fase - 7è lloc
• 1984 - Final - 2n lloc
• 1988 - Primera fase - 6è lloc
• 1992 - No s'hi classificà
• 1996 - Quarts de final - 6è lloc
• 2000 - Quarts de final - 5è lloc
• 2004 - Primera fase - 10è lloc
• 2008 - Campió
• 2012 - Campió
• 2016 - Vuitens de final

Estadístiques

Actualitzades el 25 de juny de 2013.

• Primer partit

28 d'agost de 1920

Espanya	1–0	Dinamarca
Patricio (54')

Estadi de La Butte, Brussel·les, (Bèlgica)

• Victòria més gran

21 de maig de 1933

Espanya	13–0	Bulgària
Chacho (6', 9', 21', 68', 77' i 87') Elícegui (41', 43' i 59') Luís Regueiro (29' i 76') Bosch (85') Mishtalov (46' p.p.)

Chamartín, Madrid, (Espanya)

• Derrota més gran

4 de juny de 1928

Espanya	1–7	Itàlia
Yermo (49')		Magnozzi (14') Schiavo (18') Baloncieri (25') Bernardini (39') Rivolta (71') Levratto (75' i 82')

Estadi Olímpic, Amsterdam, (Països Baixos)

Plantilla actual

Els següents jugadors han estat preconvocats per l'Eurocopa de 2016.

Els partits i els gols estan actualitzats a 27 de març de 2016 després del partit jugat contra Romania.

Dorsal Posició Jugador Data de naixement/edat Partits Gols Club POR Iker Casillas 20 de maig de 1981 (1981-05-20) 166 0 Porto (Capità) POR David de Gea 7 de novembre de 1990 (1990-11-07) 8 0 Manchester United POR Sergio Rico 1 de setembre de 1993 (1993-09-01) 0 0 Sevilla DEF Sergio Ramos 30 de març de 1986 (1986-03-30) 131 10 Real Madrid DEF Gerard Piqué 2 de febrer de 1987 (1987-02-02) 76 4 FC Barcelona DEF Jordi Alba 21 de març de 1989 (1989-03-21) 42 6 FC Barcelona DEF Juanfran 9 de gener de 1985 (1985-01-09) 17 0 Atlético de Madrid DEF César Azpilicueta 28 d'agost de 1989 (1989-08-28) 14 0 Chelsea DEF Marc Bartra 15 de gener de 1991 (1991-01-15) 9 0 FC Barcelona DEF Dani Carvajal 11 de gener de 1992 (1992-01-11) 5 0 Real Madrid DEF Mikel San José 30 de maig de 1989 (1989-05-30) 5 0 Athletic Club MIG Andrés Iniesta 11 de maig de 1984 (1984-05-11) 107 13 FC Barcelona MIG Cesc Fàbregas 4 de maig de 1987 (1987-05-04) 103 14 Chelsea MIG David Silva 8 de gener de 1986 (1986-01-08) 96 23 Manchester City MIG Sergio Busquets 16 de juliol de 1988 (1988-07-16) 83 2 FC Barcelona MIG Pedro 28 de juliol de 1987 (1987-07-28) 56 16 Chelsea MIG Koke 8 de gener de 1992 (1992-01-08) 22 0 Atlético de Madrid MIG Isco 21 d'abril de 1992 (1992-04-21) 14 1 Real Madrid MIG Thiago 11 d'abril de 1991 (1991-04-11) 7 0 Bayern de Munic MIG Bruno 12 de juny de 1984 (1984-06-12) 6 0 Vila-real CF MIG Saúl 21 de novembre de 1994 (1994-11-21) 0 0 Atlético de Madrid DAV Álvaro Morata 23 d'octubre de 1992 (1992-10-23) 8 1 Juventus DAV Nolito 15 d'octubre de 1986 (1986-10-15) 6 0 Celta de Vigo DAV Aritz Aduriz 11 de febrer de 1981 (1981-02-11) 3 1 Athletic Club DAV Lucas Vázquez 1 de juliol de 1991 (1991-07-01) 0 0 Real Madrid

Jugadors

Actualitzat el 25 de juny del 2013. Jugadors en actiu en negreta.

Jugadors amb més participacions # Nom Període Participacions 1 Iker Casillas 2000- 146 2 Andoni Zubizarreta 1985-1998 126 3 Xavi Hernández 2000- 124 4 Xabi Alonso 2003- 107 5 Sergio Ramos 2005- 106 6 Fernando Torres 2003- 104 7 Raúl González 1996-2007 102 8 Carles Puyol 2000- 100 9 David Villa 2005- 91 10 Fernando Hierro 1989-2002 89 11 Andrés Iniesta 2006- 85 12 Cesc Fàbregas 2006- 83 13 José Antonio Camacho 1975-1988 81 14 Rafael Gordillo 1978-1988 75 15 David Silva 2006- 74 16 Emilio Butragueño 1984-1992 69 Carlos Marchena 2002-2011 69 18 Luis Arconada 1977-1985 68 19 Míchel 1985-1992 66 20 Luis Enrique 1991-2002 62 Miguel Ángel Nadal 1991-2002 62 22 Víctor Muñoz 1981-1988 60 Joan Capdevila 2002-2011 60 24 Sergio Busquets 2009- 57 25 Carlos Santillana 1975-1985 56 Julio Salinas 1986-1996 56 Sergi Barjuán 1994-2002 56 Santi Cazorla 2008- 56 29 Gerard Piqué 2009- 55 30 Rafael Alkorta 1990-1998 54 Abelardo Fernández 1991-2001 54 32 Joseba Etxeberria 1997-2004 53 Míchel Salgado 1998-2006 53

Jugadors amb més gols Posició Jugador Període Gols (partits) 1 David Villa 2005- 57 (91) 2 Raúl González 1996-2007 44 (102) 3 Fernando Torres 2003- 36 (104) 4 Fernando Hierro 1989-2002 30 (89) 5 Fernando Morientes 1998-2007 27 (47) 6 Emilio Butragueño 1984-1992 26 (69) 7 Alfredo Di Stéfano 1957-1961 23 (31) Julio Salinas 1986-1996 23 (56) 9 Míchel 1985-1992 21 (66) 10 Zarra 1945-1951 20 (20) David Silva 2006- 20 (74) 12 Isidro Lángara 1932-1936 17 (12) 13 Luis Regueiro 1927-1936 16 (25) Pirri 1966-1978 16 (41) 15 Santillana 1975-1985 15 (56) Xabi Alonso 2003- 15 (107) 17 Luis Suárez 1957-1972 14 (23) 18 Estanislau Basora 1949-1957 13 (22) Pedro Rodríguez 2010- 13 (29) Julen Guerrero 1993-2006 13 (41) Cesc Fàbregas 2006- 13 (83) 22 Joseba Etxeberria 1997-2004 12 (53) Luis Enrique 1991-2002 12 (62) Xavi Hernández 2000- 12 (124) 25 Kubala 1953-1961 11 (19) Alfonso 1992-2000 11 (38) Amancio 1962-1974 11 (42) Andrés Iniesta 2006- 11 (85) 29 Poli Rincón 1983-1986 10 (22) Dani 1977-1981 10 (25) Agustín Gaínza 1945-1955 10 (33)

Seleccionadors

Actualitzat el 25 de juny del 2013.

Seleccionador	Període	Partits	Guanyats	Empatats	Perduts	Gols a favor	Gols en contra	% Partits guanyats
Francesc Bru	1920	5	4	0	1	9	5	80,00%
Julián Ruete	1921-1922	4	4	0	0	11	2	100,00%
José Ángel Berraondo	1921-1928	6	2	3	1	14	12	33,33%
Manuel Castro González	1921-1927	10	9	0	1	21	7	90,00%
José María Mateos	1922-1933	23	16	3	4	64	24	69,56%
Salvador Díaz Iraola	1922	1	1	0	0	4	0	100,00%
Luis Argüello Brage	1923	2	1	0	1	3	1	50,00%
Pedro Parages	1923-1924	3	1	1	1	3	1	33,33%
José García Cernuda	1923-1924	2	1	1	0	3	0	50,00%
Luis Colina Álvarez	1924	1	1	0	0	2	1	50,00%
José Rosich Rubiera	1924	1	1	0	0	2	1	50,00%
Julián Olave Videa	1924	1	1	0	0	2	1	50,00%
Fernando Gutiérrez Alzaga	1925	3	3	0	0	6	0	100,00%
Ricardo Cabot Montalt	1925	2	2	0	0	2	0	100,00%
Ezequiel Montero Román	1926-1927	4	3	0	1	9	5	75,00%
Fred Pentland	1929	1	1	0	0	?	?	100,00%
Amadeo García Salazar	1934-1936	12	6	2	4	30	15	50,00%
Eduardo Teus López	1941-1942	6	3	2	1	15	10	50,00%
Jacinto Quincoces	1945	2	1	1	0	6	4	50,00%
Luis Casas Pasarín	1946	1	0	0	1	0	1	0,00%
Pablo Hernández Coronado	1947-1962	6	2	0	4	9	10	33,33%
Guillermo Eizaguirre	1948-1956	19	8	6	5	40	33	42,10%
Félix Quesada	1951	3	1	2	0	9	6	33,33%
Luis Iceta	1951	3	1	2	0	9	6	33,33%
Paulino Alcántara	1951	3	1	2	0	9	6	33,33%
Ricardo Zamora	1952	2	1	1	0	6	0	50,00%
Pedro Escartín	1952-1961	12	7	3	2	18	10	58,33%
Luis Iribarren Cavanilles	1953-1954	4	1	2	1	8	6	25,00%
Ramón Melcón Bartolomé	1955	2	0	1	1	2	3	0,00%
José Luis del Valle	1955	1	1	0	0	3	0	100,00%
Emilio Jiménez Millas	1955	1	1	0	0	3	0	100,00%
Juan Touzón Jurjo	1955	1	1	0	0	3	0	100,00%
Manuel Meana	1957-1959	12	7	3	2	35	16	58,33%
José Luis Costa	1959-1960	12	8	0	4	35	21	66,66%
José L. Lasplazas	1959-1960	12	8	0	4	35	21	66,66%
Ramón Gabilondo	1959-1960	12	8	0	4	35	21	66,66%
José Villalonga	1962-1966	22	9	5	8	35	28	40,90%
Domènec Balmanya	1966-1968	11	4	3	4	11	9	36,36%
Eduardo Toba	1968-1969	4	1	2	1	5	4	25,00%
Luis Molowny	1969	4	2	1	1	3	3	50,00%
Salvador Artigas	1969	4	2	1	1	3	3	50,00%
Ladislao Kubala	1969-1980	68	30	22	16	-	-	44,11%
José Santamaría	1980-1982	24	10	8	6	-	-	41,66%
Miguel Muñoz	1982-1988	63	32	16	15	104	60	50,79%
Luis Suárez	1988-1991	27	15	4	8	-	-	55,55%
Vicente Miera	1991-1992	8	4	2	2	-	-	50,00%
Javier Clemente	1992-1998	62	36	20	6	-	-	58,06%
José Antonio Camacho	1998-2002	44	28	9	7	-	-	63,63%
Iñaki Sáez	2002-2004	23	15	6	2	-	-	65,21%
Luis Aragonés	2004-2008	54	38	12	4	-	-	70,37%
Vicente del Bosque	2008-?	75	63	6	6	188	45	84%

Controvèrsies

Objecció de consciència

Oleguer Presas va protagonitzar un debat sobre si volia jugar amb la selecció espanyola o no, encara que finalment hi va anar convocat.

Tant a Catalunya com al País Basc, hi ha un fort sentiment per tal que els jugadors catalans i bascos tinguin la possibilitat de decidir si jugar amb la selecció espanyola o amb la pròpia en competicions oficials. Actualment amb aquesta última només poden jugar a la Copa de les Regions de la UEFA, a nivell amateur. Segons la Llei 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consell Superior d'Esports l'autorització perquè les federacions autonòmiques s'inscriguin en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la UEFA o la FIFA, i sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors. A nivell individual, la federació espanyola té potestat sancionadora per a evitar la insubmissió de jugadors a la seva selecció, com ara la inhabilitació per a competir fins a un total de cinc anys, segons el codi disciplinari de 2011, malgrat que mai s'ha sancionat a ningú per aquest fet. No obstant això, els triomfs de la selecció espanyola són celebrats per milers de persones a Catalunya com al País Basc.

Pel que fa a Catalunya en concret, la competència és de la Generalitat de Catalunya que té competències plenes en matèria d'esport. El Parlament de Catalunya així va legislar el 31 de juliol de 2000, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació" Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el seu article 25.2 diu "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya", essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de vint seleccions esportives catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consell Superior d'Esports i la federació espanyola permeten a les seleccions catalanes disputar partits de caràcter amistós.

Evasió d'impostos

Amb motiu de l'Eurocopa 2012, sortí a la llum un conveni de doble imposició signat entre Espanya i Polònia, que permetria no haver de declarar en territori espanyol els 300.000 euros de prima que s'enduria cada jugador si guanyés el campionat. A priori, aquest fet podria donar lloc a l'evasió del tipus impositiu espanyol del 52% per a meritar els guanys en el polonès, que se situa al 20%. Tot i així, els governs de Polònia i Ucraïna ja van anunciar que durant el campionat hi hauria exempció fiscal total per als jugadors, les federacions i l'organització de la UEFA.

Un fet semblant va succeir a l'Eurocopa 2008, en la qual la selecció no va tributar cap impost a la Hisenda espanyola per l'existència d'un conveni de doble imposició amb Àustria. En canvi, però, va tributar el 20% dels guanys a l'agència tributàtia austriaca, que aleshores no va dictar cap amnistia fiscal pels participants al campionat.

Ara bé, el cas més polèmic ocorregut fins al moment va ser a la Copa del Món de 2010 a Sud-àfrica, en la que es van declarar els 600.000 euros que va percebre cada jugador en guanyar el campionat a la Hisenda sud-africana, fruit d'un conveni de doble imposició signat el febrer de 2008. D'aquesta forma únicament tributaren un gravamen del 21%, en comptes del 43% que estarien obligats a pagar a l'Estat espanyol. La preocupació va arribar fins i tot al Congrés de Diputats, on el diputat Gaspar Llamazares (IU) va interpelar al Govern si «era una pràctica normal o només es donava en casos puntuals entre els integrants de qualsevol selecció nacional que representi a Espanya en les diferents competicions internacionals estudiar fórmules per a tributar fiscalment fora del nostre país a tipus més baixos que els que la nostra legislació estipula per al conjunt dels treballadors en funció del seu nivell d'ingressos?».

Vegeu també

• Futbol a Espanya

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció de futbol d'Espanya

• Web de la Federació Espanyola de Futbol (castellà)
• Arxiu de resultats de la RSSSF
• Arxiu de jugadors de la RSSSF
• Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2010