Selenita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Selenita

Cristall de Selenita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química CaSO4·2H2O
Propietats fisicoquímiques:

La selenita és una varietat del guix (sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O) que ocorre en cristalls transparents o en masses cristal·lines. La denominació no prové del fet que contingui seleni (amb prou feines n'hi ha traces), sinó que es deu a una llegenda d'Europa Central, segons la qual els cristalls es formen en lluna creixent (Selene era la deessa grega de la Lluna).

La Rosa del Desert

La selenita és tova i es pot deformar fàcilment amb l'ungla. Els cristalls són lleugerament flexibles, però es poden trencar si es dobleguen massa. Hom pot trobar enormes cristalls de selenita en geodes o en roques buides.

Els cristalls de selenita són habituals a Anglaterra i a Oklahoma. Certs cristalls trobats a Kentucky s'han format seguint patrons encorbats i amb la forma dels pètals d'una flor. En casos molt rars, l'aigua pot arribar a encaixar-se en una cavitat, idèntica a les formes cristal·lines, de tal manera que es pot veure com la bombolla d'aigua es mou a mesura que fem rodar la pedra.

En condicions d'extrema sequedat, com la d'alguns deserts, la sorra pot quedar atrapada dins les formes cristal·lines que formen el mineral. En aquest cas, el resultat són cristalls totalment opacs que poden tenir formes tan curioses com la de la rosa del desert. S'han trobat grans mostres d'aquest fenomen a Oklahoma, a Texas i al Sàhara.

Las planxes extenses i transparents de selenita es poden exfoliar en plaques transparents molt fines que, a l'antiguitat, substituïen el vidre; a l'antiga Roma aquestes plaques es denominaven lapis specularis. Avui dia la selenita s'extreu de pedreres per obtenir-ne guix comú per a la construcció, escalfant el mineral per tal de deshidratar-lo.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selenita Modifica l'enllaç a Wikidata