Selva amazònica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Selva Amazònica)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paisatge riberenc a l'Amazònia

La selva amazònica, també coneguda com l'Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical. S'estén per nou estats i territoris: Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, la Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela. Més de la meitat de la seva extensió correspon al Brasil.

Sembla que el nom de l'Amazones sorgí de la batalla que els conqueridors espanyols, encapçalats per Francisco Orellana, lliuraren amb una tribu de tapuies on les dones acostumaven a lluitar igual que els homes. Una altra teoria atribueix el nom al mateix Orellana el qual hauria confós homes indígenes duent faldilles de fulles amb dones. En qualsevol cas, el nom se'ls atribuí derivat de les llegendàries guerreres amazones de l'antiga mitologia grega, que vivien als confins de les terres civilitzades i foren descrites per Heròdot i Diodor de Sicília.[1] Orellana fou el primer europeu a navegar per tot el riu Amazones l'any 1542.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'Amazònia segons WWF. En negre, les fronteres actuals i en groc els límits de l'Amazònia.

Encara que la conca del riu Amazones ocupa més de set milions de km², la selva amazònica s'estén uns sis milions de km². És la selva tropical més extensa del món. Es considera que la selva amazònica, selva de l'Amazònia, selva de l'Amazones o Amazònia arriba als sis milions de km² i constitueix la selva tropical més extensa del món i és considerada una "Gran Reserva Verda"i representa la meitat de les que encara queden. El seu títol de "pulmó del planeta" és metafòric, ja que està en equilibri climàtic: els ingressos i sortides de CO2 i d'O2 estan balancejats. La seva extensió es reparteix entre vuit països sud-americans: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Veneçuela.

En ella hi ha innombrables espècies de plantes encara sense classificar, milers d'espècies d'aus, innumerables amfibis i milions d'insectes. Des dels insectes fins als grans mamífers com el jaguar, el puma, la danta i els cérvols. Rèptils com tortugues, caimans, babilles i serps també l'habiten. Hi ha aus i peixos de totes les espècies, plomatges i escates. En les llacunes al llarg del Riu Amazones floreix la planta Victoria amazonica, les fulles circulars de la qual arriben a més d'un metre de diàmetre. El nombre d'espècies de peixos i de plantes aquàtiques és molt ampli.

Biòtop[modifica | modifica el codi]

  • Localització geogràfica: La Selva Amazònica està situada al nord d'Amèrica del sud, entorn tot el riu Amazones, que va des de la "Quebrada de Apacheta", al peu del "Nevado Misti", fins a l'oceà Atlàntic, com es mostra a la imatge de la dreta. Aproximadament, les seves coordenades són: Latitud = 12º Nord – 12º 30’ Sud i longitud = 42º Oest - 77º Oest.
  • Clima: Posseeix un clima tropical és equatorial: càlid i humit amb abundants precipitacions durant tot l'any sense gaires variacions estacionals. Per aquest motiu els arbres de la selva no tenen una època especial per florir o fer fruit.
  • Vents: La selva amazònica es veu afectada pels vents alisis, que experimenten l’efecte Fohën i es dona la precipitació orogràfica, que consisteix en que, quan una massa d'aire humit circula cap a una massa muntanyosa, s'eleva fins a arribar al cim d'aquesta, on es refreda, es condensa i cau en forma de precipitacions. Gràcies a l'efecte que pateixen els vents alisis, es poden donar selves als llocs on, si no es donés aquest efecte, hi hauria sabanes.

Biocenosi[modifica | modifica el codi]

Algunes espècies tenen beneficis medicinals encara desconeguts. La vegetació a la selva de l'Amazones es pot dividir en tres tipus, segons la seva alçada i la filtració del sol:

  • La volta del bosc: En ella dominen els arbres gegants (acàcia); la seva alçada fluctua entre els 40m i els 60m. És el nivell que rep més radiacions solars i el més ric en espècies d'animals (aus, insectes, mamífers).
  • Nivell intermedi: Aquí apreciem com les espècies comencen a adaptar-se a l'ombra. El nivell intermedi correspon a les espècies que es troben entre els 40 i els 10 m d'alçada.
  • Sotabosc: La llum gairebé no arriba i existeix una abundància d'organismes descomponedors de fulles.
Construcció típica dels pobladors de l'Amazònia

Dinàmica del carboni[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cicle del carboni
  • Definició: El concepte de "segrest" del carboni ha requerit una explicació per quan s'aplica amb la idea que aquest procés constitueix un servei ambiental. Se sustenta en la noció de què les emissions de carboni fetes per l'activitat humana en el seu quefer social i en la indústria, entren a l'atmosfera com a part d'un macro procés, i que algú pot "segrestar" aquest carboni al fer desenvolupar els arbres i les pastures amb sistemes radiculars profunds. En el primer cas, el "segrest" ocorre especialment en els troncs dels arbres i ,en el segon, en les arrels i el sòl.

A la pràctica el procés és bastant més complex quan el carboni està en permanent circulació entre l'atmosfera, els arbres, les arrels, el subsòl i les aigües profundes, i ,inclusivament, els oceans. En algun moment aquest flux crea acumulacions de carboni que es poden retenir amb cert grau de seguretat de què no ocorrerà una pèrdua; només ocorre quan es cremen els boscos o quan en els sòls es produeix l'oxidació.

La seguretat del "segrest" versus els riscos de pèrdua, constitueixen l'essència de la definició del servei de "segrest" de carboni. El servei pot oferir-se si al mateix temps es dóna la garantia que cada tona de carboni "segrestada" es podrà retenir amb perpetuïtat.

La terra preta (que significa terra negra) és un sòl 70 vegades més ric en carboni que els sòls naturals. Aquest carboni, que és molt estable, prové del carbó vegetal i aquests sòls són realitzats per la intervenció dels amerindis des de l'època precolombina. La terra preta és molt fèrtil i ocupa unes 50.000 hectàrees en l'Amazònia central.

Un aspecte destacat és el balanç net de gasos que ocorre com a part del cicle biològic dels bovins i els cultius de pastures. En el primer cas els animals ,a través del seu procés ruminal, emeten metà i, en el segon cas, les pastures són fertilitzats amb abonaments nitrogenats, emetent-se diòxid de nitrogen. L'efecte net que aquests tres gasos tenen en l'atmosfera i ,per tant, en la capa d'ozó, ja ha estat referit; no obstant això, encara queden importants aspectes a ser investigats.

La selva amazònica, sempre verda, acumula el 10 % de la productivitat primària del món i el 10 % del carboni en ecosistemes [3] (de l'ordre d'1,1 x 1011 tones de carboni).[4] S'estima que l'Amazones va acumular 0,62 ± 0,37 tones de carboni a l'any entre 1975 i 1996.[4]

Importància i problemàtica de la selva amazònica[modifica | modifica el codi]

La selva amazònica, desenvolupada durant un període de més de 22.000 anys, té una importància ecològica cabdal. Allibera oxigen a l'atmosfera, en captura diòxid de carboni, és generadora dels corrents tèrmics que temperen el clima del planeta. També regula el curs dels rius que la travessen, al retenir part de l'aigua procedent de les pluges i anar alliberant-la lentament. La seva coberta vegetal espessa protegeix els sols de l'erosió. a La desforestació és la principal problemàtica ambiental de la selva amazònica. Aquesta és motivada principalment per aconseguir més terres de pastures i de cultiu (especialment per a la soja). Els seus efectes són l'increment de l'efecte hivernacle, que provoca l'escalfament global, l'erosió del sòl i la pèrdua de biodiversitat. La mitjana de superfície forestal perduda per la desforestació en el període de l'any 2000 al 2005 va ser de 22.392 km2 anuals; cosa que suposa un augment del 18% respecte als 19.018 km2 del període 1995-2000.[5]

Les autoritats brasileres intenten impedir el procés de desforestació però a la vegada hi ha molta pressió popular per rompre noves terres de conreu i el resultat és que la destrucció de l'ecosistema no s'atura. Les activitats econòmiques, entre elles la mineria d'or, que d'altra banda per l'abocament de mercuri és molt contaminant, posen en perill la vida dels habitants de les zones mineres generalment ètnies indígenes.

Tot això, és poc rendible, ja que el sòl de l'Amazones és molt pobre per a l'agricultura, perquè els nutrients es troben emmagatzemats en la biomassa. Així la tala i crema representa un empobriment en qualitat mineral del sòl a més d'afavorir l'erosió per la retirada de la coberta vegetal. Ja no és només l'efecte hivernacle provocat pels gasos o el enrariment del aire, sinó que el mateix riu Amazones –la més gran reserva d'aigua dolça– es veu avui contaminat per l'abús d'herbicides, plaguicides i fertilitzants, a més dels residus imputrescibles que s'aboquen en ell.

Les emissions de diòxid de carboni, òxid nitrós i metà provoquen una concentració que actua com una barrera aïllant i manté la calor de la Terra provocant l'efecte hivernacle, al mateix temps que contribueix a la destrucció de la capa de ozó. Es calcula que si la destrucció de la selva segueix així, en 50 anys els efectes del desastre seran més que notoris: la biodiversitat es veurà greument afectada i els efectes sobre el clima seran notoris.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taylor, Isaac. Names and Their Histories: A Handbook of Historical Geography and Topographical Nomenclature. London: Rivingtons, 1898. ISBN 0559296681 [Consulta: 12 d'octubre de 2008]. 
  2. Smith, A. Explorers of the Amazon. Chicago: University of Chicago Press, 1994. ISBN 0226763374. 
  3. Melillo, J. M.. «Global climate change and terrestrial net primary production». Nature, 363, 6426, 20 de maig de 1993, pàg. 234–240. DOI: 10.1038/363234a0.
  4. 4,0 4,1 Tian, H.. «Climatic and biotic controls on annual carbon storage in Amazonian ecosystems». Global Ecology and Biogeography, 9, 4, juliol 2000, pàg. 315–335. DOI: 10.1046/j.1365-2699.2000.00198.x.
  5. Barreto, P.; Souza Jr. C.; Noguerón, R.; Anderson, A. & Salomão, R. 2006. Human Pressure on the Brazilian Amazon Forests. Imazon. Consultada el 28 de setembre de 2006. ( Imazon Web amb diverses font d'informació sobre l'amazonia brasilera.)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selva amazònica