Selva de Valdivia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Selva de Valdivia a l'oest de l'illa Chiloé
Vista des del Parc Nacional del Bosc de Fray Jorge
Bosc de Olivillo al Bosc de fray Jorge

La Selva de Valdivia o Boscos plujosos temperats de Valdivia és una ecoregió terrestre de boscos temperats de fulla ampla i mixtos que es troba a a la costa oest del sud de Sudamèrica, principalment es troba a Xile tot i que hi ha una petita zona que pertany a l'Argentina. Aquest boscos reben el nom de la ciutat de Valdivia a Xile.

La selva de Valdivia consta d'una relativament estreta franja entre l'oceà Pacífic a l'oest i els Andes del sud a l'est, des d'aproximadament 37° a 48° de latitud sud. Abasta uns 240.000 km². Al nord dels 42° de latitud hi passa la serralada litoral xilena. Al sud dels 42º hi ha un conjunt d'illes. Al sud de la regió hi ha nombrosos fiords.

Al nord es troba la regió mediterrània de boscos, arbredes i matolls xilena. Al sud hi ha l'ecoregió dels els boscos subpolars magallànics. A la selva de Valdivia Hi ha molts endemismes producte de l'aillament que fa el desert d'Atacama i els Andes.

Clima[modifica | modifica el codi]

La serralada dels Andes intercepta els vents de l'oest i formen altes precipitacions al costat de sobrevent. El corrent de Humboldt crea condicions de boira i humitat prop de la costa. Els arbres creixen fins a 2.400 m d'altitud al nord de l'ecoregió i només a 1.000 al sud. La temperatura mitjana a l'estiu és de 16,°C i a l'hivern de 7ºC.[1]

Flora[modifica | modifica el codi]

Els boscos de Valdivia i Magallànics són els únics boscos plujosos temperats de Sudamèrica. Són un refugi per a la flora antàrtica i comparteix moltes famílies botàniques amb els boscos temperats de Nova Zelanda, Tasmània i Austràlia. La meitat de les espècies de plantes llenyoses són endèmiques d'aquesta ecoregió.

Chusquea quila i Chusquea coleou són espècies de bambú que creixen en zones humides per sobre i per sota dels 500 m. Unes altres espècies notables són la nalca o ribarbre xilè (Gunnera tinctoria) i les falgueres Lophosoria quadripinnata i Blechnum chilense. La flor nacional de Xile és el copihue (Lapageria rosea) una espècie pionera que creix a la selva de Valdivia. rain forest.

Ecosistemes forestals[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre tipus principals d'ecosistemes forestals en aquesta ecoregió . Al nord hi ha boscos caducifolis dominats pel rauli (Nothofagus alpina) i roble (N. obliqua); aquesta zona és de transició cap als boscos mediterranis dl nord.

El segon tipus és una mena de laurisilva amb arbres de fulla ampla com Laureliopsis philippiana, Aextoxicon punctatum, Eucryphia cordifolia, Caldcluvia paniculata, i Weinmannia trichosperma, amb un sotabosc de Myrceugenia planipes, el arrayán (Luma apiculata) i altres plantes.

el tercer ecosistema forestal és el patagònic dels Andes, que es troba en llocs de més altitud i dominat per coníferes de fulla persistent com Araucaria araucana i Fitzroya cupressoides aquest darrer sembla una sequoia gegant i és de gran longevitat amb anells que mostren 3.625 anys. Prop del límit arbori apareixen els Nothofagus.

El quart tipus es troba al sud amb espècies de fulla ampla i persistent com Nothofagus dombeyi i Drimys winteri i les coníferes Podocarpaceae, incloent Podocarpus nubigenus.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Alguns animals amenaçats són monito del monte (Dromiciops gliroides), un marsupial, el Pudú (Pudu pudu) el cérvol més petit del món, i el kodkod (Leopardus guigna), el felí més petit de Sudamèrica. Des de principi del segle XX hi ha senglars que n són originaris de la sela de Valdivia. Són comuns els colibrís per la presència de plantes com el maqui (Aristotelia chilensis) i el copihue.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Professors i estudiants universitaris a la Selva de valdivia de San Pablo de Tregua, Xile

Arbres com els de les espècies de Nothofagus i Fitzroya estan amenaçats per l'explotació forestal i les plantacions d'espècies de creixement ràpisd com els pins i els eucaliptus. La selva de Valdivia s'ha reduït a la meitat de la seva extensió. Hi ha l'amenaça de construït centrals hidroelèctriques als rius Baker i Pascua.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valdivian temperate rain forests


Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Di Castri F di & E. Hajek 1976. "Bioclimatología de Chile" 163 pàgines

Coord.: 41° 19′ 48.39″ S, 73° 39′ 40.96″ O / -41.3301083,-73.6613778 (CHECKME)