Sender de gran recorregut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marca de Sender de Gran Recorregut

Les sigles GR designen un sender de gran recorregut, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[1] utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.[2] Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L'European Ramblers Association - Federació Europea de Senderisme (ERA) és l'organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.[3]

Els senders[modifica | modifica el codi]

Els senders es classifiquen en tres grups:[1][4][5]

  • Els senders de gran recorregut, de més de 50 km i marcats amb els colors blanc i vermell.
  • Els senders de petit recorregut, d'entre 10 i 50 km i marcats amb els colors blanc i groc.
  • Els senders locals, de menys de 10 km i marcats amb els colors blanc i verd.

Senyalització[modifica | modifica el codi]

Marca característica d'un GR

A gran part del món els GR se senyalitzen amb els colors vermell i blanc (hi ha excepcions com a la zona dels Alps, on per qüestions lògiques el blanc és substituït pel groc). Dues ratlles horitzontals (de 9 cm x 2.5 cm), la de dalt blanca i la de baix vermella indiquen la continuïtat del camí. Dues ratlles formant una "X" (creu de Sant Andreu) blanc de dreta a esquerra i vermell d'esquerra a dreta indiquen que la direcció és equivocada. Dues franges paral·leles en vertical fen un gir apuntant a un costat o altre indiquen un pròxim canvi de direcció.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

El projecte de senders de gran recorregut es va començar a desenvolupar a Suïssa l'any 1934.[7]

A França van començar a treballar conjuntament amb els belgues l'any 1944, si bé el Comité National des Sentiers de Grande Randonnée no fou creat fins al 1947.[8]

L'any 1969 es fundà per a Alemanya i Àustria l'Europäische Wandervereinigung o Associació Europea d'Excursionisme.[9]

A Catalunya tot va començar arran de les trobades que des de l'any 1961 celebraven anualment el Club Excursionista de Gracia (CEG) i el Camping Club de França (CCF). Pels voltants dels anys 1969-1970 van aparèixer a la revista La Clarière del CCF alguns articles sobre "Sentiers de Grande Randonnée", signats per André Denis. André Denis era membre del Comité Nacional de Senders de Gran Recorregut Francès i participant a les trobades anuals entre el CEG i el CCF. Fruit de les converses de Joan Cullell i Altimiras (president de la secció d'Acampada del CEG i organitzador de les trobades amb el CCF) amb André Denis, va anar madurant la idea d'introduir els GR a Catalunya i enllaçar-los, d'una banda, amb els de la resta d'Europa i, d'altra banda, intentar continuar-los per tot l'Estat espanyol. La idea fou presentada per Carles Albesa (president del CEG) a l'assemblea de la Federació Catalana de Muntanya (actualment FEEC), celebrada a Mataró el 8 d'octubre del 1972. En aquesta data s'acordà la creació del Comitè de Senders de Gran Recorregut de la FEEC. L'acord va ser ratificat el mes de desembre de 1972 per l'assemblea nacional de la Federación Española de Montaña (FEM) a Lleó.[10]

El Comitè de Senders de Gran Recorregut va quedar constituït el 5 de juny de 1973, amb Joan Cullell i Altimiras de president i Domenèc Parri de secretari. La resta de l'equip quedà integrat per: Joan Carbonell, Enric Aguadé, Daniel Oriol, Josep Gomez, Joan Torrent, Josep Gombau i Fulgenci Baños.

La primera tasca que s'imposà el comitè, a més d'informar les entitats, fou encarregar un avantprojecte al geògraf i extraordinari coneixedor de Catalunya Francesc Gurri i Serra, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya, que va elaborar sobre el mapa a grans trets l'esquema general de la xarxa dels futurs senders. Posteriorment, i sobre aquest avantprojecte, les entitats excursionistes de les comarques més properes a cada sector de camí anaren perfilant aquests itineraris adaptant-los a les possibilitats reals dels camins existents o cercant de fer-los passar pels llocs més interessants des del punt de vista paisatgístic, arqueològic, històric o monumental per aconseguir de donar el màxim atractiu possible al recorregut.

El dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de GR a Catalunya. Els primers senyals els van posar molt a prop de Tivissa (ermita de Sant Blai), en direcció a Rasquera, el president del Comitè, Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona, Enric Aguadé.[11]

A Tarragona ja feia bastants anys que es celebrava el Dia del Camí de Muntanya i per l'octubre del 1975 quedà llesta la senyalització del GR 7 des de Pontils fins a Fredes,[12] ja dins el País Valencià. El mes de novembre de 1975 aparegué la primera Topo-Guia, en ciclostil, d'aquest sector. A mitjan 1977 es va concloure la senyalització de tot el GR 7 i del dia 3 al 10 de setembre de 1977 es va inaugurar oficialment el sender, des de Reus fins a Andorra, a càrrec d'un grup de 26 excursionistes.

En l'assemblea de la FEM celebrada a Alacant dels dies 6, 7 i 8 de desembre de 1975 s'aprovà la creació del Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. El 2 de març de 1976 fou nomenat president del comitè de la FEM Joan Cullell, que impulsà i coordinà l'elaboració de projectes de traçat dels futurs senders espanyols. Els projectes els elaboraren les federacions regionals.

Primera connexió europea. El GR 4 es va inaugurar el 9 de juny de 1979 al pont que uneix la Guingueta d'Ix amb Puigcerdà. El sender europeu 4 que venia d'Àustria i es quedava aturat a prop de la Guingueta d'Ix, ja podia continuar per terres catalanes.[11]

Segona connexió europea. El dia 22 de juliol de 1979 s'inaugurà l'enllaç del GR 7 Francès amb el GR 7 Andorrà i amb el GR 7 Català. Els actes es feren a Andorra la Vella amb presència de les autoritats andorranes i el veguer francès. El GR7 inaugurat 2 anys abans quedava així connectat a Europa a través del GR Andorrà.

Relació de senders de gran recorregut[13][modifica | modifica el codi]

Catalunya[modifica | modifica el codi]

Número del GR    Nom del Sender Itinerari
 GR-1  Sender Transversal Comença a Empúries, travessa bona part de l'àrea prepirinenca i continua per Aragó, on entra pel Pont de Montanyana.
 GR-2  La Jonquera-Aiguafreda Travessa la Garrotxa i Osona. Passa per Besalú.
 GR-3  Sender Central de Catalunya Ha d'esdevenir un gran sender circular. Actualment hi ha marcats els trams compresos entre la Seu d'Urgell i Fulleda.
 GR-4  Puigcerdà-Montserrat Assoleix la màxima altitud al Coll de Pal (2.106 m).
 GR-5  Sender dels Miradors Sender semicircular, que va de Sitges a Canet de Mar, passant per Montserrat i el Montseny.
 GR-6  Barcelona-Montserrat Per Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.
 GR-7  Andorra-Fredes Entra a Catalunya per la Farga de Moles, assoleix alçades notables com ara el Coll de Creus i els entorns de Tuixén, travessa el centre de Catalunya i s'adreça al sud-oest, on torna a assolir alçades notables a l'entorn del Caro, i entra al País Valencià per Fredes.
 GR-11  Sender del Pirineu Des del Cantàbric fins a la Mediterrània tot resseguint el Pirineu. És el més muntanyós de tots els senders catalans: comença al Cap de Creus i entra a l'Aragó pel Pont de Salenques.
 GR-65-5  Camí de Sant Jaume De Tarragona a Mequinensa, pasant per Ulldemolins i la Serra la Llena.
 GR-83  Camí del nord o del Canigó Va de Mataró al Coll de Malrem seguint virtualment el meridià.
 GR-92  Sender del Mediterrani A Catalunya va de Portbou al Pont de l'Olivar, sobre la Sénia, i segueix cap a Castelló. Passa pel Castell de Montgrí, per la Serralada de Marina, per Barcelona (Collserola), pel Massís del Garraf, per Tarragona i per Amposta.
 GR-96  Camí Romeu a Montserrat De Barcelona a Montserrat per Rubí i Vacarisses.
 GR-97  De la Tordera al Llobregat Va de Sant Celoni a Martorell passant per Sabadell i Terrassa. (El tram fins a la Beguda Alta ha estat eliminat).
 GR-99  Camí Natural de l'Ebre De Fontibre al Far del Guerxal sense allunyar-se mai gaire de l'Ebre.
 GR-107  Camí dels Bons Homes Va de Queralt a la Portella Blanca, i continua nord enllà per territori francès.
 GR-150  Entorn a la serra del Cadí De la Seu d'Urgell a Alp, passant per Querforadat en el sector nord i per Tuixén en el sector sud.
 GR-151  Camins del Bisbe i Abat Oiliba Itinerari que en molts trams se sobreposa a d'altres d'existents. Va de Montserrat a Molló (Basses de Puigsec) passant per Sant Benet de Bages, per Vic, per Sau i per Ripoll.
 GR-171  Santuari de Pinós-Refugi del Caro De Pinós al Refugi de Caro, passant per Poblet i la Cartoixa d'Escala Dei.
 GR-172  De Bellprat a la Mussara Itinerari en forma de "U" ajaguda cap a l'esquerra; passa pel Monestir de Montserrat.
 GR-173  Vallès Natural De Castellar del Vallès a Sant Cugat del Vallès, passant per Sabadell (ruta de llevant) i per Terrassa (ruta de ponent). Una variant duu a Barcelona.
 GR-174  Sender del Priorat Fent grans zigazagues recorre tot el Priorat entre el Coll de la Teixeta i Albarca.
 GR-175  Ruta del Cister Amb un recorregut sensiblement triangular, uneix els tres grans monestirs cistercencs: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.
 GR-176  Ruta del Romànic Sender sensiblement circular; passa per Navàs i Puig-reig i recorre nombroses ermites romàniques.
 GR-177  Ruta del Moianès Ruta circular que passa per l'Estany i Monistrol de Calders.
 GR-178  Ruta d'en Serrallonga Escenari de les correries del famós bandoler. Va de Santa Coloma de Farners a la presa de Sau passant per Can Serrallonga.
 GR-179  Sender dels Maquis Entre Manresa i Berga recorre una de les més significatives zones d'actuació de la guerrilla antifranquista.
 GR-192  Sender de Cambrils a Amposta Paral·lel al 92 però més interior; passa per Mont-roig del Camp i per Pratdip.
 GR-210  Camí Vora Ter Ha de recórrer tot el curs del Ter; de moment va de Montesquiu a la presa de Sau.
 GR-211  Circular de la Vall d'Aran Itinerari circular que parteix de Vielha en tots dos sentits i va zones ben apartades com el Refugi dera Honeria. La variant 211-5 uneix Vielha amb er Espitau de Vielha, passant per l'elevat Pòrt de Vielha.
 GR-241  Sender circular de Borredà Passa per Sant Jaume de Frontanyà i per Sant Romà de la Clusa.

Comunitat de Madrid[modifica | modifica el codi]

GR Nom
GR 10 Puçol (Província de València) a Aldea del Obispo (Província de Salamanca).
GR 10.1 Puerto de Cotos (límit entre les províncies de Madrid i Segòvia) a Puerto de la Fuenfría (límit entre les províncies de Madrid i Segòvia)
GR 88 Pontón de la Oliva a El Atazar
GR 124 Senda Real

Illes Balears[modifica | modifica el codi]

GR Nom Itinerari
GR 221 Ruta de la Pedra en Sec Travessa de la Serra de Tramuntana
GR 222 Ruta Artà - Lluc Artà - Inca - Lluc
GR 223 Camí de Cavalls Menorca

Països Baixos[modifica | modifica el codi]

GR Nom Itinerari
GR 12 Sender de Floris V Amsterdam-Bergen op Zoom

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Reglament d'Homologació de Senders, Art.3. Registre de senders. 3.3. Classificació dels senders homologats, pàg. 5
  2. Associació Catalana de Senderisme. Servei d’Informació de Senders: El senderisme. Tipus de Senders i Codi de Senyalització
  3. Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Què són els senders?
  4. Font Urgell, Xavier. 2. Els senders: tipologia i equipament. Itineraris de natura: senderisme i rutes de natura. U.B.
  5. Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME). Señalización de senderos.
  6. Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). La senyalització de senders. Dossier tècnic
  7. Jaumot i Bisbal, Miquel. Notes diverses : Els Senders de gran recorregut. El projecte G. R. 11 Pirinenc. Treballs de la Societat Catalana de Geografia: 1986: 7 i 8: juny i setembre 1986. Número especial dedicat a Lluís Solé i Sabarís (II i III), pàg. 158.
  8. Fédération Française de la Randonnée Pédestre.Historique de la FFRandonnée: Du CNSGR à la Fédération Française de la Randonnée Pédestre
  9. European Ramblers’ Association (ERA)History
  10. Club Excursionista de Gràcia. Senders: Antecedents.
  11. 11,0 11,1 Jaumot i Bisbal, Miquel : "Els senders de gran recorregut: camins per al turisme verd" a Congrés Català de Geografia (1º. Març 1991. Barcelona): Primer congrés català de geografia. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991. pàg. 445
  12. Poch, Agustí. "Senderisme a la Talaia", a Talaya: revista d'excursionisme. Núm. 300, pàg. 36
  13. Xarxa de senders de gran recorregut al web de la FEEC

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jaumot i Bisbal, Miquel: "Els senders de gran recorregut: camins per al turisme verd" a Congrés Català de Geografia (1 de març de 1991. Barcelona): Primer congrés català de geografia. Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991, pàgs. 443-453.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sender de gran recorregut Modifica l'enllaç a Wikidata