WiTricity
WiTricity (de l'anglès, wireless electricity, electricitat sense fils) és un sistema de transmissió d'energia sense cables desenvolupat per investigadors del MIT. La witricidad utilitza els camps de ressonància magnètica per disminuir la pèrdua d'energia.
L'experiment més conegut va consistir en encendre una ampolleta (bombeta) de 60 watts, mitjançant la frequenciació simultània de dues bobines ubicades a dos metres de distància, amb una eficiència del 40% a causa de la pèrdua d'energia per dissipació.
[modifica] Història
La tècnica de la potència de transmissió sense fils no és nou. Des del segle XIX, els equips dels físics han tractat de la primera transmissió de l'electricitat sense cables. Però el problema de la distribució de l'electricitat ha omnidireccional a la saga del desenvolupament d'aquesta tecnologia i experiència. La recuperació de l'interès es deu principalment a l'era dels telèfons mòbils, ordinadors portàtils, reproductors de MP3 i altres dispositius portàtils
[modifica] Descripció
WiTricity es basa en un sistema que consisteix d'un transmissor i un receptor amb antenes de bucle magnètic sintonitzat en la mateixa freqüència. Com funciona la instal·lació en un camp electromagnètic a prop, va dir (en contraposició als camps distants o de radiació), els receptors han d'estar a una distància de diversos metres del transmissor. El sistema utilitza una gamma d'alta freqüència relativament baixa (uns pocs MHz). L'equip del MIT també simulada a un ressonador dielèctric en gigahertz.
El concepte de WiTricity és bàsicament idèntica a la del camp magnètic de la bobina de Tesla, però utilitzant una energia molt menor i més segur. La gairebé la tecnologia de camp dóna una bona transmissió de potència si el transmissor i el receptor estan a prop, però amb la tecnologia dels camps allunyats, la font sempre es transmet en totes direccions, causant una considerable pèrdua d'energia.
