Sensor d'imatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una webcam USB desmantellada, amb i sense el lent sobre el sensor d'imatge (format Bayer).

El sensor d'imatge és l'element d'una càmera fotogràfica digital que capta la llum que compon la fotografia. Consisteix en un xip format per milions de components sensibles a la llum que quan els exposem formen la imatge fotogràfica.

Aplicació[modifica | modifica el codi]

A la fotografia digital el sensor electrònic és l'equivalent al rodet fotogràfic convencional. El sensor és una matriu d'elements fotosensibles que funciona convertint la llum que capta en senyals elèctrics que poden recollir-se, mesurar-se i convertir-se en una representació electrònica amb el patró global d'il·luminació que va arribar al sensor. Finalment, el fitxer informàtic que emmagatzema aquest patró pot ser representat en una pantalla (o en paper fotogràfic realitzant certs processos) de manera que els nostres ulls ho veuen com una imatge.

Components[modifica | modifica el codi]

Cada un dels elements fotosensibles del sensor es denomina píxel (picture element). El nombre de píxels del sensor se sol mesurar en milions de píxels (o megapíxels, Mpx). De forma general es pot dir que grans nombres indiquen la possibilitat d'imprimir (o visualitzar) fotos a mides més grans amb pèrdues de qualitat menors. Una resolució de 2 Mpx se sol considerar la mínima per a la impressió de fotografies a mida 10x15 cm. Una resolució de 3 Mpx permet imprimir normalment fotografies a mida 20x25 cm.

Un altre factor important pel que fa al sensor és la mida i forma del mateix. Un sensor gran que contingui un nombre relativament petit de píxels hauria de tenir una gran àrea per píxel, i viceversa: un sensor petit amb el mateix nombre de píxels tindrà una reduïda àrea per píxel. Els píxels més grans tendeixen a generar una millor qualitat d'imatge i una major sensibilitat.

La forma del sensor sol ser rectangular i la proporció entre alt i ample del sensor també és important, ja que les fotografies finalment obtingudes amb la càmera solen ser amb format 4 / 3 i si el sensor no és 4 / 3 és clar que les imatges captades han de ser processades digitalment per generar una imatge amb aquestes proporcions amb el risc que això comporta d'introduir imperfeccions.

Del citat anteriorment es pot deduir que el millor sensor és gran, amb una proporció de 4 / 3 i amb un gran nombre de píxels. A la pràctica això no és sempre cert, ja que això afecta sensiblement a la mida global de la càmera i al seu preu.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la tecnologia dels sensors, les més esteses actualment són:

  • Sensor CCD, és el més estès tant en fotografia com en vídeo.
  • Super CCD, és el més estès tant en fotografia com en vídeo.
  • Sensor CMOS, que va guanyant pes gràcies al seu menor consum d'energia i el seu menor cost de fabricació.
  • Foveon X3 a diferència dels anteriors no realitza interpolació dels colors per a l'obtenció de la imatge.

A més a més, al costat dels quatre tipus de sensors esmentats, algunes marques han optat per aportar noves aproximacions.

Aquest és el cas de Sony i la seva CCD RGBE. La modificació, en aquest cas, es produeix en el filtre Bayer col·locat davant del sensor. En comptes d'apostar per la clàssica combinació de filtres vermells, verds i blaus-amb predominança dels verds per ser l'ull humà més sensible a aquest color-, els enginyers de la companyia han ajustat més aquest paràmetre i han arribat a la conclusió que la nostra vista percep un tipus concret de verd: el maragda. Així, aquest filtre Bayer modificat conté una meitat de píxels verds filtrats específicament per al verd maragda.

Una altra variació seria el xip sensor de Kodak que substitueix els patrons bàsics vermell, verd i blau per cian, magenta i groc. En efecte, mentre altres sensors prenen una imatge 'positiva' aquests graven negatius digitals utilitzant colors secundaris en lloc de primaris (encara que després les dades són convertits a RGB per mantenir la compatibilitat amb la resta del mercat). L'avantatge d'usar aquestes components secundàries és que aquests colors contenen grans factors de transmissió que els colors primaris complementaris qual cosa redunda en una major sensibilitat en certes circumstàncies (no en totes).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sensor d'imatge Modifica l'enllaç a Wikidata