Comunicació cel·lular
La comunicació cel·lular és la capacitat que tenen totes les cèl·lules d'intercanviar informació fisicoquímica amb el medi ambient i amb altres cèl·lules. La funció principal de la comunicació cel·lular és la d'adaptar-se als canvia que existeixen en el medi que els envolta per sobreviure gràcies al fenomen de l'homeòstasi.
Tipus de comunicació cel·lular[modifica]
Depenent si l'organisme és unicel·lular o pluricel·lular existeixen diferents mecanismes de comunicació:
Comunicació dels organismes unicel·lulars[modifica]
Les cèl·lules unicel·lulars procarites com els bacteris i els eucariotes com els protozous, viuen en medis aquosos del qual reben múltiples estímuls fisicoquímiques com la llum, la temperatura, la salinitat, l'acidesa, la concentració d'altres substancies, a les que responen generalment amb moviment, anomenat tàxia. Les cèl·lules unicel·lulars capten dels seus microambient estímuls i processen la informació que reben a través d'una via de transducció de senyals, que controla la direcció del moviment dels seus: pseudòpodes, flagels o cilis. Els éssers unicel·lulars mòbils s'adapten a l'estat físic i químic del seu entorn i poden aproximar-se a allunyar-se de diversos estímuls.
Aquests organismes també produeixen substàncies similars a les hormones, que són captades per individus de la mateixa espècie mitjançant receptors cel·lulars específics de la membrana. Aquest intercanvi d'informació els serveix per l'intercanvi genètic. Moltes d'aquestes substàncies són pèptids que tenen una seqüència d'aminoàcids similars al dels organismes pluricel·lulars.
Interacció intercel·lular en organismes pluricel·lulars[modifica]
Les cèl·lules posseeixen en la membrana plasmàtica un tipus de proteïnes específiques anomenades receptors cel·lulars encarregats de rebre senyals fisicoquímics de l'exterior cel·lular. Els senyals extracel·lulars solen ser lligants que s'uneixen als receptors cel·lulars. Existeixen tres tipus de comunicacions cel·lulars segons el seu lligant.
- Contacte cel·lular amb lligants soluble. (hormona o factor del creixement)
- Contacte cèl·lular amb lligants fixes amb una altre cèl·lula.
- Contacte cèl·lular amb lligants amb la matriu extracel·lular.
