Senyal de trànsit

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Senyals de trànsit)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Senyal de cediu el pas

Els senyals de trànsit són els símbols usats en rètols o pintades al terra ubicats al costat de camins per a proporcionar la informació necessària als usuaris que transiten per un camí o carretera, en especial per als conductors de vehicles.

Com que les diferències d'idioma poden crear barreres, els senyals internacionals fan servir símbols en lloc de paraules i generalment es basen en protocols internacionals.

Història[modifica | modifica el codi]

L'ús de senyals de trànsit a Europa ve d'antic. El motiu vaser que els senyals fossin comprensibles per als conductors de qualsevol país, ja que no contenien text. D'aquesta manera els automobilistes europeus que viatjaven, i viatgen en l'actualitat, a un altre país on es parla una llengua diferent, no tenen dificultat en interpretar les indicacions en les vies de circulació.

El cas, per exemple, dels Estats Units és diferent. Allà s'han fet servir senyals de trànsit únicament en un nombre reduït. La majoria de les indicacions es fan mitjançant cartells en què apareix un text. Per exemple, la prohibició de gir cap a l'esquerra s'indica amb un cartell amb el text "NO LEFT TURN". En aquest país tots els seus habitants parlen l'anglès i els turistes generalment també. D'aquesta manera un senyal de trànsit mitjançant text no originen cap problema als conductors. Això sí, apareixen cada vegada més senyals sense text i amb gràfics, ja que es reconeix cada vegada més que no tothom parla anglès.

Classificació[modifica | modifica el codi]

S'han desenvolupat principalment a Europa i s'han adoptat en la majoria dels països. L'annex 1r de la convenció de Viena sobre senyals de trànsit i senyals del 8 novembre 1968 defineix vuit categories de senyals:

No obstant això, els països i les àrees categoritzen els senyals del trànsit de diverses maneres. Als Estats Units, el tipus, la col·locació i els estàndards gràfics dels senyals de trànsit i de les marques del paviment es regulen legalment. Altres països, com la resta de països del continent americà, així com Austràlia solen seguir el sistema estàndard nord-americà, que és diferent de l'europeu (que generalment és seguit per la majoria de països africans i d'Orient Mitjà).

Senyals de trànsit verticals[modifica | modifica el codi]

Un dels senyals de trànsit més inusuals del Regne Unit, en el Magic Roundabout de Swindon
Un senyal de "confirmació de ruta" de la carretera de Warrego (Queensland, Austràlia), informant als conductors de la distància (en quilòmetress) dels llocs esmentats

Els senyals de trànsit verticals a Espanya es basen en la normativa de la Unió Europea perquè siguin iguals en tots els països de la Unió (Convenció de Viena), i es divideixen en els següents grups:

Forma i color[modifica | modifica el codi]

Segons el grup, els senyals tenen formes i colors diferents, per tal que puguin reconèixer amb facilitat des de lluny:

  • Els senyals de prioritat de pas, per la seva importància, tenen formes diferents a tots els altres.
    • El senyal de "STOP" té forma octogonal i és de color vermell.
    • El senyal de prioritat de pas general, o "Cediu el pas", té forma de triangle invertit i és de color blanc amb la vora vermella.
  • Els senyals d'advertiment tenen forma de triangle i són blanques amb la vora vermella.
  • Els senyals de circulació tenen forma rodona o quadrada, i són blaus.
    Els rodons indiquen obligatorietat i els quadrats són informatius.
  • Els senyals d'estacionament són rodons de color blau amb la vora vermella i una o dues línies vermelles en diagonal, o bé quadrats o rectangulars de color blau. Els rodons indiquen prohibició i els quadrats o rectangulars són informatius.
  • Els senyals informatius tenen forma rectangular i són blaus.
  • Els senyals de final de prohibició tenen forma rodona i són blancs amb tres línies negres en diagonal.
  • Els senyals de prohibició tenen forma rodona i són blancs amb la vora vermella.
Senyals de prohibició

Tipografia[modifica | modifica el codi]

A Espanya, segons la norma 8.1-IC, s'han d'utilitzar dos tipus de lletra que s'adjunten dimensionades amb la norma. Per a la senyalització en autopistes, autovies i vies per a automòbils, s'utilitzarà l'alfabet anomenat Autopista;[1] mentre que per a les carreteres convencionals, l'entorn urbà i la resta de vies es farà servir l'alfabet Carretera Convencional.

Existeixen versions comercials de les dues fonts. La versió de l'alfabet Autopista és la font Highway Gothic, i del Carretera Convencional és Traffic Type Spain.[2]

No obstant això, en determinades vies com l'autopista de pagament AP-7 s'ha utilitzat la tipografia Helvetica en diversos trams dins de Catalunya.

Europa[modifica | modifica el codi]

el 1968 els països europeus van signar la convenció de Viena sobre senyals de trànsit, amb la missió d'estandarditzar les regulacions de trànsit dels països participants per facilitar el trànsit del tràfic internacional i augmentar la seguretat viària. Conseqüentment, a Europa Occidental els senyals de trànsit van quedar ben estandarditzats, tot i que encara hi ha algunes excepcions en certs països.

El principi de l'estàndard europeu per a senyals de trànsit és que les formes i els colors han d'utilitzar per indicar els mateixos propòsits. Les formes triangulars (fons blanc o groc) s'utilitzen en senyals de perill. A més, la convenció de Viena permet una forma alternativa per als senyals de perill: una forma de diamant que s'utilitza rarament a Europa. Els senyals de prohibició a Europa estan envoltats amb una vora vermella. Els senyals secundaris informatius i altres són rectangulars. Els animals que apareixen en els senyals de perill inclouen ants, granotes, cérvols, ànecs, vaques, ovelles, cavalls, óssos polars (a Svalbard) i micos (a Gibraltar). A més la convenció permet que s'utilitzi la imatge de qualsevol animal.

Els senyals direccionals no s'han harmonitzat sota convenció, almenys no en les vies ordinàries. Per això hi ha diferències substancials en els senyals direccionals dels diversos països d'Europa. Les diferències afecten a la tipografia, el tipus de fletxes i, el més notable, l'esquema de color. La convenció, però, s'especifica una diferència entre les autopistes i les vies ordinàries en la qual les autopistes utilitzen lletres blanques sobre fons verd (Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, República Txeca, Grècia, Xipre, Eslovàquia) o lletres blanques sobre fons blau (Alemanya, Irlanda, França, Regne Unit, Espanya, Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Polònia, Portugal, Romania). Les diferències són majors per a les no autopistes: lletres blanques sobre fons blau a Itàlia, Suïssa, Suècia, República Txeca, Grècia, Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Romania, Finlàndia i Països Baixos (en aquest cas iguals que a les autopistes); lletres blanques sobre fons verd a França, Regne Unit, Polònia i Portugal; lletres negres sobre fons groc a Alemanya, Luxemburg, Noruega, Eslovènia i Croàcia; lletres vermelles sobre fons blanc a Dinamarca (però lletres blanques sobre fons blau a les sortides d'autopista) i lletres negres sobre fons blanc a Espanya.

Les vies secundàries són diferents de les primàries a França, Regne Unit, Finlàndia, Irlanda, Suïssa i Portugal, assenyalades sempre amb lletres negres sobre fons blanc. A Itàlia, Romania i Suècia, amb lletres negres sobre fons blanc s'indiquen només les vies urbanes o les destinacions urbanes. La numeració de les carreteres també difereix substancialment. Només el número europeu de la ruta apareix sempre amb lletres i números blancs en un rectangle verd.

Alguns senyals, com el de "STOP", es recomana que apareguin en anglès, però també es permet que hi figuri la indicació en llengua local. Si la llengua utilitza caràcters diferents dels llatins, els noms de les ciutats o dels llocs han de figurar també en transcripció llatina. Els països europeus utilitzen el Sistema Internacional d'Unitats en els senyals viaris (distàncies en quilòmetres o metres, altures/amplades en metres) amb l'excepció notable del Regne Unit on les distàncies encara s'indiquen en milles.

Per als països que condueixen per l'esquerra, la convenció estipula que els senyals de trànsit han de ser imatges de mirall de les usades en els països que condueixen per la dreta. Aquesta pràctica, però, no se segueix sistemàticament en els quatre països europeus que condueixen per l'esquerra: Xipre, Irlanda, Malta i Regne Unit. La convenció permet l'ús de dos colors de fons per als senyals de perill o prohibició: blanc o groc. La majoria dels països utilitza el blanc amb algunes excepcions com Suècia, Finlàndia, Islàndia i Polònia.

Els senyals de trànsit a Europa es classifiquen en els següents grups per ordre de prioritat:

  1. Senyals i ordres dels agents de circulació
  2. Senyalització circumstancial que modifiqui el règim normal d'utilització de la via i senyals de abalisament fix
  3. Semàfors
  4. Senyals verticals de circulació
  5. Marques vials

Si es donés el cas que es trobessin diversos senyals contradictoris, prevaldrà el més prioritari, i en el cas que siguin del mateix grup, el més restrictiu.

El Catàleg oficial de senyals de trànsit en el cas d'Espanya està constituït pels següents documents:

  • Norma de carreteres 8.1-IC Senyalització vertical.
  • Norma de carreteres 8.2-I.C Marques vials.
  • Norma de carreteres 8.3.IC Senyalització d'obres.
  • Catàleg de senyals verticals de circulació toms I i II

I la normativa de trànsit està regulada a Espanya pel Reglament General de Circulació.[3]

Estats Units[modifica | modifica el codi]

Els colors nord-americans tenen normalment aquests significats (a Mèxic és gairebé idèntica la manera):

  • Verd amb les lletres blanques per els senyals informatius, com ara adreces, les distàncies, i els llocs
  • Marró amb el blanc per als senyals als parcs, als llocs històrics, a les àrees de l'esquí, als boscos, i als camps
  • Blau amb el blanc per a les zones de descans, aliment, gasolina, hospitals, i el allotjar
  • Blanc amb les lletres vermelles o negres per als senyals reguladors, com ara límits de velocitat o estacionament
  • Groc amb les lletres i els símbols negres per als senyals de perill, com ara corbes i zones de l'escola
  • Taronja amb les lletres negres per a les zones i els desviaments temporals del control de trànsit

Els senyals reguladors també es consideren de vegades amb les lletres blanques en senyals vermells o negres. Al Quebec, l'ús del blau i del marró s'inverteix, i molts senyals negre-en-grocs són vermell-en-blancs en canvi. Molts estats dels Estats Units ara utilitzen la taronja fluorescent per els senyals de la construcció, i de color verd groc fluorescent per a la zona de l'escola, el vianant, i els senyals de perill de la bicicleta. els senyals rosats fluorescents s'utilitzen de vegades per l'advertència d'algun incident. Als Estats Units la mesura de velocitat i distància utilitzada és la milla, a Austràlia, Canadà i Amèrica Llatina, en canvi, s'usa el quilòmetre. En cas particular a l'Amèrica Llatina fa servir els senyals de tipus europeu per al límit de velocitat en comptes de la nord-americana, a excepció de Panamà i Puerto Rico, que utilitzen el logotip nord-americà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Apartat 2.6.1.1 de la Norma 8.1-IC de senyalització vertical.
  2. type Spain
  3. Aprovat per Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre (BOE núm 306, de 23 de desembre de 2003).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]