Senzill

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els primers senzills es publicaren en discos de vinil.

Un senzill (en anglès: single) és un disc fonogràfic de curta durada amb un o dos temes a cada cara.

Els antics discs de vinil eren en format de set polzades (7"). També s'havien publicat singles en cassets, però en l'actualitat es publiquen en discs compactes. Habitualment van destinats a la promoció, distribució, segmentació (per a ràdio, DJ...) i màrqueting, en diversos formats com el senzill promocional o el maxi single.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El senzill presenta, generalment, una o dues cançons principals (anomenades cara A i cara B). La primera conté la cançó que es presenta, mentre que la segona presenta una altra cançó addicional que habitualment és una mescla o remescla diferent del tema principal, una altra cançó del repertori de l'àlbum o algun tema inèdit no inclòs en l'àlbum.

Destinació[modifica | modifica el codi]

Promoció[modifica | modifica el codi]

El tema principal d'un senzill generalment prové d'un àlbum musical que ha estat o serà llançat de forma imminent, a fi de donar a conèixer l'àlbum o l'artista i promoure'n la venda.

Distribució i segmentació[modifica | modifica el codi]

Tot sovint, a les cares A es publiquen versions per a ràdio («edició ràdio» o «edició per a ràdio», en anglès «radio edit») per dues raons principals: perquè tingui una durada adient per a la ràdio (generalment tallant la cançó original), o per a censurar qualsevol paraulota, grolleria o vulgaritat que pugui tenir la cançó en la seva versió original.

Màrqueting i col·leccionisme[modifica | modifica el codi]

Generalment a les cares B s'inclouen temes inèdits, remescles exclusives i altres extres (versions extrallargues, versions que inclouen llenguatge vulgar, versions rares, versions interpretades en directe...), amb la intenció d'obsequiar al consumidor amb un article de col·leccionisme o màrqueting. Aquesta característica és habitual en el format maxi single.

Tipologies[modifica | modifica el codi]

Senzill comercial[modifica | modifica el codi]

El senzill comercial és el que es posa a la venda per al públic, generalment amb el format clàssic de dues cançons: una a la cara A, que és la cançó que es promociona, i una altra a la cara B, que pot ser una altra cançó de l'àlbum, o una remescla o mescla del tema original, o un tema inèdit o (característic en els singles de rap) una versió instrumental i una altra a capella, per tal de fomentar-ne la comercialització.

Single promocional[modifica | modifica el codi]

Un single promocional generalment és un disc que porta una única cançó, encara que en algunes ocasions inclou dues cançons, i fins i tot una cançó i un avanç (en anglès snippet).

Es publiquen principalment per a ser distribuïts en les emissores de ràdio i discogràfiques; generalment no porten portada, sinó que el disc ve inclòs en una funda de plàstic o un altre material; tot i que excepcionalment es distribueixen al públic, solen incloure portada i contraportada, normalment diferents a les del single comercial.

Doble single[modifica | modifica el codi]

Els singles generalment contenen una sola cara A, però en el format de doble single en posseeixen dues (a part de la cara B) perquè presenten dues cançons com a principals.[1] Ambdós títols s'uneixen gràficament mitjançant la tipografia «/» (anomenada «barra») component el títol del doble single, encara que, ocasionalment, el títol pot presentar qualsevol altra denominació.[2] Solen ser considerats de forma independent a la publicació dels singles per separat, i la seva publicació sol tenir fins comercials en segments de mercat en què el single únic, al mateix preu, no obtindria vendes suficients.

Maxi single[modifica | modifica el codi]

Un maxi single, o simplement "maxi", és un format musical per a senzills que presenta més de dues cançons.

És un single musical en format de dotze polzada (12", la mateixa mida d'un LP). Generalment un single porta un o dos temes com a màxim: una cançó a la cara A (el senzill) i una altra a la cara B (la cançó acompanyant), format típic en un single de set polzades (7"). Un maxi sol incloure entre 3 i 5 cançons. Aquest tipus de discos és un preludi d'un posterior LP. És habitual incloure a la cara B del maxi single cançons inèdites o bé cançons que van quedar descartades de l'àlbum.

Formats[modifica | modifica el codi]

Vinil[modifica | modifica el codi]

És el format tradicional de senzills, generalment de 7 polzades (12 en els maxi singles). Les seves vendes van decaure en els anys 90 amb l'aparició del disc compacte, però es va mantenir gràcies a la utilització del format vinil per part dels DJ i els col·leccionistes. El mercat de singles de vinil va continuar en aquesta crisi fins al 2001, mantenint-se bàsicament gràcies als DJ, quan va venir l'inesperat sorgiment dels llançaments singles gràcies a l'auge de la música electrònica, a la baixada dels preus de les eines de creació musical i a la divulgació de la cultura musical i el col·leccionisme.

Casset[modifica | modifica el codi]

Va constituir l'alternativa al vinil a mitjans dels anys 80, distribuint-se fins a l'aparició del disc compacte que el va substituir pràcticament en la seva totalitat.

Disc compacte[modifica | modifica el codi]

El format de disc compacte per a singles va ser introduït per primera vegada a mitjans de la dècada dels 80, però no va ser posat en el mercat fins a 1990. Els CD aviat van fer desaparèixer les vendes d'altres formats com el vinil i la casset, començant la dècada de 1990. Les companyies començaren a llançar menys singles, en el moment en què Billboard va canviar les seves regles de permetre singles sense llançaments comercials. Com a conseqüència d'aquesta nova norma, la producció i les vendes de singles van disminuir enormement.

Avui en dia estan sent substituïts en part per les descàrregues digitals.

Vídeo[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment en VHS, aquest format contenia el videoclip del single i es distribuïa en els canals de música televisada i discogràfica o bé al consumidor juntament amb la casset del single.

DVD[modifica | modifica el codi]

El format DVD per a singles va ser introduït a finals dels 90 i a inicis del 2000. Tot i que diverses companyies registrades els han refusat per emetre discos compactes, se n'han publicat nombrosos en aquest format. Considerats com articles de col·lecció, generalment contenen el videoclip de la cançó del single, i ocasionalment extres i "com es va fer". Aquest format va substituir al del vídeo, que tradicionalment contenia els videoclip.

La versió senzill i la versió editada per a ràdio[modifica | modifica el codi]

La «versió senzill» sol ser una mica més curta que la versió oficial de l'àlbum i, fonamentalment surt publicada en el disc senzill del tema corresponent, bé sigui en format de vinil o en CD.

La «versió senzill» no és necessàriament idèntica a la «versió editada per a ràdio» (en anglès radio edit), ja que aquestes, que generalment estan realitzades i distribuïdes per a la seva promoció radial, sent més curtes que la pròpia versió senzill i estant censurades. També pot ser una versió inèdita en la seva masterització o interpretació.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Un exemple és el All apologies / Rape me de Nirvana, en què les dues cançons del disc són considerades cares A.
  2. Per exemple Closer to God de Nine Inch Nails.