Separació entre l'Església i l'Estat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estats laics el 2011.

La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència.[1] És una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, així com parteix del procés de secularització d'una societat. La separació Església-Estat està relacionada amb l'extensió de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relació entre l'Estat i l'Església. Ocorre sobretot aquells estats amb religió d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religió en detriment de les altres per mitjà del patronat reial o altres accions similars.

La idea de la separació entre Església (sigui aquesta anglicana, catòlica, luterana, presbiteriana) i Estat és un fenomen que sorgeix a partir del humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il·lustració, per mitjà del corrent filosòfic racionalista, arribant a ser una política oficial durant la Revolució francesa, la Independència nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la "aliança entre el tron i l'altar".

Actualment, la separació entre l'església i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjançant l'establiment d'un estat laic. De fet la tendència al món des de l'edat moderna és cap a una secularització de l'Estat.[2][3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia addicional[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]