Septimontium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa dels colles («turons») i de les montes(«muntanyes») on se celebrava la Septimontium.[nota 1]

Septimontium fou una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia, l'anomenat dies Septimontium o dies Septimontialis.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Septimontium és una paraula que es va formar a partir de la unió dels termes llatins septem («set») i montium («muntanya, turó»), perquè la festa es va crear per commemorar que els set turons de Roma quedaven inclosos dins del recinte marcat per les noves muralles. Aquests set turons es deien: Oppius, Palatium, Velia, Fagutal, Cermalus, Caelius i Cispius, és a dir, que la festa es va establir en una època en què el Capitolí, el Quirinal i el Viminal encara no s'havien incorporat a Roma.[2][3]

Una altra interpretació etimològica és que derivi de la paraula saept («divisió, partició»), perquè era una festa de les subdivisions de població que ocupaven els turons.[4] Per exemple en la paraula montes (plural de montium) estaven incloses dues subdivisions del turó Palatí (el Cermalus i un altre també anomenat Palatinus) i tres dins l'Esquilí (Fagutal, Oppius i Cispius), a diferència dels que més endavant s'anomenarien els set turons de Roma.[5][6]

Tipus de festa[modifica | modifica el codi]

Plutarc va comentar a la seva obra Quaestiones Romanes, que el sentit d'aquesta celebració era una mica obscur i de natura poc clara.[7] Fest la considerava una forma de l'Agonàlia,[8] però per un passatge de Varró se sap que es feia cap a final del mes de desembre, mentre que l'Agonàlia es feia el dia 10 d'aquest mes.[9]

Segons Varró no tenia caràcter de feriae populi (de caràcter urbà), sinó que era de caràcter rural, com les feriae semantivae o pagnalia.[10]

La celebració[modifica | modifica el codi]

Es coneixen pocs detalls de la celebració, la major part descrita per Festus. Sembla que originalment es feia una processó passant pels turons i els seus habitants oferien sacrificis als déus, de forma privada a cada un dels 27 sepulcres dels argei.[nota 2][8] Durant el Septimontium en el període republicà, els romans s'havien d'abstenir d'usar carruatges tirats per cavalls.[7]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Les paraules montes i colle fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de montes va deixar pas amb el temps a la denominació colle, preferida pels romans, (incloent: Latiaris, Mucialis, Salutaris, Quirinalis i Viminalis), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa. Referència:Theodor Momsen,obra citada i Andrea Carandini, "Roma il primo giorno", 2007, p.22-24
  2. Els argei, segons Varró, van ser els primers immigrants que van arribar a la península italiana, formant part del seguici que acompanyava Hèrcules i s'havien establert en una petita vila fundada pel déu Saturn a la zona del Capitolí.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. M.Pallottino, "Origini e storia primitiva di Roma", Milà, 1993, p.148-149
  2. L.A. Holland, "Septimontium or saeptimontium?", TAPA nº84, 1953, p.16–34
  3. Ferdinando Castagnoli, "Topografia di Roma antica", Torí, 1980, p.62
  4. Kurt A. Raaflaub, "Between Myth and History: Rome's Rise from Village to Empire (the Eighth Century to 264)," en "A Companion to the Roman Republic", ed.Blackwell, 2010, p. 136
  5. Timothy Venning, "A Chronology of the Roman Empire", ed.Continuum, 2011, p. 27
  6. Theodor Mommsen, "Storia di Roma antica", ed.Sansoni, 2001, Vol. I, Cap. IV, p. 4
  7. 7,0 7,1 Quaestiones Romanes, question 69.
  8. 8,0 8,1 Festus, "de Verborum Significatione, 348
  9. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" 6.24.
  10. Robert E.A. Palmer, "The Archaic Community of the Romans", ed.Cambridge University Press, 2009, p. 122–123.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. " A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929, p. 47 i seg.. 
  • Gerhard Radke. " Septimontium". Stuttgart: " Der Kleine Pauly" (KlP), volum 5, p. 127. 
  • Leonhard Schmitz. " Septimontium". Londres: en: William Smith:" A Dictionary of Greek and Roman Antiquities",ed. John Murray, 1875, p. 1028.