Seqüència de Santa Eulàlia

Secuencia de Santa Eulalia, el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès

La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès. Està dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida y s’inspira en un himne del poeta llatí cristià Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacció es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgrà i forma part d’una col·lecció de discursos llatins de San Gregori. Formalment és una seqüència, o poesia rítmica, que es cantava durant la litúrgia gregoriana.

La llengua de la Seqüència

El text està presumiblement redactat en dialecte picard-való. Fa servir articles: li inimi, lo nom, enl, desconeguts en llatí; mostra que certes vocals finals del llatí ja no es fan servir en la llengua oral, cosa que es posa de manifest en les vacil·lacions de grafia (a, e) en les terminacions femenines: pulcella/ pulcelle. També documenta que en la data de la seva redacció ja s’ha consumat la diftongació de las vocals e,o obertes del llatí vulgar: buona< lat. bona.

Des del punt de vista sintàctic és significativa la primera manifestació del condicional romanç, sostendreiet.

El text

La Seqüència consta de vint-i-nou versos:

Text en romanç		Adaptació francesa		Traducció al català
Buona pulcella fut Eulalia.		Bonne pucelle fut Eulalie.		Bona donzella fou Eulàlia
Bel auret corps bellezour anima.		Beau avait le corps, belle l'âme.		Bell tenia el cos, i més bella l’ànima
Voldrent la ueintre li d[õ] inimi.		Voulurent la vaincre les ennemis de Dieu,		Volgueren vèncer-la els enemics de Déu,
Voldrent la faire diaule seruir.		Voulurent la faire diable servir.		Volgueren fer-la servir al diable.
Elle nont eskoltet les mals conselliers.		Elle, n'écoute pas les mauvais conseillers :		Ella no escolta els mals consellers :
Quelle d[õ] raneiet chi maent sus en ciel.		« Qu'elle renie Dieu qui demeure au ciel ! »		«Que renegui de Déu, que reina al cel!»
Ne por or ned argent ne paramenz.		Ni pour or, ni argent ni parure,		Ni per or, ni argent, ni paraments,
Por manatce regiel ne preiement.		Pour menace royale ni prière :		Per amenaça reial ni per pregs
Niule cose non la pouret omq[ue] pleier.		Nulle chose ne la put jamais plier		Cap cosa la pogué mai plegar
La polle sempre n[on] amast lo d[õ] menestier.		À ce la fille toujours n'aimât le ministère de Dieu.		A no amar sempre el servei de Deu.
E por[ ]o fut p[re]sentede maximiien.		Et pour cela fut présentée à Maximien,		I per això fou presentada a Maximilià,
Chi rex eret a cels dis soure pagiens.		Qui était en ces jours roi sur les païens.		Que aleshores era el rei dels pagans.
Il[ ]li enortet dont lei nonq[ue] chielt.		Il l'exhorte, ce dont ne lui chaut,		Éll l’exhorta, però a ella no li importa,
Qued elle fuiet lo nom xp[ist]iien.		À ce qu'elle fuie le nom de chrétien.		Que abandoni el nom cristià
Ellent adunet lo suon element		Qu'elle réunit son élément [sa force],		Ella ajunta tota la seva força
Melz sostendreiet les empedementz.		Mieux soutiendrait les chaînes		Millor sostindria les cadenes
Quelle p[er]desse sa uirginitet.		Qu'elle perdît sa virginité.		Que perdre la virginitat.
Por[ ]os suret morte a grand honestet.		Pour cela fut morte en grande honnêteté.		Por això fou morta amb gran honestedat
Enz enl fou la getterent com arde tost.		En le feu la jetèrent, pour que brûle tôt :		Al foc la llançaren, perquè cremi aviat
Elle colpes n[on] auret por[ ]o nos coist.		Elle, coulpe n'avait : pour cela ne cuit pas.		Ella culpes no tenia  per això no crema pas.
A[ ]czo nos uoldret concreidre li rex pagiens.		Mais cela ne voulut pas croire le roi païen.		Això no ho volia creure el rei pagà.
Ad une spede li roueret toilir lo chief.		Avec une épée il ordonna lui ôter le chef :		Amb una espasa ordena tallar-li el cap
La domnizelle celle kose n[on] contredist.		La demoiselle cette chose ne contredit pas,		La donzella tal cosa no contradiu,
Volt lo seule lazsier si ruouet krist.		Veut le siècle laisser, si l'ordonne Christ.		Vol deixar aquest món, si així ho ordena Crist.
In figure de colomb uolat a ciel.		En figure de colombe, vole au ciel.		En forma de coloma vola al Cel.
Tuit oram que por[ ]nos degnet preier.		Tous implorons que pour nous daigne prier,		Tots oram que per nosaltres es digni a pregar,
Qued auuisset de nos xr[istu]s mercit		Qu'ait de nous Christ merci		Que Crist tingui de nosaltres mercé
Post la mort & a[ ]lui nos laist uenir.		Après la mort, et qu'à lui nous laisse venir,		Despres de la mort, i que a éll ens deixi acudir
Par souue clementia.		Par sa clémence.		Per sa clemència.

Vegeu també

• Juraments d'Estrasburg

Enlaços externs

• El pergami de la Seqüència (Réf. Bibliothèque municipale de Valenciennes 150 (olim 143) fol.141v)

Bibliografia

• D.A.S Avalle, Alle origini della litteratura francese, Torino, G.Giappichelli, 1966.
• Catalogue de l'exposition Rhin-Meuse, Cologne et Bruxelles, 1972
• CALLE CALLE, Francisco Vicente, "Notas sobre la Cantinèle de Sainte Eulalie , poema francés del siglo IX”, Revista Guadalupe , nº 772, año 2001, pp. 6-10.