Serapeu
El serapeu (serapeum en llatí o serapeión (en grec) eren els temples de Serapis i especialment al construït a Alexandria per Ptolemeu I, l'anomenat Serapeu d'Alexandria. Els egiptòlegs donen amb preferència aquest nom als monuments funeraris dels bous Apis, entre els quals sobresurt el de la necròpolis de Memphis, anomenat Serapeu de Saqqara, que va ser descobert el 1851 per l'arqueòleg francès Auguste Mariette. En temps d'Arístides l'orador (200 aC), Egipte comptava amb quaranta-tres serapeus. Àsia, Grècia i Itàlia, en tenien igualment gran nombre. A Corint, el culte de Serapis estava unit al d'Isis. [1]
Referències [modifica]
- ↑ Bautista Carrasco, Juan (1864) Mitologia universal. Tom I, p. 208.
Bibliografia [modifica]
Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat dels dècada del 1906 a 1914 que es troba en el domini públic.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serapeu |
  |
Açò és un esborrany sobre l'Antic Egipte. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
