Serena Jamek Williams és una jugadora de tennis dels Estats Units. Va néixer el 26 de setembre 1981 a Saginaw, Michigan. És la germana petita de la jugadora i ex número 1, Venus Williams, amb qui manté una gran rivalitat en la categoria individual i amb qui forma parella en dobles. Ha aconseguit completar el Golden Slam (el Grand Slam i la medalla d'or als Jocs Olímpics) tant en individual com en dobles femenins, la segona tennista en aconseguir-ho individualment després de Steffi Graf, i també la primera a aconseguir aquesta fita en ambdues categories. Fou número 1 del rànquing individual al final dels anys 2002, 2009, 2013, 2014 i 2015. És considerada per molts una de les millors tennistes de la història.
Fins ara ha guanyat 22 títols de Grand Slam en individuals, 14 en dobles femenins i 2 en dobles mixtes amb un total de 38, per la qual cosa és una de les millors jugadores de la història. També ha aconseguit quatre medalles d'or en els Jocs Olímpics, una individual (2012) i tres en categoria de dobles (2000, 2008, i 2012), formant parella amb la seva germana. La seva germana també havia aconseguit la medalla d'or olímpica individual en el 2000 i esdevingueren les primeres tennistes a aconseguir quatre medalles d'or olímpiques.
L'any 1999 va aconseguir el seu primer Grand Slam a l'edat de 17 anys. Entre els anys 2002 i 2003, va guanyar els quatre Grand Slams, una fita sense precedents des que ho aconseguí Graf nou anys abans. Arran d'aquesta destacada actuació, ocupà el primer lloc del rànquing mundial WTA durant 57 setmanes consecutives. Fou relativament irregular entre 2004 a 2007 a causa de les lesions i la falta de motivació. Va retrobar-se amb l'elit en dues ocasions posteriorment, al setembre de 2008 i febrer de 2009, guanyant de nou dos Grand Slam (l'Open dels Estats Units i després l'Obert d'Austràlia). Va guanyar després l'Obert d'Austràlia i Wimbledon del 2010. L'any 2012 va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres per completar el Golden Slam, igual que Graf. El seu rendiment durant la temporada 2013 fou extraordinària guanyant un total d'onze títols individuals amb dos Grand Slams i la Copa Masters femenina, que li van permetre recuperar el número 1 novament i polvoritzar el rècord de guanys econòmics en un any per una tennista superant els 12 milions de dòlars. En categoria individual ha guanyat cada torneig de Grand Slam almenys en tres ocasions.
Biografia
Serena Williams va néixer a Saginaw, Michigan, filla de Richard Williams i Oracene Price. La petita de cinc germanes: tres germanastres Yetunde, Lyndrea, Isha i germana natural Venus (també tennista professional). Encara petites, la família es va traslladar a Compton, Califòrnia, on Serena va començar a jugar a tennis amb cinc anys.[1] El seu pare va començar a entrenar-la junt amb la seva germana Venus i des de llavors han seguit sota les ordres dels seus pares.
Quan tenia nou anys, la família Williams es va traslladar a West Palm Beach per assistir a l'acadèmia de tennis de Rick Macci. Malgrat que no estava d'acord amb els mètodes del seu pare, Macci es va adonar del talent excepcional que tenien les dues germanes i va col·laborar en el seu entrenament. El 1995, el seu pare va decidir abandonar l'acadèmia de Macci i es va emportar les seves filles per realitzar els entrenaments a casa seva.
Inicialment vestia roba de la marca Puma, amb la qual va tenir una línia de roba esportiva especial. L'any 2004 va signar amb Nike un contracte milionari i des de llavors vesteix aquesta marca. També té la seva pròpia línia de disseny anomenada "Aneres" (el seu nom al revés). El 2009 va llançar una col·lecció de bosses i joieria.
L'abril de 2015 va esdevenir la primera esportista de raça negra en ser portada de la revista Vogue.[2]
El seu debut com a professional es va produir el setembre de 1995 a Quebec amb només 13 anys, on va disputar la primera ronda de qualificació i va perdre davant Annie Miller. Tanmateix, durant el 1996 no va disputar cap partit del circuit WTA i no va tornar fins a la primavera de 1997. Va disputar diversos torneigs partint de la fase de qualificació i no va avançar fins a un quadre principal fins al torneig de Moscou, on va perdre en primera ronda davant Kimberly Po-Messerli. En el següent torneig disputat a Chicago, on fou invitada per falta de rànquing, va aconseguir la primera victòria davant Elena Likhovtseva sent la número 304 del rànquing individual. Ja en aquest torneig va imposar-se a Mary Pierce i Monica Seles, números 7 i 4 del rànquing respectivament. Va esdevenir la tennista amb menys rànquing de l'Era Open en guanyar dues tennistes Top 10 en un mateix torneig. Finalment va caure a semifinals davant Lindsay Davenport, número 5. Gràcies a aquesta destacada actuació a Chicago va escalar a la posició 99 del rànquing, de manera que en el primer any al circuit ja va acabar dins el Top 100. En dobles va disputar tres torneigs junt a la seva germana, destacant el seu primer partit de Grand Slam on van caure, i les semifinals a Chicago.
El primer torneig de la temporada 1998 fou a Sydney, on partint també de la fase prèvia va arribar a semifinals venjant-se de Davenport (3a del rànquing) a quarts. A semifinals fou vençuda per la catalana Arantxa Sánchez Vicario. El seu debut en un Grand Slam fou a l'Open d'Austràlia on va vèncer el primer partit però va caure a segona ronda davant la seva germana Venus. En la resta de Grand Slams va arribar a quarta ronda a Roland Garros i a tercera ronda a Wimbledon i al US Open. En els sis torneigs restants que va disputar va arribar a quarts de final, i en dos d'ells va caure davant la número 1 Martina Hingis. Va acabar la temporada com a número 20 del rànquing individual. En dobles va disputar nou torneigs junt a la seva germana arribant a tercera ronda a l'Open d'Austràlia i aconseguint els dos primers títols de la seva carrera a Oklahoma City i Zuric. De fet van esdevenir la tercera parella de germanes en guanyar un títol WTA. El més destacat de l'any però fou el seu rendiment en dobles mixts, on malgrat caure a primera ronda de l'Open d'Austràlia junt a Lleyton Hewitt, fou finalista a Roland Garros junt a Luis Lobo i va guanyar els títols de Wimbledon i US Open amb Maks Mirni com a parella. Com a curiositat, entre les dues germanes Williams van guanyar els quatre torneigs de Grand Slam en dobles mixts. A final de temporada fou guardonada amb el premi de tennista revelació de l'any succeint a la seva germana.
La temporada 1999 va començar amb la tercera ronda a l'Open d'Austràlia derrotada per Sandrine Testud, però en dobles mixtos va disputar la final amb Mirnyi, però en aquesta ocasió no es van poder endur el títol. Poc després va disputar la primera final individual de la seva carrera i també va aconseguir el títol a París contra la tennista local Amélie Mauresmo, que venia de ser finalista a l'Open d'Austràlia. Casualment, la seva germana va guanyar a Oklahoma City el mateix dia, la primera vegada a la història que dues germanes guanyaven un torneig la mateixa setmana.[3] Els èxits no van acabar aquí i un mes després es va endur el títol a Indian Wells, de categoria Tier I, superant a la número 7 Steffi Graf en la final. El següent torneig a Miami, també Tier I, va superar a Hingis, número 1 del rànquing, a semifinals però no va poder fer el mateix amb la seva germana Venus en la final. Aquest fet va significar la primera final de la història de la WTA que disputaven dues germanes. Aquests resultat li van permetre entrar per primera vegada al Top 10 situant-se en novè lloc. Seguidament fou quartfinalista als importants torneigs de Roma i Berlín. En el Roland Garros tampoc va passar de tercera ronda vençuda per Mary Joe Fernandez però en dobles es van endur el títol junt a la seva germana. A causa d'una lesió no va poder disputar el torneig de Wimbledon i va tornar per disputar una eliminatòria de Fed Cup. Seguidament va guanyar el torneig de Los Angeles derrotant a Hingis a semifinals i Julie Halard-Decugis en la final. Seguint amb la seva evolució, el primer gran èxit individual de la seva carrera va arribar al US Open, on sent setena cap de sèrie va derrotar Seles (núm. 4), Davenport (núm. 2) i Hingis (núm. 1) per esdevenir la segona tennista afro-americana (després d'Althea Gibson el 1958) en guanyar un torneig de Grand Slam. A més va fer doblet amb el títol de dobles junt a la seva germana. Per acabar la magnífica temporada, Williams va col·laborar en la victòria dels Estats Units a la Fed Cup contra Rússia i també es va imposar en la final de la Grand Slam Cup celebrada a Munic, derrotant a la seva germana en la final. En tot just el seu segon any complet al circuit, Serena Williams va acabar en la quarta posició del rànquing individual.
Williams va començar l'any 2000 arribant a quarta ronda de l'Open d'Austràlia superada per Likhovtseva. No va aconseguir defensar els títols de París i Indian Wells però si es va imposar en l'última edició del torneig de Hannover. Es va perdre el Roland Garros a causa d'una lesió i va retornar a circuit per disputar el Grand Slam de Wimbledon, on va perdre amb la seva germana a semifinals, que després s'imposaria en la final. Ambdues es van imposar en la final de dobles. Posteriorment va defensar amb èxit el títol de Los Angeles superant a les dues primeres tennistes del rànquing. Seguidament va arribar a la final de Mont-real però no la va poder disputar a causa d'una lesió. Una gran decepció fou que va ser eliminada a quarts de final del US Open per Davenport i no va poder defensar el títol. Posteriorment va participar en els Jocs Olímpics de Sydney on va aconseguir la medalla d'or a la final de dobles fent parella amb la seva germana. Abans d'acabar l'any va guanyar el tercer títol de l'any a Tòquio, acabant finalment en la sisena posició del rànquing individual.
A principi de la temporada 2001 va patir dues derrotes contra Hingis a Sydney i a l'Open d'Austràlia. Tanmateix, amb la seva germana es van imposar en dobles femenins completant el "Golden Slam" durant la carrera, és a dir, guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or olímpica durant la seva trajectòria tennística, esdevenint també la cinquena parella en tota la història en guanyar els quatre Grand Slams. Seguidament es va imposar en la final d'Indian Wells derrotant a Kim Clijsters en la final. Això no obstant, aquesta victòria fou entelada pel comportament del públic vers ella i la seva família perquè es van enfurismar quan Venus va renunciar a disputar les semifinals contra Serena poc abans de l'inici del partit i els van acusar d'arreglar els partits. Des de llavors, ambdues germanes han renunciat sempre a participar en aquest torneig declarant un boicot a la seva organització.[4] Posteriorment va encadenar tres derrotes en quarts de final contra Jennifer Capriati als torneigs de Miami, Roland Garros i Wimbledon. A l'estiu aconseguí el segon títol de l'any al Canadà, superant en aquesta ocasió a Capriati. En el US Open arribà novament a la final però va caure davant la seva germana. Aquesta fou la primera final de Grand Slam en l'Era Open disputada entre dues germanes. Abans d'acabar l'any va guanyar el tercer títol en la Copa Masters celebrada a Munic. Acabà en la sisena posició del rànquing individual per segon any consecutiu.
Grand Slam seguit (2002−2003)
Williams celebrant una victòria al Roland Garros (2007).
Degut a una lesió produïda en el primer torneig de l'any 2002 que va jugar a Sydney, Williams es va perdre l'Open d'Austràlia. Va tornar per disputar el torneig de Scottsdale i es va endur el títol derrotant a Capriati en la final. Després del boicot a Indian Wells, va guanyar per primera vegada a Miami derrotant a les tres primeres classificades del rànquing individual: Hingis, Venus Williams i Capriati. Aquesta significà tot just la segona victòria sobre la seva germana. A Charleston no va passar de quarts de final superada per Patty Schnyder, però en canvi, a Berlín va disputar la seva primera final sobre terra batuda però va caure davant Justine Henin. Poc després va guanyar el primer títol sobre aquesta superfície a Roma venjant-se de Henin. Seguidament va disputar el Roland Garros i va guanyar el seu segon títol de Grand Slam derrotant a la seva germana. Amb aquesta victòria va escalar a la segona posició del rànquing, tot just després de la seva germana, de manera que ambdues germanes encapçalaven el rànquing. A Wimbledon va encadenar un nou títol de Grand Slam i també davant la seva germana. A destacar que no va cedir cap set en tot el torneig i això li va permetre pujar fins al capdamunt del rànquing per primera vegada a la seva carrera. A part de disputar la final, les germanes Williams també es van endur el títol de dobles femenins, el cinquè Grand Slam que guanyaven conjuntament. A l'estiu només va disputar un torneig a Los Angeles i va perdre a quarts de final contra Chanda Rubin, posant fi a una ratxa de 21 victòries consecutives. A continuació va disputar el US Open com a principal cap de sèrie i va guanyar el títol. Tercera final de Grand Slam consecutiva, les tres enfront de la seva germana Venus i enduent-se la victòria. A la tardor va guanyar dos títols més a Tòquio i Leipzig derrotant a Clijsters i Anastassia Mískina respectivament. En la Copa Màsters femenina es va classificar per la final però no va poder superar a Clijsters. Va acabar l'any amb 56 victòries i només 5 derrotes, per un total de vuit títols individuals i acabant en el lloc número 1 del rànquing individual.
A principis del 2003 es va classificar per primera vegada per les semifinals de l'Open d'Austràlia, es va enfrontar a la seva germana Venus per quarta final de Grand Slam consecutiva i novament la va superar. D'aquesta manera va esdevenir la sisena dona en l'Era Open en completar el Grand Slam durant la carrera (després de Billie Jean King, Chris Evert, Martina Navrátilová, Steffi Graf i Margaret Court), alhora que també va esdevenir la cinquena en guanyar-los de forma consecutiva, malgrat no fer-ho en un any natural. La premsa va titular aquesta fita com a Serena Slam.[5] Paral·lelament, ambées germanes van guanyar el seu sisè títol de Grand Slam en dobles femenins. Seguidament va imposar-se a les finals de París i Miami, i la ratxa de 21 victòries consecutives durant el 2003 es va tallar en la final de Charleston contra Henin. Va caure davant Mauresmo en les semifinals de Roma i davant Henin en les de Roland Garros. A Wimbledon es va venjar d'Henin en les semifinals i va tornar a superar la seva germana en la final, segon títol a Wimbledon i sisè Grand Slam. Aquest fou el darrer torneig de l'any que va disputar perquè es va operar un tendó del quàdriceps a principis d'agost.
Lesions i retorn (2004−2007)
Després de vuit mesos apartada del circuit a causa de la recuperació de l'operació del quàdriceps, Williams disputà el primer torneig el 2004 a Miami amb gran èxit enduent-se el títol per tercer any consecutiu. Seguidament va disputar diversos torneigs sobre terra batuda però amb menys èxit, inclòs el Roland Garros on va arribar a quarts de final on fou seleccionada segona cap de sèrie malgrat estar al número set del rànquing. Aquesta era la primera vegada que queia abans de semifinals d'un Grand Slam des de 2001. Encara que només era la número deu del rànquing mundial, l'organització del torneig de Wimbledon la va escollir com a principal cap de sèrie. Va arribar a una nova final però en aquesta ocasió fou superada per Maria Xaràpova. Aquesta derrota li va suposar sortir del Top 10 per primera vegada des de l'any 1999. A l'estiu va arriba a la tercera final de l'any a Los Angeles però fou superada per Davenport. En el US Open també va caure a quarts de final, aquest cop davant Capriati. Abans d'acabar l'any va aconseguir el segon títol a Pequín derrotant a Svetlana Kuznetsova. Es classificà a temps pel WTA Tour Championships, on superà la primera ronda per superar a Ielena Deméntieva i Mískina, i caure davant Davenport. En la final va perdre contra Xaràpova. Va acabar la temporada en el setè lloc del rànquing però no va aconseguir cap títol de Grand Slam per primera vegada des del 2001.
Williams en un partit a Wimbledon 2007 sota l'atenta mirada del seu pare Richard Williams (a baix a l'esquerra).
Ja el 2005, Williams es va plantar novament a una final de Grand Slam a l'Open d'Austràlia i va superar a Davenport, número 1 del rànquing, aconseguint per segona vegada aquest títol. Va escalar al número 2 del rànquing però a continuació va patir diverses retirades a causa de dolors i lesions com Miami, Roma, París o Amelia Island. Una lesió al turmell li va provocar renunciar al Roland Garros però va poder retornar pel Wimbledon. Per sorpresa va ser eliminada a tercera ronda per Jill Craybas. Els continus dolors no li van permetre disputar cap torneig en bon estat de forma i al US Open va ser eliminada a quarta ronda per Venus. Fins a final de temporada només va disputar un partit a Pequín que va perdre amb Sun Tiantian, número 127 del rànquing. Va acabar la temporada en el lloc 11 del rànquing i per primera vegada des del 1998 no va acabar en el Top 10 ni es va classificar per disputar el WTA Tour Championships.
La temporada 2006 va començar amb la defensa del títol a l'Open d'Austràlia però va caure davant Daniela Hantuchová a tercera ronda. Va al·legar que estava en baixa forma a causa d'una lesió al genoll i va estar apartada del circuit durant sis mesos, caient fins al lloc 139 del rànquing individual. Va retornar a Cincinnati arribant a semifinals fins a perdre contra Vera Zvonariova. Seguidament va disputar les semifinals de Los Angeles i fou invitada a participar en el US Open perquè no tenia suficient rànquing. Només va aconseguir avançar fins quart ronda en caure davant Mauresmo. Ja no va disputar cap més partit en la resta d'any i va acabar l'any en el lloc 95 del rànquing individual, el més baix des de 1997.
Va iniciar una nova temporada 2007 amb la confiança renovada i la intenció de recuperar el seu status en el rànquing femení. Malgrat perdre a quarts de final de Hobart, a l'Open d'Austràlia, sense ser cap de sèrie perquè era el 81 del rànquing, va arribar a la final i va superar a Xaràpova cedint únicament tres jocs. Va guanyar el primer torneig en els darrers dos anys i va esdevenir la primera tennista des de Chris O'Neill en guanyar aquest títol sense ser cap de sèrie. Va significar el tercer títol a Austràlia, el vuitè títol Grand Slam, i va saltar de cop al número 14 del rànquing. Williams va aprofitar per dedicar el títol a la seva germana Yetunde, que havia mort a Los Angeles el 2003.[6] Posteriorment es va adjudicar el títol de Miami per quarta vegada sobre Henin i es va retirar de Charleston per uns dolors a l'engonal. Va disputar una eliminatòria de Copa Federació amb els Estats Units, la primera des de l'any 2003, contra Bèlgica. Al Roland Garros va caure a quarts de final davant Henin. A Wimbledon va arribar a quarts de final superada novament per Henin, però a causa també d'uns dolors que ja va patir en les rondes prèvies. En el US Open va caure a quarts de final contra Henin per tercera vegada consecutiva en un Grand Slam aquesta temporada. A la tarda va disputar la final de Moscou però va ser superada per Deméntieva i, en el darrer torneig de l'any, Williams es va classificar per disputar el WTA Championships però es va retirar en el primer partit davant Anna Txakvetadze a causa d'una lesió al genoll. Va acabar la temporada com a número 7 del rànquing individual.
Retorn al número 1 i malaltia greu (2008−2011)
Williams a Stanford (2008).
Va començar l'any 2008 participant en la Copa Hopman fent parella amb Mardy Fish i es van endur el títol. En l'Open d'Austràlia no va tenir tant èxit i va caure a quarts de final davant Jelena Janković. A causa d'una petita intervenció quirúrgica dental va renunciar a participar a tres torneigs, però en el seu retorn es va imposar en tres finals consecutives a Bangalore, Miami i Charleston. A Miami va aconseguir el seu cinquè títol empatant amb Graf mentre que a Charleston va guanyar el primer títol sobre terra batuda des del Roland Garros de 2002. La seva evolució no fou tan positiva i al Roland Garros va caure a tercera ronda davant Katarina Srebotnik. A Wimbledon es va tornar a reeditar una final entre les dues germanes Williams però Venus la va derrotar. Paral·lelament es van imposar en la final de dobles, el primer títol de dobles de Grand Slam que guanyaven des de 2003. A l'estiu es van disputar els Jocs Olímpics de Pequín, Serena va caure a quarts de final en el quadre individual davant Deméntieva, que finalment fou medalla d'or, i en el quadre de dobles va guanyar la medalla d'or per segona vegada (2000) fent parella amb la seva germana i derrotant a la parella espanyola Anabel Medina Garrigues i Virginia Ruano Pascual. En el US Open es va imposar en la final davant Janković aconseguint aquest títol per tercera ocasió. Aquesta victòria li va permetre retornar al número 1 del rànquing individual, lloc que no havia ocupat des de 2003. Per tancar la temporada va disputar el WTA Championships però després d'una victòria davant Dinara Safina i una derrota contra Venus, es va retirar abans de disputar el tercer partit de la fase inicial a causa d'una dolors a l'estómac. Això va provocar que acabés l'any en la segona posició del rànquing però amb quatre títols individuals, un d'ells Grand Slam.
Malgrat quedar eliminada a semifinals de Sydney, Williams va guanyar el primer títol de l'any 2009 emportant-se l'Open d'Austràlia, desè Grand Slam de la seva carrera, derrotant a Safina en la final. Novament va recuperar el número 1 i també va esdevenir l'esportista femenina que més guany econòmic havia aconseguit superant la golfista Annika Sörenstam. A més, junt a la seva germana van guanyar el títol de dobles per tercera vegada. Després es va retirar a semifinals de París per una lesió al genoll, i va perdre a semifinals de Dubai davant la seva germana. A continuació va disputar la final de Miami però fou superada per Viktória Azàrenka, i llavors encadenà tres derrotes consecutives més, la pitjor ratxa de derrotes de la seva carrera, a Barcelona, Roma i Madrid. Malgrat no haver aconseguit cap victòria sobre terra batuda, al Roland Garros va arribar a quarts de final on va caure contra, Kuznetsova, la campiona finalment, trencant així la ratxa de 18 victòries consecutives en Grand Slam. El resultat a Wimbledon fou molt diferent, ja que s'emportà el segon Grand Slam de l'any vencent a Venus en la final, que juntes guanyaren el seu novè títol de Grand Slam de dobles i reeditant l'aconseguit en l'edició anterior. A l'estiu només va arribar a tercera ronda de Cincinnati i semifinals del Toronto. En el US Open es va plantar a semifinals però va caure davant Clijsters després d'una forta controvèrsia, ja que el darrer punt del partit fou per una penalització per escridassar una jutgessa de línia.[7][8] En dobles va guanyar el títol amb la seva germana guanyant així el tercer títol Grand Slam de l'any. Per tancar la temporada va disputar el WTA Tour Championships guanyant tots els cinc partits que va disputar (Venus, Deméntieva, Kuznetsova i Wozniacki) i derrotant la seva germana en la final. Per segona ocasió en la seva carrera, va acabar l'any com a número 1 mundial i va trencar el rècord que tenia Henin de més guanys aconseguits en una temporada. Va guanyar cinc torneigs Grand Slam (dos individuals i tres dobles) que fins al moment sumaven 23 en la seva carrera, i fou votava com a atleta femenina de l'any i millor tennista de l'any individual i de dobles.
Serena i Venus Williams escalfant abans d'un partit de dobles a l'Open d'Austràlia (2010).
Malgrat començar la temporada 2010 amb una derrota a la final de Sydney davant Dementiva, Williams va aconseguir defensar amb èxit el Grand Slam de l'Open d'Austràlia imposant-se a Henin en la final. A més, en dobles, les germanes Williams van reeditar el títol aconseguit l'any anterior davant Cara Black i Liezel Huber. A causa d'una lesió a la cama va renunciar a participar en diversos esdeveniments i va tornar a la primavera per Roma, cedint a semifinals davant Janković. A Madrid no va passar de tercera ronda en perdre contra Nàdia Petrova però es va endur el títol de dobles amb la seva germana. Al Roland Garros només va avançar fins quarts de final on la va superar Samantha Stosur. En dobles van guanyar el títol davant Květa Peschke i Katarina Srebotnik, completant així el Grand Slam seguit amb la seva germana, ja que van guanyar els quatre títols de Grand Slam consecutivament però no en un any natural. Naturalment, ambdues tennistes van escalar fins al número 1 en dobles per primera vegada. A Wimbledon va tornar un nou Grand Slam derrotant a Zvonariova en la final i sense cedir cap set en tot el torneig. En dobles no van poder reeditar l'èxit en caure a quarts de final precisament contra Zvonariova i Ielena Vesninà. Malauradament, al juliol va patir un accident absurd quan va trepitjar un vidre mentre era a un restaurant de Munic que li va provocar una ferida profunda. Ja no va disputar cap més torneig en tot l'any i va acabar la temporada en la quarta posició del rànquing havent disputat únicament sis torneigs en categoria individual.
Fins al març de 2011, Serena no va tornar a agafar una raqueta de tennis per començar els entrenaments.[9] El seu retorn no es fa produir fins al torneig d'Eastbourne al juny, gairebé un any després del seu darrer partit.[10] Per desgràcia ja va perdre en segona ronda davant Zvonariova. El següent torneig fou Wimbledon, on era la defensora del títol, però només va avançar fins quarta ronda en ser derrotada per Marion Bartoli. Després d'aquesta derrota es va desplomar en el rànquing individual fins a caure en el lloc 175, ja que només tenia punts d'aquests dos torneigs disputats. Tot i això va poder participar en torneigs importants del circuit gràcies al seu status i tot just en el tercer torneig disputat des del seu retorn, es va imposar en la final a Stanford, venjant-se a més de Bartoli. Ràpidament va ampliar el seu palmarès amb la victòria a Toronto davant Stosur. A Cincinnati només va disputar un partit, ja que després es va retirar per uns dolors al peu. En el US Open va arribar a la final però fou derrotada per Stosur. Durant el partit diversos fets controvertits i fou castigada pel jutge principal per abús verbal durant el joc. Aquest fou el seu darrer torneig de la temporada acabant en el 12è lloc del rànquing amb dos títols en sis torneigs disputats.
Retorn i Golden Slam (2012−actualitat)
2012
Williams celebrant la medalla d'or olímpica 2012 en categoria individual amb Viktória Azàrenka (esquerra) i Maria Xaràpova (dreta).
Va debutar a Brisbane l'any 2012 però a causa d'una lesió es va retirar en el primer partit. A l'Open d'Austràlia només va poder avançar fins a la quarta ronda derrotada per Iekaterina Makàrova. Després d'uns mesos de descans va retornar a Miami però va caure a quarts de final davant Wozniacki. A continuació va començar la bona ratxa de resultats positius guanyant dos títols consecutius a Charleston i Madrid vencent a Lucie Šafářová i Azàrenka respectivament. A Roma va arribar a semifinals però es va retirar per uns dolors a l'esquena. Per sorpresa fou eliminada a primera ronda de Roland Garros per Virginie Razzano, la primera vegada que era eliminada en primera ronda d'un Grand Slam. Degut a aquesta derrota prematura, va decidir entrar al quadre de dobles mixts, categoria en la qual no jugava des de 1999, però malgrat fer parella amb el nombre de dobles masculins, Bob Bryan, foren derrotats també en primera ronda. Es va refer ràpidament imposant-se en la final de Wimbledon per guanyar el seu catorzè títol de Grand Slam. Destaca el seu magnífic servei durant el torneig, ja que va establir un nou rècord de serveis directes en un partit femení (24) i el major nombre de serveis directes durant el torneig, tant masculí com femení, amb 102. Seguidament va defensar el títol de Stanford derrotant a Coco Vandeweghe. A continuació va tornar a les pistes de Wimbledon per disputar els Jocs Olímpics de Londres amb enorme èxit. En el quadre individual va guanyar la medalla d'or per completar el Golden Slam (guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or olímpica), succeint així a Steffi Graf que fou la primera a aconseguir aquesta fita. En el quadre de dobles també va fer doblet amb la seva germana Venus com a parella. Ambdues germanes van guanyar la medalla d'or de dobles conjuntament per tercera vegada (2000 i 2008) i a més, ambdues van guanyar la medalla d'or individual, ja que Venus ho havia aconseguit l'any 2000. Ambdues ja havien completat el Golden Slam en dobles prèviament, així que Serena va esdevenir la primera tennista a aconseguir aquesta fita tant en individual com en dobles.[11] La seva ratxa de victòries es va trencar a Cincinnati a mans d'Angelique Kerber. En el US Open però, es va tornar a imposar derrotant Azàrenka en la final per aconseguir el seu quinzè títol de Grand Slam. Va descansar durant les següents setmanes i va tornar al circuit per disputar el WTA Championships, on va guanyar tots els partits davant Azàrenka, Kerber i Li en la primera fase, Agnieszka Radwańska a semifinals i Xaràpova en la final, per obtenir un nou títol. Per primera vegada des de 2007, Serena va col·laborar en l'equip estatunidenc de la Fed Cup contra Bielorússia i Ucraïna guanyant els quatre partits individuals que va disputar, aconseguint així que l'equip ascendís al Grup Mundial. Fou votada millor tennista de l'any per quarta ocasió en la seva carrera, ja que va guanyar set títols individuals amb una marca de 58 victòries i només 4 derrotes (destacant una ratxa de 31 victòries i una derrota durant la segona meitat de la temporada), i també 2 títols de dobles amb la seva germana (un Grand Slam i una medalla d'or olímpica) amb una marca de 13 victòries i una derrota.
2013
Williams al Roland Garros (2013).
La seva temporada 2013 va començar de ben aviat amb el torneig de Brisbane, on es va endur el títol sense cedir un sol set. Malgrat ser una de les favorites, fou sorpresa a quarts de final de l'Open d'Austràlia per la seva compatriota Sloane Stephens. Va participar en dobles junt a la seva germana però foren derrotades a quarts de final per la parella número 1, Sara Errani i Roberta Vinci. A continuació va ser finalista a Doha davant Azàrenka i els punts aconseguits li van permetre recuperar el número 1 del rànquing individual per sisena ocasió en la seva carrera, alhora que va esdevenir la tennista número 1 més veterana en l'Era Open. Va estrenar el nou rànquing a Miami i va guanyar el segon títol de l'any superant a Xaràpova, i va guanyar aquest títol per sisena vegada.[12] A continuació va defensar el títol de Charleston davant Janković per tercera ocasió i llavors va superar a Xaràpova a Madrid, aconseguint així el títol individual número 50 de la seva carrera. Entremig va disputar el playoff del Grup Mundial de la Fed Cup amb l'equip estatunidenc aconseguint dues victòries individuals. El seu gran rendiment sobre terra batuda va continuar a Roma on es va imposar a Azàrenka sense perdre cap set en tot el torneig. En el Roland Garros va demostrar novament que era la millor tennista del moment i va guanyar el 16è títol Grand Slam individual davant Xaràpova. Amb aquesta victòria va esdevenir la quarta tennista de l'Era Open en guanyar els quatre Grand Slams almenys en dues ocasions després de Navrátilová, Evert i Graf. A continuació va disputar el Wimbledon, on va avançar fàcilment fins a la quarta ronda on va ser sorpresa per Sabine Lisicki, que fou finalista del torneig. A l'estiu va guanyar el torneig de Bastad davant Johanna Larsson, aconseguint així el seu primer títol de categoria International en el quart any de la instauració d'aquesta categoria. Aquest títol també va significar que no havia patit cap derrota sobre terra batuda en tot l'any. A continuació es va imposar en la final de Toronto per sobre de Sorana Cirstea, fou finalista a Cincinnati en ser vençuda per Azàrenka. En el US Open demostrà novament el seu magnífic estat de forma imposant-se en la repetició de la final de l'edició anterior i guanyant així el segon Grand Slam de l'any i 17è de la seva carrera i esdevenint la vencedora del torneig més veterana de l'Era Open. A la tardor només va disputar el torneig de Pequín on es va imposar a Janković. Per acabar l'any va disputar el WTA Championships com a principal favorita i va continuar demostrant el seu gran rendiment. En la fase inicial va superar fàcilment a Radwańska, Petra Kvitová i Kerber, a Janković a semifinals i a Li Na en la final. Aquest va significar el quart Masters de la seva carrera i va representar l'onzè trofeu de l'any. Les 78 victòries i només quatre derrotes li permeteren polvoritzar el rècord de guanys per una tennista en un any superant el 12 milions de dòlars, quan l'anterior marca pertanyia a Azàrenka amb més de 7 milions aconseguits el 2012. Fins al moment, només Novak Đoković havia superat el 12 milions de dòlars durant els anys 2011 i 2012.[13] Acabà l'any com a número 1 del rànquing individual, tercer cop que ho aconseguia i onze anys després de la primera vegada.
2014
La temporada va començar amb la defensa del títol a Brisbane derrotant a Azarenka. En l'Open d'Austràlia només va avançar fins a la quarta ronda perdent contra Ana Ivanovic, però al·legant que tenia forts dolors a l'esquena i que fins i tot s'havia plantejat retirar-se abans. Es va recuperar per disputar el torneig de Dubai però la va sorprendre Alizé Cornet en semifinals. Seguint amb el boicot a Indian Wells, es va imposar a Li Na en la final de Miami per setena ocasió, establint un rècord en el palmarès d'aquest torneig. A continuació va perdre en el primer partit de Charleston enfront Jana Čepelová i va arribar a quarts de final de Madrid perquè es va retirar per una lesió a la cuixa. Tanmateix, una setmana després es va imposar a Roma davant Sara Errani. En el Roland Garros fou sorpresa per Garbiñe Muguruza tot just en segona ronda, a qui només va poder guanyar quatre jocs. Cornet la va derrotar per segon cop durant la temporada, en aquesta ocasió a Wimbledon en tercera ronda, des de 2005 que no era eliminada tan aviat en aquest torneig. Després d'un mes de descans es va refer encadenant 19 victòries en 20 partits, amb l'única davant la seva germana. Aquesta ratxa va incloure els títols de Stanford davant Angelique Kerber, Cincinnati davant Ivanovic, i el US Open davant Caroline Wozniacki. Fou el seu tercer US Open consecutiu i sisè del seu palmarès, i també sense cedir un sol set. La ratxa positiva es va acabar en el següent partit a Wuhan, novament davant la francesa Cornet, però tenint en compte que es va retirar per una malaltia vírica. A continuació també es va retirar a Pequín en els quarts de final. El darrer torneig de l'any fou els WTA Finals, en el qual es va imposar a Simona Halep en la final, venjant-se de la dura derrota que havia sofert en la fase de grups. En total va guanyar 52 partits per 8 derrotes, que li van permetre guanyar set títols individuals en set finals i mantenir el número 1 mundial durant tota la temporada. En dobles només va participar en quatre torneigs amb la seva germana Venus, però només van obtenir quatre victòries destacant només els quarts de final del US Open.
El rànquing WTA s'inicia el 3 de novembre de 1975 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta
El rànquing WTA s'inicia el 4 de setembre de 1984 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta
Martina Hingis
Venus Williams
Maria Xaràpova
Jelena Janković
Justine Henin
Samantha Stosur
Agnieszka Radwańska
Viktória Azàrenka
Caroline Wozniacki
Lucie Šafářová
Garbiñe Muguruza
Angelique Kerber
Sandrine Testud
Ai Sugiyama
Paola Suárez
Daniela Hantuchová
Cara Black
Katarina Srebotnik
Timea Babos
Iaroslava Xvédova
Mirjana Lučić
Mahesh Bhupathi
Mariaan de Swardt
Kristie Boogert
Estats Units
Mont-real, Canadà
Roma, Itàlia
Wimbledon, Regne Unit
Pequín, Xina
WTA Tour Championships, Doha (2)
WTA Tour Championships, Istanbul, Turquia (3)
Bastad, Suècia
Sorana Cîrstea
WTA Finals, Singapur (5)
Elena Tatarkova
Anabel Medina Garrigues
Yung-jan Chan
Serena Williams a Internet Movie Database (anglès)
