Serge Lifar
| Serge Lifar | |
|---|---|
 Segell amb el retrat de Serge Lifar |
|
| Naixement | Serhiy Mykhaylovych Lyfar 2 d'abril de 1904 Kíev |
| Defunció | 15 de desembre de 1986 Suïssa, Lausana |
| Nacionalitat |  Ucraïna |
| Altres noms | en ucraïnès Сергій Михайлович Лифар |
| Ocupació | Ballarí. |
| Conegut per | Les seves coreografies |
Serge Lifar (Ucraïnès, Сергій Михайлович Лифар, Serhiy Mykhaylovych Lyfar, Kíev, Ucraïna, 2 d'abril de 1904 - Lausana, Suïssa, 15 de desembre de 1986) fou un ballarí i coreògraf ucraïnès d'origen rus.
Lifar fou una figura de gran influència sobre diverses generacions de ballarins francesos, fou alumne de Bronislava Nijinska i el 1923 arribà a París per ampliar els seus coneixements. Allà fou descobert i contractat per Diaghilev per actuar en els Ballets Russos.
Aconseguí els seus primers importants, Apolo Musageta (1928) i El fill pròdig (1929), mentre estudiava a Milà amb Enrico Cecchetti. Fou primer ballarí i corògraf de l'Òpera de París de 1929 a 1945, on substituí George Balanchine, i de 1945 a 1947 director artistic i coreògraf de Nouveau Ballet de Montecarlo, per el que portà a fi creacions com Salomé o Dramma per música, el 1951 estrena Blanche-Neige del compositor Maurice Yvain.
Posteriorment es reincorporà a l'òpera de París, fins el 1956, en que es retirà coma ballarí, si bé continuà la seva carrera internacional com a coreògraf.
Publicà un bon nombre d'obres sobre ballet, entre els que destaquen Historia del ballet rus (1950) i Tractat de coreografia (1952).
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serge Lifar |
Referències [modifica]
- AUDITORIUM, Cinco Siglos de Música Inmortal, pàg. 326 d'Editorial Planeta (ISBN 84-08-46525-2)
