Serguei Akhroméiev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sergei Akhromeev)
Infotaula de personaSerguei Fiódorovitx Akhroméiev

El Mariscal Akhroméiev durant una visita als Estats Units, 1988
Nom original(ru) Сергѐй Фёдорович Ахромѐев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Vindrey (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1991 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Troiekúrovskoie Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940-1991
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatUnió Soviètica Unió Soviètica
Branca militarExèrcit Roig Exèrcit Roig
Rang militarMariscal de la Unió Soviètica Mariscal de la Unió Soviètica
Comandant de (OBSOLET)Districte Militar de l'Extrem Orient
Estat Major General Soviètic
ConflicteGran Guerra Patriòtica
Guerra de l'Afganistan:
Premis
Find a Grave: 16859803 Modifica el valor a Wikidata

Serguei Fiódorovitx Akhroméiev (rus: Сергей Фёдорович Ахромеев) (5 de maig de 1923 - 24 d'agost de 1991) va ser un comandant militar soviètic, que assolí el rang de Mariscal de la Unió Soviètica i va rebre el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.

Biografia[modifica]

Nascut al districte de Spasski, a l'óblast de Tambov (actualment a Mordòvia). Va començar el servei militar el 1940, ingressant a l'Acadèmia Naval. El 1943 va ingressar al Partit Comunista.

Durant la Gran Guerra Patriòtica va ser un jove oficial, servint com a comandant d'un escamot d'infanteria de marina, adjunt i cap de l'Estat Major i arribant a comandar un batalló. Va lluitar a Stalingrad i a Leningrad, així com al 4t Front d'Ucraïna. Va ser condecorat per la seva participació en la defensa de Leningrad durant el Setge, mentre servia al Front de Leningrad.

Després de la guerra va comandar un batalló de tancs, va ser cap de l'Estat Major i comandant de regiment i, posteriorment, de tota una divisió cuirassada. El 1952 va graduar-se a l'Acadèmia Militar de Blindats i Forces Mecanitzades i, el 1967, a l'Acadèmia Militat de l'Estat Major General.

Des de 1967 va ser Vicecomandant i Comandant en Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, així com comandant del Districte Militar de l'Extrem Orient. Des de 1974 va ser cap de la Gestió Operativa i vicecomandant de les Forces Armades Soviètiques. Entre 1984 i 1988 va ser Cap de l'Estat Major de les Forces Armades Soviètiques i viceprimer ministre de defensa. En aquest lloc va estar molt implicat en les converses que portaven a l'acabament de la Guerra Freda. També des d'aquesta posició s'encarregà de la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan.

El 1980 va guanyar el Premi Lenin per a la recerca i el desenvolupament de nous sistemes de control automatitzat de les Forces Armades. Des de 1981 és membre candidat al Comitè Central del Partit, sent membre de ple dret des de 1983. El 1982 va rebre el títol d'Heroi de la Unió Soviètica i el 1983 va ser promogut al rang de Mariscal de la Unió Soviètica.

Des de 1988 és assessor del President del Presídium del Soviet Suprem, i des de març de 1989 és elegit diputat de l'URSS, sent membre del Soviet Suprem, treballant al Comitè de Defensa i Seguretat.

No obstant això, es va sentir creixentment insatisfet amb les reformes militars de Mikhaïl Gorbatxov, expressant el seu desacord amb la reforma de la defensa i l'alleujament de poder militar soviètic, afirmant tant en les sessions del Congrés dels Diputats del Poble com al Soviet Suprem o en articles de premsa sobre els perills de la ràpida conquesta que podia patir la Unió Soviètica per part dels exèrcits de l'OTAN. Al març de 1990 va ser nomenat assessor del President de la Unió Soviètica per assumptes militars; però finalment va dimitir. La causa d'aquesta dimissió va ser la insistència de Gorbatxov a desmantellar els moderns i més exactes míssils balístics de la Unió Soviètica (els SS-23 Spider) sota els preceptes del Tractat INF amb els Estats Units.

Durant el Cop d'agost de 1991, va retornar de les seves vacances a Sotxi per oferir assistència als dirigents del cop d'Estat. Encara que mai va estar implicat en ell, després del seu fracàs es va suïcidar al seu despatx del Kremlin, penjant-se amb una corda de cortina. A més de missatges personals a la seva família, va deixar una nota explicant que no podia continuar vivint quan les institucions a les que havia dedicat la seva vida s'estaven desintegrant.

El seu suïcidi va ser vist àmpliament com a contradictori amb el seu caràcter. Per tant, hi ha hagut algunes especulacions que les notes van ser fabricades i que va ser de fet assassinat, potser per evitar que revelés proves de la complicitat d'altres en el cop. Eduard Xevardnadze va suggerir que el suïcidi va ser resultat d'un balanç del seu caràcter, amb un sobre-èmfasi en el deure, a costa de l'honor.

Va ser enterrat al cementiri Troekurov de Moscou. Poc després de la seva mort, la seva tomba va ser profanada, robant al seu cos l'uniforme i les condecoracions amb les que havia estat enterrat. Els lladres mai van ser descoberts, i es desconeixen les raons d'aquest acte.

Condecoracions[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Akhroméiev
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serguei_Akhroméiev&oldid=33275329»